Notícies

El Parlament ha commemorat aquest vespre per novè any consecutiu el dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust, que és el 27 de gener. Enguany les Nacions Unides han dedicat la commemoració als Justos entre les Nacions, els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits. Núria de Gispert, que ha presidit l'acte, ha fet una crida a "no banalitzar el nazisme i a no ser condescendents amb qualsevol manifestació o apologia de l'odi o el genocidi".

L'acte s'ha fet a la sala auditori, hi ha participat la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i hi han assistit, entre d'altres, la vicepresidenta primera de la cambra, Anna Simó, els secretaris segon i quart, Pere Calbó i David Companyon respectivament, el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, diputats de CiU, ERC, el PSC, el PPC, ICV-EUiA i C's i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Miguel Ángel Gimeno.

En el discurs de cloenda, la presidenta ha dit que la memòria de les persones que van ser perseguides i exterminades pel nazisme, simbolitzades per les sis espelmes del record que s'han encès durant l'acte, reclama "que la comunitat internacional no abaixi la guàrdia" i que "s'eradiquin els prejudicis, les pors d'allò diferent i la denigració de l'altre".

De Gispert ha argumentat que amb els reptes que en aquest 2013 tenen Catalunya i el món, "econòmics, socials, culturals i nacionals", l'agenda política i ciutadana "no pot descuidar en cap cas el record de les víctimes de la tirania i el mal" ni "la pedagogia del respecte i la pau veritable".

La presidenta ha enaltit així mateix el paper dels Justos entre les Nacions per la seva "heroïcitat" i el "mèrit" de sortir "al rescat de la condició humana enmig de la duresa i la immoralitat de l'Holocaust i el genocidi i del terror de persones contra persones i de pobles contra pobles".

Ortega ha asseverat que recordar l'Holocaust és "una vacuna per prevenir la repetició del mal" i "la millor arma per enfortir la democràcia" i construir-la en "llibertat, respecte, convivència i fraternitat".

Com cada any, l'acte ha començat amb l'encesa de les sis espelmes del record: José Medina, membre de la comunitat israeliana de Barcelona, n'ha encès una pels jueus exterminats pels nazis; Ángel Puente, de la Jabad Lubavitch de Barcelona, una altra pels infants que perderen la vida a les cambres de gas; Edmon Gimeno, deportat a Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, per les víctimes catalanes i de la resta de l'estat espanyol assassinades als camps; Vicente Gabarri, president de l'Associació Gitana Catalana de Sant Josep Obrer i delegat territorial de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya a Tarragona, per tots els altres col·lectius perseguits pel nazisme; Stefan Ostrach, membre de la comunitat jueva Beth Shalom, pels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que van arriscar la vida per salvar els perseguits, i el ministre conseller de l'ambaixada d'Israel a Espanya, Oren Bar-El, pels supervivents de l'Holocaust que van trobar un refugi que els va permetre refer la vida i mantenir la identitat.

Després de l'encesa de les espelmes s'ha fet un minut de silenci, i la soprano Laia Cladellas, alumna del conservatori del Liceu, ha interpretat un fragment del 'Lacrimosa', del 'Rèquiem' de Mozart.

En l'acte també hi han intervingut, en nom de les víctimes dels col·lectius corresponents, Nadia Aroca, membre del Grup d'Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals; Xavier Trabado, vicepresident del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; Manuel Fernández, en representació del poble gitano; Enric Garriga, representant de l'Amical de Mauthausen i altres Camps al Comitè Internacional de Buchenwald i fill de deportat; Ariadna Silva, estudiant del projecte educatiu "Buchenwald: republicans espanyols en els combois de la mort", i Víctor Sorensen, en representació del poble jueu. Tots han expressat el desig que aquella barbàrie no es torni a repetir i que la llibertat i els drets dels pobles es respectin en el present i el futur.