Notícies

Una vuitantena d'universitaris han ocupat avui els escons de l'hemicicle durant una simulació de ple, presidida per Ernest Benach, en què han debatut una llei electoral de Catalunya. La llei s'ha aprovat per 39 vots a favor, 27 en contra i 12 abstencions. En un supòsit real, però, no hauria prosperat en no aconseguir el suport necessari dels dos terços de la cambra que marca l'Estatut.

Durant tota la setmana els universitaris de les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Internacional, Oberta de Catalunya, Ramon Llull, Lleida, Girona i Politècnica, han treballat el text de la llei, originàriament redactada per la Universitat Rovira i Virgili i a què s'han acabat presentant 23 esmenes, 13 de les quals han estat aprovades en comissió i incorporades al text que avui s'ha aprovat.

Els universitaris proposen que les circumscripcions electorals de Catalunya siguin les vegueries. A cadascuna de les vegueries proposen que li correspongui un mínim inicial de dos diputats, i que els 123 escons restants es distribueixin entre les vegueries en proporció a la població que tinguin. Per tenir representació, una candidatura ha d'haver obtingut com a mínim el 5 per cent de vots vàlids (actualment és del 3 per cent).

Pel que fa a les llistes, proposen que siguin tancades i no bloquejades, i que els electors ordenin per ordre de preferència els candidats de la llista que voten. Pel que fa a la composició de les llistes, el text aprovat diu que han de ser equilibrades d'homes i dones, de manera que tant en el conjunt de la llista com en el tram de cinc noms, hi hagi almenys un 40 per cent de candidats de cadascun dels dos sexes. A més, proposen limitar els mandats dels diputats a dues legislatures.

La llei estableix que els partits polítics s'han de fer responsables del reciclatge dels materials propagandístics desplegats durant les campanyes, i que el límit de despesa electoral ha de ser la resultant de multiplicar el nombre d'habitants de la població de la circumscripció per un euro.

Es dedica un títol sencer de la llei al vot anticipat, que proposen que sigui electrònic. Estableixen que es triï un organisme, públic o privat, perquè dugui a terme una auditoria sobre la seguretat dels sistemes de votació i que el Parlament designi un col·legi d'experts en vot electrònic per inspeccionar el procés.

Els joves, dividits en sis grups parlamentaris per simular els que té la cambra, han intervingut per posicionar-se des del faristol. Maiol Sanaüja, un estudiant de primer de dret de la UPF, ha destacat sobre la llei electoral que "aquest Parlament simulat hagi trobat abans la solució que el Parlament real", mentre que el també estudiant de dret de la UPF, Pablo Ramírez, ha dit que una llei com aquesta "posa els fonaments per desenvolupar la democràcia plena" a Catalunya, tot i que s'ha lamentat que "la llei no reflecteix mesures per evitar la baixa participació del ciutadà a les eleccions".

Jennifer Garcia, que estudia primer de dret a la UB, s'ha lamentat que les esmenes del seu grup hagin estat rebutjades; per exemple, una en què, per afavorir la presència de partits petits, el seu grup demanava que amb un 2 per cent dels vots es pogués obtenir representació. Per la seva banda, l'estudiant de quart de ciències polítiques de la UB, Carolina Magalló, ha parlat de la importància d'introduir el vot electrònic a la llei per evitar l'abstenció. L'estudiant de segon de sociologia de la UB, Anna Aguilar, per la seva banda, ha demanat que "es continuï treballant perquè els partits minoritaris puguin accedir a la cambra", i l'estudiant de segon de dret de la UB Ariadna Hernàndez, ha denunciat davant la cambra la "sensació de persecució i arraconament" que ha patit el seu grup durant la tramitació de la llei.

El president Benach, en el discurs, ha agraït als joves la feina i la implicació en el projecte plantejat pel Parlament i ha reconegut que "la redacció de la llei electoral, pendent des de l'any 1980, és un dels deutes col·lectius que tenim amb la societat". Benach ha explicat que, un cop lliurat el 27 de juny l'informe dels experts, "ara els grups parlamentaris hauran de crear una ponència conjunta per arribar al consens indispensable per aprovar la llei, que és una llei especial perquè calen dues terceres parts de vots favorables per aprovar-la, i això dificulta alhora que dóna qualitat a aquesta llei". El president, però, ha confiat "que la nova llei estigui enllestida abans del final d'aquesta legislatura".

Benach ha parlat de la necessitat d'eliminar distància entre política i ciutadania, i ha considerat totalment necessària la introducció del vot electrònic. Per Benach, però, cal resoldre "el problema de fons, que no és altre que la feble cultura política del país" i ha apuntat com a factors necessaris per resoldre'l que els polítics donin resposta a les necessitats dels ciutadans, que el periodisme polític i la informació que s'ofereix al ciutadà sigui plural i de qualitat, i uns ciutadans més participatius.

El president ha demanat als joves que continuïn participant en política i "després d'aquesta experiència ens ajudeu a estendre l'interès per la gestió dels afers públics, que ens feu, si en voleu dir així, d'altaveus".

En el ple han intervingut també els diputats Josep Rull (CiU); Antoni Comín (PSC-CpC); Patrícia Gomà (ERC); Rafael López (PPC); Laia Ortiz (ICV-EUiA) i Albert Rivera (Grup Mixt). Tots ells han considerat necessària la llei electoral catalana i han destacat la necessitat que la societat participi en els processos electorals.