Notícies

El líder de CiU, Artur Mas, ha iniciat aquesta tarda el debat per ser investit president de la Generalitat. En la seva intervenció ha exposat el programa de govern, centrat en la consulta sobre el futur de Catalunya i la reactivació econòmica, i ha ofert a les formacions compromeses amb el dret a l'autodeterminació formar part del govern. Després del candidat, han intervingut els presidents dels grups d'ERC, Oriol Junqueras, i del PSC, Pere Navarro. El debat continuarà demà amb la intervenció de la resta de grups i la votació d'investidura.

Mas ha explicat que la legislatura, que "té vocació de permanència i estabilitat" i "hauria d'acabar el 2016", afronta tres reptes "d'una magnitud gegantina": "la pitjor recessió econòmica en moltes dècades", "la pitjor crisi de les finances públiques des de la recuperació de la democràcia" i "l'operació política i de país de més envergadura dels darrers tres segles".

El candidat ha iniciat la seva intervenció anunciant que el govern "sotmetrà a consulta del poble de Catalunya la decisió del futur polític i nacional del país" i que la consulta serà duta a terme sota "el marc legal que l'empari". Amb relació a aquesta qüestió, ha argumentat que l'esperança de construir una Espanya "comprensiva, tolerant i respectuosa" amb Catalunya "s'ha vist frustrada" i que, per tant, ara la centralitat passa "pel dret a decidir i la consulta". En aquest punt, ha proclamat que té "el repte i la responsabilitat històrica de fer que Catalunya sigui un país lliure entre les nacions lliures del món" i que Catalunya aspira "a ser un país normal", i ha advertit que a partir d'ara la política del país serà "observada amb lupa", situació que obliga a "fer les coses especialment bé". Així mateix, ha apel·lat a la responsabilitat dels grups durant el procés, i ha obert la porta a entrar al govern als grups favorables a la consulta.

En el capítol del sanejament dels comptes públics, s'ha referit a la situació "gairebé diabòlica" de les finances, ha destacat "l'esforç ingent" que ha fet el govern i s'ha compromès a "lluitar aferrissadament" per no haver de retallar 4.000 milions d'euros el 2012, xifra que, ha dit, "no té cap sentit". També ha demanat als partits "assolir objectius de país per superar la crisi" i ha anunciat una cimera de grups parlamentaris sobre la situació econòmica per a l'any que ve.

D'altra banda, ha assegurat que l'atur és "el principal repte que ha d'afrontar el nou govern", ha defensat la immersió lingüística com a "pilar fonamental de la societat catalana" i ha enumerat les mesures de l'acord signat amb ERC, que, ha dit, "celebra i agraeix". Aquests punts passen per, entre altres factors, potenciar un fons de rescat de famílies i reformar la renda mínima d'inserció, l'impost de successions i donacions "per augmentar-ne la progressivitat i la capacitat recaptadora" i l'impost de patrimoni "perquè tributin més contribuents". A més, ha anunciat la dació en pagament i un pacte nacional contra la pobresa i l'exclusió social.

Oriol Junqueras (ERC)

El president de la segona força parlamentària, Oriol Junqueras, que s'ha estrenat aquesta tarda com a diputat al Parlament, ha obert el torn dels grups.

Junqueras s'ha referit reiteradament al pacte d'estabilitat signat amb CiU, que "dóna una imatge potent i eficaç de cara a la societat catalana" i per al qual ha reclamat "grans consensos".

Així mateix, ha recordat que "el país viu una hora greu, igual que el conjunt de la Unió Europea" i que els reptes plantejats "superen de molt la capacitat d'un govern i un acord de legislatura, fins i tot l'acord de molts partits d'aquesta cambra", motiu pel qual ha afirmat que és necessari un "compromís de la majoria de la societat".

Junqueras ha centrat la primera part del seu discurs en la situació política i econòmica. En aquest punt ha afirmat que és el govern de l'estat espanyol "qui obliga a retallar" quan distribueix els sostres de dèficit i els terminis i "es reserva per a ell la millor part i el millor temps, i passa a les institucions subestatals les retallades més dures i els temps més curts".

A l'últim, ha defensat el dret a decidir no només com un dret, sinó com una "eina indispensable" per defensar l'estat del benestar, la recuperació de l'economia i el paper de Catalunya a Europa. "Només com a estat podrem aportar el màxim", ha asseverat.

Pere Navarro (PSC)

El president del grup parlamentari del PSC, Pere Navarro, que avui ha fet la seva primera intervenció com a diputat, ha criticat Mas per haver negociat la consulta "amb un sol partit" i "haver-ho fet al seu despatx, no al Parlament", i, per tant, per haver "privatitzat" el dret a decidir. Amb tot, s'ha compromès a "no posar pals a les rodes" al procés d'autodeterminació, i ha anunciat que el seu grup s'abstindrà en totes les votacions sobre aquesta qüestió. A més, ha recordat que el seu grup "vol un referèndum legal, acordat i vinculant".

Navarro ha iniciat la seva intervenció recordant que el PSC va acordar amb CiU la investidura de Mas el 2010, quan els socialistes eren la segona força de la cambra, i que els compromisos signats, com ara la preservació del sistema sanitari i el manteniment de les plantilles de metges i policia "s'han incomplert". "Els seus compromisos no ens mereixen credibilitat", ha retret al candidat en aquest punt.

D'altra banda, ha exposat els cinc eixos que al seu parer han de marcar la legislatura: una nova fiscalitat que garanteixi les polítiques socials; una cimera al Parlament sobre mesures per minimitzar els efectes de la crisi; un debat sobre la reforma de la constitució; la garantia del dret a una educació i una sanitat públiques i de qualitat, i l'aprofundiment de la democràcia.

Convidats

Des de les llotges de convidats han seguit el debat els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i José Montilla, i l'expresident del Parlament Joan Rigol. També hi eren l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el secretari general de la presidència en funcions, Francesc Homs; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Jaume Amat; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; la directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, Maria Àngels Barbarà; el president del grup parlamentari de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida; el portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajoana; el president del grup municipal d'Unitat per Barcelona a l'ajuntament de la capital, Jordi Portabella; Joan Saura, senador de l'Entesa Catalana de Progrés i exconseller, i l'esposa de Mas, Helena Rakosnik.