Notícies

El president, Ernest Benach, ha lliurat aquest vespre la Medalla d'Honor del Parlament, en la categoria d'or, als components d'Els Setze Jutges. Aquest és el primer reconeixement institucional que es fa a aquest col·lectiu, fundat el 1961.

La màxima distinció de la cambra s'ha atorgat a Els Setze Jutges en reconeixement a la seva decisiva contribució a la cultura catalana, i en concret per l'impuls que van significar per a la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català.

L'acte s'ha fet a la Sala Auditori del Palau del Parlament i ha començat amb l'himne nacional. El president ha lliurat la medalla a Lluís Serrahima, impulsor del col·lectiu, i als membres del grup Josep Maria Espinàs, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. Josep Porter, germà de Miquel Porter, mort el 2004, i Mercè Roca, vídua de Delfí Abella, mort l'1 de febrer d'enguany, han recollit les medalles a títol pòstum d'aquests dos components del col·lectiu. En nom de Remei Margarit, que no ha pogut assistir a l'acte, ha recollit la medalla la seva filla Maria Serrahima. Finalment, Guillermina Motta no ha assistit a l'homenatge.

El lliurament de cadascuna de les medalles ha estat seguit de llargs aplaudiments del públic, que ha acabat ovacionant dempeus els guardonats.

Entre els assistents hi havia els vicepresidents primer i segon, Higini Clotas i Ramon Camp respectivament; la secretària primera, Lídia Santos; el secretari segon, Antoni Castellà; el secretari tercer, Jordi Miralles; l'expresident Joan Rigol; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; el conseller de Cultura, Joan Manel Tresserras; el síndic major de comptes, Joan Colom; els portaveus dels grups parlamentaris Felip Puig (CiU), Miquel Iceta (PSC-CpC), Joan Ridao (ERC) i Jaume Bosch (ICV-EUiA); el tinent d'alcalde de Barcelona, Jordi Portabella, i el president del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, entre altres personalitats i representants de la societat civil.

El president ha començat el discurs recordant els darrers anys d'un franquisme que era "ombra de foscor i de silenci" i davant el qual Els Setze Jutges van comportar "l'expressió més dura de la reivindicació de llibertat". Al seu parer, Els Setze Jutges eren un "grup de persones que van trencar el silenci" i que representaven "la lluita per ser", van ser una peça clau per a la recuperació de "la llibertat davant les imposicions sofertes" i "un crit" que va ressonar amb força arreu del territori, una força que ha definit com una "suma de veus, estils, visions i plantejaments diferents empenyent un objectiu comú". "L'explosió d'una realitat", ha afegit, d'un país que "anhelava respirar, viure i ser lliure".

Benach tampoc no ha volgut oblidar la contribució d'Els Setze Jutges a l'articulació d'una xarxa de difusió de la Nova Cançó i a la normalització de la llengua en un moment que la cultura catalana passava per moments difícils.
També ha subratllat que amb aquest acte el Parlament fa un "exercici de dignitat" i participa en el "procés de recuperació de la memòria cultural i artística" del país. Un moment, l'actual, que ha qualificat de clau, amb un Departament de Cultura que està aconseguint "un ampli consens i suports" amb l'objectiu d'impulsar, modernitzar i dinamitzar el llegat cultural.

En aquest punt, ha insistit que la cultura catalana "no té un camí de roses al davant", sinó "moments complexos i difícils". Això sí, ha recordat que hi ha referents com el d'Els Setze Jutges i també "voluntat de futur", una voluntat que "no es pot aturar".

Maria del Mar Bonet, que ha intervingut en nom d'Els Setze Jutges, ha agraït la distinció, tot i que ha reconegut que "el millor homenatge que se'ns podria fer seria el de reconèixer la nostra tasca i mantenir-ne la continuïtat". En aquest sentit, ha demanat als responsables polítics que es preguntin "si la nostra tasca s'ha resolt bé, si té continuïtat, si vostès mateixos han volgut recollir la nostra inquietud; ens representen, vostès?", ha preguntat. Així mateix, ha fet una crida al Parlament: "Ara que tenim el nostre Govern, assegurin la presència viva de les nostres velles i noves cançons, que continuen parlant de llibertat, d'amor, que asseguren la continuïtat de la parla natural dels Països Catalans. Moltes coses estan per fer."

La cantautora ha acabat el seu discurs citant la darrera estrofa de La Balanguera: "La Balanguera fila fila, la balanguera filarà", que ha estat seguit d'un llarg aplaudiment.

En l'acte han intervingut també la secretària general, Imma Folchi, que ha llegit l'acord de Mesa del 20 de febrer amb què s'atorga la distinció a Els Setze Jutges, i la periodista Mònica Terribas, que ha fet la glossa del col·lectiu.

Terribas, que ha repassat les etapes d'Els Setze Jutges i la trajectòria dels components del grup, ha assegurat que en el moment que es fa aquest homenatge "els únics retrets han d'anar dirigits a un país que no ha fet fins ara, quaranta-sis anys després de la seva fundació, el reconeixement de país al grup, no únicament pel que va comportar d'original, de revolucionari, d'enriquidor per les aportacions d'altres cultures, com la francesa, d'insòlit i de resistent al règim franquista, sinó per la seva extraordinària creativitat i fertilitat".

Terribas ha afirmat que "la cançó i la música en català ha tingut i té vida, encara que des dels mitjans, públics i privats, hàgim ajudat poc, abans i ara, a potenciar-la i divulgar-la", i ha afegit que "uns ho atribueixen al fet que els governs Pujol no van voler donar altaveu als qui ideològicament eren als antípodes, però per una cosa o per una altra els mitjans públics han estat un amplificador precari de la creativitat musical del país".

La periodista també ha dit d'Els Setze Jutges que "són amb altres altaveus, no solament la banda sonora d'un temps i d'un país, sinó un patrimoni sense el qual molts no entendríem ni ens hauríem explicat la nostra pròpia vida en la nostra llengua". "Els Setze Jutges són la prova que no tot està per fer. Per la cultura, per la música, per la llengua, per la nostra educació, per la nostra consciència col·lectiva, Els Setze Jutges van fer molt", ha afirmat. Per tot això ha demanat "a les generacions que tenim per sota que siguin capaces de tractar millor moviments, grups i iniciatives com la d'aquest col·lectiu".

La Medalla d'Honor

El 7 de març de 2000, quan Joan Rigol era el president de la cambra, la Mesa va crear la Medalla d'Honor, ja que va considerar que el Parlament, com a primera institució del país, s'havia de dotar dels seus propis símbols de distinció per poder agrair la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i honorar les personalitats i els visitants il·lustres que fossin creditors d'un reconeixement excepcional. El mateix any 2000 van rebre la medalla tots els expresidents de la cambra.

El títol s'atorga en les categories d'or i argent. La distinció incorpora el disseny que Antoni Comella va fer la I legislatura, l'any 1984, per encàrrec del Parlament, i l'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila va adaptar aquell disseny, que reprodueix les quatre barres sobre un fons daurat, per fer-ne una medalla.

En edicions anteriors la distinció ha estat per al reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i Ernest Lluch a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004), i el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel (2005).