Notícies

Dilluns, 17 de desembre, a les onze del matí, es constituirà el Parlament de la X legislatura amb els 135 diputats sorgits de les eleccions del 25 de novembre, segons el decret de convocatòria signat pel president de la Generalitat en funcions, Artur Mas.

La sessió constitutiva té per objecte obrir la nova legislatura i elegir els set membres de la mesa, el màxim òrgan de govern de la cambra, integrat per un president, dos vicepresidents i quatre secretaris.

Els 135 diputats ocuparan per primer cop els escons aquesta sessió. La ubicació dels diputats (50 de CiU, 21 d'ERC, 20 del PSC, 19 del PPC, 13 d'ICV-EUiA, 9 de C's i 3 de la CUP) en aquesta sessió és provisional, ja que l'assignació definitiva dels escons la decidiran la mesa i la junta de portaveus en la primera reunió conjunta que tindran. També ocuparan el seu lloc en el banc del govern el president de la Generalitat en funcions i la resta de membres de l'executiu, també en funcions.

La mesa d'edat

La sessió constitutiva, la presideix inicialment el diputat més gran, assistit pels dos més joves en qualitat de secretaris. Tots tres formen la mesa d'edat. Aquesta vegada la presidenta serà Dolors Montserrat (PPC), de seixanta-cinc anys, i els secretaris, José Antonio Coto (PPC), de vint-i-sis, i Marta Vilalta (ERC), de vint-i-vuit.

El desenvolupament de la sessió és el següent: l'obrirà la secretària general, Imma Folchi, que llegirà el decret de convocatòria i convidarà Montserrat, Coto i Vilalta a ocupar els seus llocs a la mesa; la presidenta de la mesa d'edat adreçarà unes breus paraules a la resta de diputats; els secretaris llegiran els noms de tots els diputats electes proclamats per les juntes electorals corresponents, i, a l'últim, la cambra elegirà els set membres de la mesa.

Les votacions

Les votacions per elegir els membres de la mesa es fan per mitjà de paperetes que es dipositen en una urna. Els diputats voten per ordre alfabètic, però els últims a fer-ho són els membres del govern en funcions que són diputats i els tres membres de la mesa d'edat.

Les eleccions del president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris es fan en tres votacions successives:

1. Per elegir el president, cada diputat ha d'escriure un sol nom a la papereta, i és elegit el qui obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de seixanta-vuit vots. Si cap candidat no assoleix aquests xifra, la votació s'ha de repetir entre els dos que s'hagin apropat més a la majoria i és elegit el qui aquesta vegada obtingui més vots. En cas d'empat, la votació s'ha de tornar a repetir, i si després de quatre votacions persisteix la igualtat és elegit el candidat del grup amb més diputats.

2. Per elegir els dos vicepresidents, cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta, i són elegits, per ordre de vots obtinguts, els qui obtenen més vots.

3. Per elegir els quatre secretaris, cada diputat ha d'escriure un nom a la papereta, i són elegits, per ordre de vots obtinguts, els qui obtenen més vots. Tant en aquesta elecció com en la dels vicepresidents, en cas d'empat cal atenir-se al que és establert per a l'elecció del president.

Acabades les votacions, els diputats elegits ocuparan el lloc que els pertoqui a la mesa. A l'últim, la presidenta o el president acabat de nomenar adreçarà unes paraules a la cambra, declararà constituït el Parlament i aixecarà la sessió.

Des del restabliment de la democràcia han estat presidents del Parlament Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós, Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert. Tots han presidit la cambra durant una legislatura, tret de Xicoy i Benach, que ho van fer en dues. Durant la república també van ser presidents de la cambra personalitats polítiques d'una gran rellevància, com ara Lluís Companys, Joan Casanovas o Josep Irla.

El nou president del Parlament comunicarà per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés de Diputats i el Senat.

Consultes i investidura

Un cop constituït el Parlament de la X legislatura, el president de la cambra obrirà consultes amb els líders de les formacions que han obtingut representació amb la finalitat de proposar un candidat a la presidència de la Generalitat. El debat d'investidura del president de Catalunya s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució del Parlament i el convoca el president de la cambra.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no l'assoleix, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació en què n'hi haurà prou que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si un cop fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.