Notícies

El ple d'aquest dimecres i dijous debatrà i votarà una proposta de resolució presentada pel PSC relativa al dret de decidir, molt similar a la de CiU que el Congrés dels Diputats va rebutjar en el debat de política general. La cambra també votarà una proposta d'ERC perquè el Parlament interposi recurs d'inconstitucionalitat contra la llei estatal que va crear l'impost sobre els dipòsits bancaris amb un tipus del zero per cent.

La sessió començarà demà dimecres a les deu del matí amb les preguntes dels grups als consellers, primer, i al president de la Generalitat, després. El ple també elegirà tres membres del Consell de Garanties Estatutàries i designarà els diputats que hauran de defensar al Congrés espanyol la proposició de llei del fons per l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges. Per últim, se substanciaran set interpel·lacions i es debatran i votaran sis mocions.

L'ordre del dia del ple s'ampliarà perquè la cambra, després de la sessió de control, llegeixi una declaració institucional, signada per tots els grups, que s'oposa al tancament de la planta Power Controls, de Sant Vicenç de Castellet (Bages),i una altra, també signada per tots els grups i que es llegirà dijous al matí, i que demana a Ercros que retiri l'expedient de regulació d'ocupació de la planta de Flix (Ribera d'Ebre).

Sessió de control

Com és habitual, la sessió de control començarà amb les preguntes dels grups als consellers, i, a continuació, amb les dels caps de fila de cada formació a Artur Mas.

Les preguntes dels grups al president de la Generalitat estan totes formulades sota el concepte genèric de l'actualitat política, mentre que les adreçades als consellers versen sobre el protocol d'actuació per la pèrdua d'habitatge signat per diferents institucions, la Comissió Intermediterrània de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes, l'augment de les exportacions en el sector de la indústria agroalimentària (CiU); l'actuació de l'executiu espanyol en relació amb el 0,7 per cent de l'IRPF destinat a finalitats socials, el futur projecte de llei espanyola sobre l'acció i el servei exterior de l'estat (ERC); les polítiques d'educació del govern, la situació de la planta d'Ercros al municipi de Flix (PSC); les informacions aparegudes en relació amb l'actuació del director general dels mossos d'esquadra, els impagaments de la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar (PPC); el tancament de delegacions territorials de TV3, les negociacions amb l'empresa Power Controls de Sant Vicenç de Castellet pel manteniment dels llocs de treball (ICV-EUiA) i la sentència que anul·la una multa lingüística imposada per la retolació en un establiment comercial (C's).

Recurs d'inconstitucionalitat

El ple debatrà i votarà la proposta d'ERC per interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de l'estat 16/2012, per la qual s'adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i l'impuls de l'activitat econòmica. L'article 19 d'aquesta llei, aprovada a les Corts espanyoles el desembre, incorpora l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i el fixa el tipus del zero per cent. D'altra banda, el govern català va aprovar, amb un decret llei validat pel Parlament que ara es tramita com a projecte de llei, un impost de dipòsits bancaris amb un gravamen econòmic en funció del dipòsit.

El Consell de Garanties Estatutàries va emetre un dictamen el mes passat a petició del govern i d'ERC. Aquest ens considera per unanimitat que la llei estatal vulnera articles de la constitució i l'estatut, i creu que l'estat ha fet una utilització "fraudulenta" de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, ja que el tribut "ni genera ingressos ni obligacions fiscals" i, per tant, "persegueix delimitar les competències financeres de les comunitats autònomes".

Així mateix, segons el consell, el fet que el nou impost estatal estigui fixat en el zero per cent és "una vulneració del principi de lleialtat constitucional (...), el qual rebutja les interferències en el legítim exercici de les competències dels altres ens territorials"; comporta un "excés en l'exercici de la competència estatal", i fa "inoperant" el sistema de competències de què disposen les comunitats autònomes.

Consulta sobre el futur de Catalunya

A continuació, el ple farà el debat i la votació de la proposta de resolució sobre el dret de decidir presentada pel PSC, i que insta el govern de la Generalitat a "iniciar un diàleg amb el govern de l'estat, per tal de possibilitar la celebració d'una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur".

Els grups poden presentar-hi esmenes fins demà a dos quarts de deu del matí.

El debat començarà amb la presentació de la proposta per part d'un diputat del PSC, i, a continuació, intervindran la resta de grups, començant pels que hi hagin presentat esmenes. El grup proposant, el PSC en aquest cas, podrà acceptar-ne o transaccionar-ne, o no fer-ho i sotmetre a votació el text tal com l'ha presentat.

La resolució quedarà aprovada si obté més vots a favor que no en contra.

Nous membres del Consell de Garanties Estatutàries

En aquesta sessió la cambra també ha d'elegir tres nous membres del Consell de Garanties Estatutàries. Es tracta, d'una banda, de cobrir la vacant que va deixar el maig del 2012, en renunciar al càrrec, Julio Añoveros, proposat pel PPC, i, de l'altra, les places dels consellers Àlex Bas, proposat per CiU, i Antonia Agulló, proposada pel PSC, en el marc de la renovació parcial dels membres del consell que s'ha de fer cada tres anys.

CiU proposa com a candidat Àlex Bas, que optaria a la reelecció; ERC, l'exdiputat Joan Ridao, i el PSC, Antonia Agulló, que també optaria a la reelecció. D'altra banda, el PPC proposa Carles Jaume, actual subdelegat del govern espanyol a Girona, per ocupar la vacant d'Añoveros.

El ple haurà d'escollir tres membres, que, per ser nomenats, necessitaran el suport de tres cinquenes parts dels diputats, és a dir, d'un mínim de vuitanta-un. Els que són candidats nous ─Ridao i Jaume─ van comparèixer ahir a la comissió d'afers institucionals perquè n'avalués la idoneïtat per ocupar el càrrec. Bas i Agulló no van haver de comparèixer perquè ja son membres del consell i es van sotmetre a l'avaluació de la comissió el juliol del 2009.

El consell és integrat per nou membres, que han de ser juristes de competència i prestigi reconeguts, amb més de quinze anys d'experiència professional. Són nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament, i tres a proposta del govern, un dels quals d'entre una terna proposada pel Consell de Governs Locals. Són nomenats per un període màxim de nou anys. El consell es renova per terços cada tres anys, i en cada renovació correspon al Parlament designar-hi dos nous membres, i al govern, un.

El CGE és la institució que vetlla perquè les disposicions de la Generalitat s'adeqüin a l'estatut i a la constitució espanyola, i també li correspon dictaminar prèviament a la interposició davant el Tribunal Constitucional de recursos d'inconstitucionalitat, conflictes de competència i recursos en defensa de l'autonomia local.

Fons de rescat de peatges

El ple també elegirà els tres diputats que han de defensar al Congrés espanyol la proposició de llei del fons per a l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges. Els candidats proposats són Josep Rull (CiU), Marc Sanglas (ERC) i Santi Rodríguez (PPC), els mateixos de la legislatura anterior, que cal que tornin a ser designats en no haver-se fet encara el debat al Congrés.

La proposició de llei, aprovada el maig, deriva d'una altra proposició aprovada el 2004, que va decaure en acabar la legislatura del Congrés, i pretén que els impostos recaptats per l'estat i les comunitats als peatges es destinin a crear un fons per dotar de recursos els programes que facin efectius l'homogeneïtzació i el rescat selectiu dels peatges i la subvenció per als usuaris habituals. L'estat hi hauria de destinar el que recaptés de les empreses concessionàries amb els impostos de societats i sobre el valor afegit, i les comunitats, els recursos procedents dels impostos autonòmics sobre aquestes empreses. El fons també es nodriria de les dotacions anuals que els pressupostos estatals i autonòmics establissin i d'altres recursos provinents de les concessionàries.

Interpel·lacions

En aquesta sessió els consellers també hauran de respondre set interpel·lacions dels grups, sobre el model present i futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (ERC); la informació relativa al deute de la Generalitat ( CUP); les propostes en matèria de política tributària (PPC); la política d'acció exterior (PPC); la situació de les persones desocupades i el tancament d'empreses (PSC); les sentències dels tribunals en matèria educativa (C's), i l'estabilitat pressupostària i el deute (ICV-EUiA).

Mocions

El ple farà per últim el debat i la votació de les sis mocions presentades pels grups, fruit de les interpel·lacions de la passada sessió, sobre la política sanitària a curt i mitjà termini (PSC); la situació dels treballadors de l'administració de la Generalitat (PSC); l'oferta escolar per al curs 2013-2014 (ICV-EUiA); la racionalització de l'administració i de la funció pública (C's); la defensa dels interessos del món local (ERC) i la tramitació de la llei de pressupostos per al 2013 (PPC).

La primera moció del PSC reclama que l'assignació dels pressupostos del 2013 per a polítiques de salut no sigui en cap cas inferior a la del 2012 i que el govern presenti un pla de sostenibilitat i reformes del sector públic sanitari ─que exclogui la privatització de la gestió─ i un pla per al desenvolupament del sector salut com a motor econòmic. Entre altres punts reclama el pla interdepartamental de salut dins aquest període de sessions, i que es garanteixi la universalitat efectiva de l'atenció sanitària i uns temps d'espera màxims garantits.

L'altra moció socialista insta el govern a deixar sense efecte l'acord de suprimir una paga extra als funcionaris l'any 2013, a establir els mecanismes per rescabalar el poder adquisitiu dels empleats públics i a no aplicar la reforma laboral de l'estat al sector públic de la Generalitat. Entre altres punts també reclama, abans de tres mesos, els projectes de llei de la funció pública de Catalunya i d'organització de l'administració de la Generalitat, i l'estatut del directiu públic.

La moció d'ICV-EUiA insta el govern a reconsiderar el tancament previst de diverses escoles o negociar-ne en alguns casos la fusió amb altres centres. També demana al govern que planifiqui l'oferta escolar amb diàleg amb la comunitat educativa; que reconsideri el tancament de totes les línies de P3 previstes a l'escola pública i que eviti en tot cas el tancament de cap escola pública ni cap línia de P3 d'oferta pública "mentre es mantenen els concerts amb escoles d'elit".

C's, a la seva moció, demana al govern deixar sense efecte als pressupostos del 2013 la supressió de la paga extra dels servidors públics i qualsevol mesura que en minori els salaris; comparèixer en tres mesos al Parlament per informar de les conclusions de la Comissió d'Experts per a la Reforma de l'Administració Pública, i presentar també a la cambra el pla de racionalització de l'administració pública. També demana suprimir els consells comarcals i que el govern faci efectiu en tres mesos el pagament del deute de la Generalitat amb els ajuntaments.

La moció d'ERC expressa el suport als ajuntaments i altres ens locals en la seva tasca, i demana al govern espanyol la substitució de la delegada del govern a Catalunya, "per la seva actitud hostil i manca de respecte envers les institucions catalanes". Insta, alhora, el govern a donar cobertura els ajuntaments que han estat objecte de recursos contenciosos administratius i a incloure als pressupostos un calendari de pagament dels deutes amb les administracions locals. El text també expressa el rebuig de l'avantprojecte de llei de l'estat de racionalització i sostenibilitat de l'administració local.

Per últim, la moció del PPC reclama que el govern presenti abans del 31 de març el projecte de pressupostos per al 2013, i que respecti el límit de dèficit públic fixat per a les comunitats autònomes. Entre altres punts demana també reduir el pressupost per activitat subvencionadora, tret per a polítiques socials, educatives, sanitàries, d'ocupació i formació; que el pressupost per a l'acció exterior sigui per a la internacionalització de les empreses, i almenys mantenir la despesa del 2012 per a les polítiques de salut, ensenyament i benestar social. Proposa també canviar la llei perquè en cas de pròrroga pressupostària el govern hagi de presentar els nous pressupostos abans del 28 de febrer de l'exercici en curs.