Notícies

La diputació permanent valida el decret llei sobre horaris comercials i substancia les compareixences dels consellers Felip Puig i Francesc Xavier Mena

Dilluns, 3 de desembre de 2012. Palau del Parlament

El conseller Felip Puig amb el director general de la policia, Manel Prat, a la diputació permanent

Parlament de Catalunya. 2012

Vegeu la galeria d'imatges (5 imatge/s)

La diputació permanent del Parlament ha aprovat, aquest matí, validar el decret llei 4/2012, del 30 d'octubre, de mesures en matèria d'horaris comercials i determinades activitats de promoció, amb els vots a favor de CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC, i el vot en contra del PPC. Aquest decret es tramitarà com a projecte de llei la pròxima legislatura.

A la sessió d'aquest matí també han comparegut el conseller d'interior en funcions, Felip Puig, per informar de l'actuació dels mossos d'esquadra durant la darrera vaga general, i el d'empresa i ocupació en funcions, Francesc Xavier Mena, per informar del tancament de la fàbrica de ciment d'Alcanar.

El decret del govern permet obrir un màxim de setanta-dues hores setmanals els dies feiners, i vuit diumenges o dies festius l'any, i detalla els festius en què no es pot obrir; manté l'exclusió de l'horari general, entre d'altres, dels establiments d'alimentació de fins a 150 m2 que no pertanyin a cap cadena, i hi incorpora els dedicats essencialment a la venda de productes culturals o de lleure de fins a 300 m2. L'objectiu del decret és aclarir la normativa aplicable a Catalunya davant el reial decret llei espanyol 20/2012, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.

Segons el conseller Mena, que ha presentat el decret a la diputació permanent, ha de servir per "restaurar la seguretat jurídica i defensar les competències exclusives de la Generalitat", les quals, segons ell, han estat envaïdes pel reial decret llei aprovat pel govern espanyol.
Al debat han intervingut els diputats Albert Batalla (CiU), Rocío Martínez-Sampere (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA) i Joan Puigcercós (ERC). En nom del grup mixt no ha intervingut ningú, atesa l'absència del diputat Alfons López Tena (SI).

Compareixences de Puig i Mena

La diputació permanent també ha aprovat la compareixença del conseller d'interior en funcions, per informar del dispositiu policial i l'actuació dels mossos d'esquadra durant la passada vaga general, especialment pel que fa als incidents de Tarragona (sol·licitada conjuntament, d'una banda, per ICV-EUiA, ERC i SI, i, de l'altra, pel PPC). La compareixença s'ha aprovat amb els vots de tots els grups menys de CiU, que s'ha abstingut, i s'ha substanciat a continuació.

Entre el públic que l'ha seguida hi havia representats de diferents sindicats de policia, membres d'Amnistia Internacional i de l'associació Stop Bales de Goma, i el candidat electe de la CUP, David Fernàndez.

A més del conseller, hi han intervingut els diputats Elena Ribera (CiU), Xavier Sabaté (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA) i Joan Puigcercós (ERC).

Durant la sessió també s'ha votat la compareixença del conseller d'empresa i ocupació en funcions per informar de la cimentera d'Alcanar (demanada conjuntament pel PSC i SI). Aquesta compareixença, que també ha prosperat amb els vots de tots els grups menys de CiU, que s'ha abstingut, s'ha substanciat després de la de Felip Puig.

Des de la zona de públic, l'han seguida regidors de l'ajuntament d'Alcanar i representants dels treballadors.
A la compareixença hi ha intervingut, a més dels consellers, els diputats Antoni Fernández Teixidó(CiU), Jaume Collboni(PSC), Enric Millo (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA) i Joan Puigcercós (ERC).

D'altra banda, la diputació permanent ha aprovat la compareixença del conseller de salut, Boi Ruiz, sobre la privatització de centres d'atenció primària, sol·licitada pels grups del PSC, ICV-EUiA i ERC. La compareixença s'ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups, menys CiU, que s'ha abstingut.

La diputació permanent

La diputació permanent, presidida per Núria de Gispert, està formada per vint-i-tres diputats i és l'òrgan que vetlla pels poders de la cambra des que el Parlament de la IX legislatura va ser dissolt el 2 d'octubre amb motiu de la convocatòria d'eleccions.