Notícies

El president, Ernest Benach, ha inaugurat aquest matí les jornades "El paper de la societat civil, el conflicte de l'Orient Mitjà i les opcions per a un futur de pau", que les associacions per a les Nacions Unides faran al Parlament fins divendres.

En la sessió d'avui han intervingut, a més de Benach, el president de la Comissió d'Armes de Destrucció Massiva i president de la Federació Mundial d'Associacions de les Nacions Unides, Hans Blix; el copresident del Grup d'Alt Nivell per a l'Aliança de Civilitzacions, Federico Mayor Zaragoza, i la presidenta i el vicepresident de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Marina Bru i Xavier Pons. També hi han assistit el vicepresident segon, Ramon Camp, i el secretari tercer de la Mesa, Jordi Miralles.

El president ha destacat que les jornades responen a l'objectiu de la cambra de "consolidar el paper de Catalunya com a referent de diàleg i resolució no violenta de conflictes", i s'ha mostrat convençut que "esdevindran una contribució important que reforçarà la via del diàleg i la raó en el procés de pau del conflicte de l'Orient Mitjà".

També ha afirmat que "el camí de la pau és llarg i dur" i que "la solució de cada conflicte existeix. Només cal posar-se d'acord respecte al procés necessari que cal obrir". En aquest sentit, ha destacat que el més important és la voluntat: "Si hi ha voluntat, i si aquesta no falla i és ferma i constant en el temps, sempre s'arriba a bon port. Es pot trigar més o menys en el viatge, però s'hi arriba." "La gran esperança de la humanitat", ha afegit, "és el moviment social pel diàleg, l'acord en els processos de pau i la participació de la ciutadania en la reconciliació dels pobles." Al seu parer, a aquests factors cal sumar-hi la voluntat dels països, que han de tenir clares les seves prioritats inversores per avançar cap al benestar i la convivència, "i això vol dir inversió social en educació i en salut per davant de la despesa en conflictes armats", ha assegurat.

Així mateix, ha defensat el paper de les Nacions Unides com a "únic fòrum realment internacional en què es respecta la voluntat legal de tots els països". Tot i així, ha apostat per la seva reforma, i ha expressat la necessitat que esdevinguin "més democràtiques i molt més representatives", i també que "s'han d'adaptar a un nou ordre mundial i guanyar en transparència i representació de la comunitat internacional". Tot això "per garantir la governabilitat democràtica de la globalització i respondre als problemes amb actuacions globals".

D'altra banda, Federico Mayor Zaragoza, que ha pronunciat la conferència marc de l'acte inaugural, ha destacat que per resoldre qualsevol conflicte cal "que ningú no posi cap condició prèvia que no sigui la de renunciar a la violència" i "que es pensi en l'esdevenidor i no en el passat". "Per iniciar un procés de pau cal abandonar les armes i pensar en els fills, i tot això no es pot fer si una de les parts creu que la seva és l'única veritat", ha afirmat.

També ha remarcat que "avui es donen unes circumstàncies, a Israel i també a Espanya, que no podem desaprofitar, perquè els processos de pau són així de complexos, i si deixem passar els moments crítics és difícil que es repeteixin les circumstàncies que permeten arribar a la pau".

Hans Blix: "Les armes nuclears haurien de ser il·legalitzades"

Finalment, Hans Blix, tot i que ha reconegut el risc que comporta el terrorisme, ha afirmat que "no es poden utilitzar les armes de destrucció massiva per lluitar-hi en contra, sinó que això s'ha de fer des de la intel·ligència i la cooperació entre països".

Blix ha reflexionat sobre el fet que "els països perceben que tindran més força, més reconeixement i més poder polític si disposen d'armes de destrucció massiva". Així, ha assegurat que "cal oferir-los alternatives perquè se sentin segurs i alhora reconeguts i treballar en polítiques que permetin convèncer-los que no necessiten armes d'aquest tipus".

També ha explicat que en la comissió que presideix consideren que "les armes nuclears haurien de ser il·legalitzades", que "s'hauria de prohibir la fabricació d'urani enriquit per a usos bèl·lics" i que "hi hauria d'haver un control més rigorós sobre l'exportació de material nuclear", ja que "existeix el risc d'una carrera d'urani enriquit amb raons armamentístiques".

Al seu parer, és bàsic el compliment del Tractat de no-proliferació d'armament nuclear, que "haurien de liderar els estats que més armes nuclears tenen". Blix considera a més que podria ser útil "aconseguir un acord entre tots els països de l'Orient Mitjà perquè es comprometessin a renunciar a enriquir urani durant un període llarg de temps i que alhora se'ls proporcionés combustible per seguir generant energia nuclear i acatessin les inspeccions internacionals".

Durant les jornades es faran diverses taules rodones en què s'abordaran temes com ara les millores en el nivell de vida i el desenvolupament econòmic i social dels països de l'Orient Mitjà, l'educació i la cultura com a factors de pau i progrés a la zona, les mesures necessàries per crear-hi un clima de confiança i el paper de la societat civil en aquesta tasca.