Notícies

Artur Mas, reelegit president de la Generalitat amb els vots de CiU i ERC

Divendres, 21 de desembre de 2012. Palau del Parlament

Artur Mas després de ser investit

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2012

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El Parlament ha reelegit avui Artur Mas president de la Generalitat amb els 71 vots a favor dels diputats de CiU i ERC mentre que 63 diputats del PSC, PPC, ICV-EUiA, C's i CUP hi han votat en contra.

Artur Mas ha estat investit, aquest migdia, president en primera votació, en aconseguir el suport de la majoria absoluta de la cambra gràcies a l'acord de legislatura signat dimecres pels líders de CiU i ERC, Artur Mas i Oriol Junqueras. La investidura comporta l'aprovació del programa de govern que Mas ha presentat davant la cambra durant aquest dos dies de debat.

Fa dos anys, el 23 de desembre de 2010, el ple del Parlament va investir per primer cop Artur Mas president de la Generalitat, i ho va fer en segona votació i amb majoria simple, amb els 62 vots a favor dels diputats de CiU de la passada legislatura, l'abstenció dels 28 del PSC i els 45 vots en contra de PPC, ICV-EUiA, ERC, SI i C's.

Just acabat el ple, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha comunicat, per correu electrònic, al rei Joan Carles I la investidura del president de la Generalitat i li ha tramès la resolució de la cambra. Correspon al rei d'Espanya fer el nomenament de Mas com a president de Catalunya mitjançant un reial decret, que també haurà de signar el president del govern espanyol i que s'ha de publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' i al 'Boletín Oficial del Estado'. El nomenament serà efectiu a partir de la presa de possessió, que és previst que es faci dilluns que ve, 24 de desembre, al Palau de la Generalitat.

Alícia Sánchez-Camacho
El debat s'ha reprès a primera hora del matí amb la intervenció dels grups del PPC, ICV-EUiA, C's, CUP i CiU. La primera en intervenir ha estat la presidenta del grup del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, que ha retret a Mas que presenti un acord amb ERC "irresponsable", "rupturista", i que va "en contra d'Espanya" i "dels interessos dels catalans i del seu futur". "Encara té l'oportunitat de no tancar portes, de rectificar, de no lliurar la clau del govern a ERC", ha dit la líder popular, que ha al·ludit a "altres opcions" i ha emplaçat Mas a "redreçar la situació" i allunyar-se d'"aliances que sap que no l'ajudaran en la soledat de governar". En aquest sentit, ha pronosticat que "haurà de demanar suport a altres forces polítiques", i ha ofert el del PPC per tot allò que sigui millorar el benestar dels ciutadans, però no per a "tot allò que sigui il·legal". La prioritat de la legislatura ha de ser "treure el país de la crisi", ha dit.

Segons Sánchez-Camacho, aquesta "fugida endavant" és un "engany" als catalans perquè la consulta "no es podrà dur a terme" i, en tot cas, si anés endavant, ens "trauria" d'Europa. Per això, ha reptat Mas a promoure una modificació de la constitució espanyola al Congrés dels Diputats si vol fer un referèndum legal, i l'ha acusat de no tenir el "coratge" de fer-ho i respectar el resultat de la majoria de la cambra de l'estat.

"Treballarem perquè aquest procés no vagi endavant", ha dit Sánchez-Camacho, que ha rebutjat el "govern ultranacionalista impulsat per ERC". "Volem recuperar Catalunya per als catalans", ha dit la presidenta del PPC, per qui "el poble de Catalunya no és majoritàriament independentista". "Hi ha catalans que no volen sentir-se estrangers ni que ens facin fora de casa nostra" ha reblat. Ha lamentat "el major desafiament que s'ha fet mai a Espanya", i ha avançat que el govern espanyol respondrà "amb serenitat però amb fermesa".

Joan Herrera (ICV-EUiA)

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha defensat el dret de decidir "de forma àmplia i plural" i ha criticat que el pacte entre CiU i ERC el faci "petit i excloent" perquè el circumscriu a l'acord de govern. Per Herrera, "cal el dret de decidir" per "encarar el canvi de relacions amb Espanya" i ha demanat un acord nacional sobre aquest àmbit que permeti sumar formacions polítiques i socials, "carregui de raons" Catalunya, sumi una gran majoria i generi un debat de país amb propostes de tots els grups i sense trencar la cohesió social.

Herrera ha dit que l'austeritat respon a "interessos de classe" i ha criticat la retallada de 4.000 milions d'euros que ha anunciat el govern per a l'any vinent perquè és un "suïcidi econòmic" que generarà "patiment" a la gent.

Herrera ha criticat que Mas "planti cara en l'escenari nacional, i acati en l'econòmic" i ha demanat "un front polític i social contra l'austeritat" per mostrar que el país "té dignitat". Entre altres coses, ha demanat una auditoria del deute, la modificació de la llei d'estabilitat, una moratòria del deute, un pla de rescat social, eliminar l'euro per recepta, augmentar les beques menjador i tenir una banca pública que garanteixi el crèdit.

En el capítol de regeneració democràtica, Herrera ha constatat que la corrupció "ha augmentat", i per combatre-la ha proposat un pacte entre els grups que, entre d'altres, "exclogui els imputats de les llistes". També ha demanat reformular la democràcia amb més transparència, garantint el retiment de comptes i "donant més poder a la gent".

Albert Rivera (C's)

El president del grup de C's, Albert Rivera, ha instat Mas a "plegar", perquè "ha fracassat" i és "un problema per a Catalunya i per a CiU, i per a l'estabilitat política i econòmica de Catalunya". Segons Rivera, Mas és "l'Ibarretxe català" i CiU ha de governar però "amb un altre candidat", i "tendint ponts" amb l'oposició i dins d'Espanya i la Unió Europea.

Rivera ha ironitzat amb el "comitè d'operacions" per a l'"Operació Ítaca" de l'"Equipo A" de Mas i Junqueras, quan el que "Catalunya necessita" és "un govern autonòmic" que sigui "estable, fort i amb consensos", i un "pla estratègic" centrat a "reactivar l'economia i combatre l'atur". "La solució d'Espanya i de Catalunya és canviar el país, no canviar de país, i treballar junts", ha afirmat.
El líder de C's, en referència al "referèndum per separar Catalunya d'Espanya", ha avançat que "no participarem en cap procés que estigui fora de l'estat de dret". "No té cap legitimitat democràtica", ha dit Rivera, que ha demanat al PSC que "rectifiqui" la seva posició d'abstenir-se.

"Catalunya és la meva terra, Espanya el meu país, i Europa és el nostre futur", ha conclòs Rivera, que ha dit que C's farà de "dic de contenció" per defensar "l'estat de dret".

David Fernàndez (grup mixt)

Des del grup mixt, el diputat de la CUP, David Fernández, que s'estrenava com a diputat, ha ofert a Mas "mà estesa per a l'autodeterminació" i el "puny tancat contra les retallades i qualsevol agressió als serveis públics", i ha demanat "llum i taquígrafs" en la gestió dels recursos.
Fernández ha fet un discurs molt crític amb la gestió pública de la crisi en un món, ha dit, "governat per lladres i pirates", per un "minotaure assedegat de sang" en una època de "saqueig i robatori" i en crisi democràtica. El diputat de la CUP, que ha considerat que "és el poble qui ha donat al Parlament la possibilitat d'avançar cap a la sobirania", ha dit que "els nostres adversaris són l'estat espanyol i els mercats financers", i ha fet una crida a la desobediència i a "avançar cap a la democràcia directa, participativa i representativa".

Oriol Pujol (CiU)

El president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, que ha estat l'encarregat de tancar el debat del candidat amb els grups, ha demanat a la resta el vot afirmatiu per a Mas, perquè "és el president que els catalans necessiten".

Pujol, que ha denunciat els intents de "recentralització, asfíxia financera i identitària" que pateix Catalunya, ha considerat que els "atacs personals" que s'hi han afegit els últims mesos parteixen d'un "error de càlcul" si el que busquen és aturar el procés endegat per Catalunya, perquè "ni una, ni dues, ni tres persones són importants per aturar-lo."

Pujol ha comparat Catalunya amb una locomotora aturada que cal "ressituar en una bona via", ha considerat que cal fortalesa i que aquesta "se sustenta en l'estabilitat parlamentària", i per això ha demanat a tots els grups que se "submergeixin en l'acord" i, en referència directa al PSC i a la seva posició sobre el dret de decidir, li ha demanat que no se'n "renti les mans" perquè "vostès són massa importants per a aquest país per llençar la tovallola".

En la darrera intervenció, abans que es votés la reelecció, Mas ha tornat a dir que l'acord de governabilitat té "amplitud de mires" i ha reiterat l'oferiment a sumar-s'hi a la resta de formacions i a la societat. També ha raonat que governar ara "no és cosa còmoda, ni a Catalunya ni a cap altre país", i ha demanat "colideratge" i, sobretot, "coresponsabilitats".

Així mateix, ha asseverat que "hi ha una majoria molt clara a favor d'exercir el dret a l'autodeterminació" i que cal exercir-lo. En aquest punt, ha convidat els qui hi estan en contra a fer "un esforç per adequar marcs legals, que no han de ser necessàriament la constitució, perquè a Catalunya es pugui fer una consulta legal".

A l'últim, ha assegurat que el dret a l'autodeterminació no divideix la societat catalana, i s'ha preguntat si "l'única manera de no dividir és fer cas als qui no volen fer ni un pas".

Abans d'aixecar la sessió, de Gispert ha convidat tots els diputats a cantar l'himne nacional.