Notícies

Al primer ple ordinari de la X legislatura, que començarà aquest dimecres a les deu del matí, es farà el debat de les quatre propostes de resolució sobre el dret de decidir presentades per CiU i ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, i també de les esmenes presentades pels grups. A més, el president de la Generalitat, Artur Mas, hi compareixerà per donar compte de l'estructura i la composició del govern.

La cambra també elegirà els vuit senadors que han de representar la Generalitat al Senat aquesta nova legislatura, aprovarà la creació de les comissions legislatives i de seguiment, i farà els debats per validar o derogar quatre decrets llei del govern, entre els quals el de l'impost sobre els dipòsits bancaris i el de l'impost sobre el patrimoni.

El ple començarà a les deu del matí de dimecres i podria continuar dijous al matí si no hi hagués temps de validar tots els decrets llei dimecres a la tarda.

Creació de comissions

La sessió començarà amb el debat i la votació de la proposta de resolució de creació de les onze comissions legislatives i de quatre de seguiment.

Les comissions legislatives són les mateixes que a l'anterior legislatura: afers institucionals; economia, finances i pressupost; empresa i ocupació; justícia; interior; agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural; ensenyament i universitats; territori i sostenibilitat; benestar, família i immigració; cultura i llengua, i salut.

Les quatre de seguiment són: igualtat de les persones; polítiques de joventut; infància, i acció exterior, Unió Europea i cooperació. Aquesta última unificarà l'àmbit que a l'anterior legislatura tenien dues comissions (la d'acció exterior i Unió Europea, i la de cooperació i solidaritat).

A més d'aquestes comissions, hi haurà les creades per reglament ─la de l'estatut dels diputats, que ja es va constituir dijous; la de peticions; la de matèries secretes o reservades, i la del reglament─ i les creades per llei ─la de control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; la de la Sindicatura de Comptes, i la del Síndic de Greuges.

La pràctica totalitat de les comissions estaran formades per 21 diputats, dels quals 8 corresponen a CiU, 3 a ERC, 3 al PSC, 3 al PPC, 2 a ICV-EUiA, 1 a C's i 1 al grup mixt (CUP). Les comissions es constituiran els pròxims dies. A la sessió constitutiva, que en tots els casos presideix Núria de Gispert, cada comissió elegeix els membres de la mesa respectiva.

Compareixença de Mas

A continuació, hi haurà la compareixença d'Artur Mas, per donar compte de l'estructura i la composició del govern. El president de l'executiu, que compareix a petició pròpia, intervindrà sense límit de temps, i després ho faran els caps de files dels grups parlamentaris, que intervindran de major a menor representació, però tancant CiU. Els representants dels grups disposaran de deu minuts cadascun.

Després del ple que el va investir, aquesta serà la primera sessió ordinària en què Mas ocuparà el seu escó a la cambra, i ho farà per primer cop acompanyat pels consellers del nou govern, que ocupen la primera bancada de l'hemicicle. A més, el nou conseller de la presidència, Francesc Homs, s'estrenarà en el càrrec al faristol del saló de sessions, per presentar un dels decrets a debat. També ho farà el nou conseller de justícia, Germà Gordó, i el titular d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell.

En aquest ple s'incorpora un nou diputat, Joan Recasens (CiU), que substitueix Antoni Castellà, que va renunciar a l'escó en ser nomenat secretari d'universitats i recerca del govern. Joan Recasens ja havia estat diputat a la VIII i a la IX legislatures.

Propostes de resolució sobre el dret de decidir

El ple també debatrà les quatre propostes de resolució sobre la sobirania i el dret de decidir que han presentat CiU i ERC conjuntament, el PSC, ICV-EUiA i la CUP, i les esmenes que han registrat els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA conjuntament, el PSC i el PPC. Després del debat es votaran les propostes de resolució i les esmenes que els grups amb propostes acceptin incorporar als seus textos.

L'esmena conjunta de CiU, ERC i ICV-EUiA representa, a la pràctica, una proposta alternativa a les dues que havien presentat inicialment ─CiU i ERC, d'una banda, i ICV-EUiA, de l'altra. Si en el decurs del debat els grups l'accepten incorporar al text, serà aquesta redacció, la de l'esmena, la que s'acabarà sotmetent a votació.

En aquest debat els grups tindran un únic torn d'intervenció, de quinze minuts cadascun, i ho faran de major a menor, però tancant CiU, segons que va acordar la darrera reunió de la junta de portaveus.

Designació dels senadors

El ple ha de designar els vuit senadors que aquesta legislatura representaran la Generalitat al Senat. Els candidats proposats pels grups, d'acord amb el nombre de senadors que els correspon proporcionalment, són Josep Lluís Cleries, Josep Maldonado, Eva Parera i Coralí Cunyat, per CiU; Ester Capella, per ERC; José Montilla, pel PSC; Alícia Sánchez-Camacho, pel PPC, i Joan Saura, per ICV-EUiA. La votació al ple tindrà lloc després que la comissió de l'estatut dels diputats hagi dictaminat aquest matí que els candidats compleixen les condicions per ser elegits.

El Parlament, al començament de cada legislatura, ha de designar vuit senadors en representació de la Generalitat. Respecte a l'anterior legislatura, tots els grups mantenen el nombre de senadors que tenien, tret del PSC, que n'ha perdut un, i ERC, que n'ha obtingut un. Llevat de Cleries i Capella, la resta de candidats ja van ser senadors per designació parlamentària a l'anterior legislatura.

Validació de quatre decrets llei

En aquesta sessió, la cambra també farà el debat per validar o derogar quatre decrets llei del govern, entre els quals el de l'impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, suspès temporalment pel Tribunal Constitucional arran del recurs presentat pel govern espanyol. El ple també ha de validar el decret de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l'impost sobre el patrimoni; el de modificació de la llei del llibre quart del codi civil de Catalunya, relatiu a les successions; i un de modificació de la llei de simplificació i millorament de la regulació normativa.

El primer decret que el ple haurà de validar o derogar modifica la llei de simplificació normativa per prorrogar fins el 2015 la suspensió del règim sancionador a determinades infraccions administratives de l'àmbit de l'esport.

El segon decret crea com a impost propi de la Generalitat, i d'aplicació a l'àmbit territorial de Catalunya, un nou tribut que grava els dipòsits fets pels clients a les entitats de crèdit, per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l'obligació de restitució. El fet imposable el constitueix la captació i tinença de dipòsits per part de les entitats. El preàmbul emmarca la iniciativa en "la necessitat extraordinària i urgent d'assolir noves fonts de finançament".

El decret relatiu a l'impost sobre el patrimoni en rebaixa l'import del mínim exempt i el situa en 500.000 euros, i fixa una tarifa del tribut que manté els imports dels vuit trams però augmenta els tipus de gravamen d'un 5 per cent, tret del tram més alt, on el tipus s'incrementa d'un 10 per cent.

Per últim, el decret de modificació de la llei del llibre quart del codi civil amplia dos anys el termini per protocol·litzar els testaments davant rector abans no caduquin. Aquesta figura la regulava el codi de successions, legislació que va ser substituïda per aquesta llei del llibre quart, en vigor des de l'1 de gener de 2009.

Al debat d'un decret, primer un membre del govern exposa davant la cambra les raons per les quals ha estat promulgat, i tot seguit intervenen els grups i es vota. El decret llei queda validat si té més vots a favor que no en contra.