Notícies

El Parlament elegit a les eleccions d'ahir diumenge s'ha de constituir en un termini màxim de vint dies hàbils des d'avui dilluns. El ple de constitució de la cambra, el primer de la X legislatura, l'ha de convocar el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i els nous diputats hi han d'elegir la mesa, és a dir, la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries.

Un cop constituït el Parlament, s'obre un termini màxim de deu dies hàbils perquè el president o la presidenta de la cambra convoqui el ple d'investidura del president de la Generalitat.

Ara fa dos anys, després de les eleccions del 28 de novembre de 2010, el ple de constitució es va fer el 16 de desembre, i el d'investidura del president de la Generalitat es va haver de fer en dues sessions, ja que Artur Mas no va assolir la majoria necessària per ser investit en la primera votació. La primera sessió es va fer durant els dies 20 i 21 de desembre, i la segona, el 23.

Abans del ple de constitució, els electes han de presentar al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral provincial corresponent, que n'acredita l'elecció; han de jurar o prometre per escrit respectar la constitució i l'estatut, i han de lliurar una declaració d'activitats i una altra de béns. Amb aquest tràmit, adquireixen la plena condició de diputats.

A la declaració d'activitats hi han de fer constar totes les activitats professionals, laborals o empresarials i si ocupen cap càrrec públic. Qualsevol canvi que es produeixi en aquesta declaració al llarg de la legislatura, l'han de comunicar al Parlament. A la declaració de béns hi han d'incloure tot el seu patrimoni, és a dir, els béns immobles, els comptes corrents, les accions, els dipòsits bancaris i les participacions empresarials. Els diputats també estan obligats a presentar abans del 30 de juliol de cada any la declaració de renda i patrimoni, i quan acaben el mandat o perden la condició de diputat han de presentar una nova declaració de béns.

La declaració d'activitats és pública, però no la de béns. Totes dues resten custodiades per la secretaria general de la cambra, i tots els documents s'han de destruir passats quatre anys de la pèrdua de la condició de diputat.

La constitució del Parlament

La sessió constitutiva obre la legislatura. En aquest ple, els diputats elegeixen la mesa, màxim òrgan de govern de la cambra, és a dir, el president o presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris. Aquestes eleccions es fan per votació secreta, amb paperetes que els diputats dipositen dins una urna. Fins que no s'ha configurat la mesa, la sessió la presideix el diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que es coneix com a 'mesa d'edat'.

En una primera votació els diputats elegeixen d'entre ells el president de la cambra, i és nomenat el qui obté el suport de la majoria absoluta, és a dir, el vot de com a mínim 68 diputats dels 135. Si cap d'ells no assoleix aquesta majoria, s'ha de repetir la votació entre els dos candidats que han aconseguit més suport, i aleshores és elegit el qui obté més vots. Per als càrrecs de vicepresident primer i segon són nomenats, per ordre correlatiu, els diputats que obtenen més vots. Aquest mateix sistema se segueix per elegir els quatre secretaris.

Abans d'acabar la sessió, la nova mesa ha d'ocupar el seu lloc a l'hemicicle, i a continuació el nou president s'adreça a la cambra i declara constituït el Parlament.

El president ha de comunicar per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés i el Senat.

Des del restabliment del Parlament, el 1980, n'han estat presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010) i, en la darrera legislatura, Núria de Gispert.

La investidura del president de la Generalitat

Després del ple de constitució del Parlament, el primer que han de fer els diputats és elegir, d'entre els membres de la cambra, el president de la Generalitat i votar el programa de govern.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura corresponent. Abans de proposar-lo, però, el president de la cambra ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin té més suport per ser elegit president de la Generalitat.

La investidura requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. Si el candidat no l'assoleix, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Aquesta és una votació pública per crida, és a dir que un secretari va cridant cadascun dels diputats, que han de respondre en veu alta quina és la seva posició: "sí", "no" o "abstenció". La crida es fa per ordre alfabètic, començant, però, pel diputat que marca un sorteig previ.

Si un cop fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s'han de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura, cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.

Un cop el Parlament hagi investit el president de la Generalitat, el de la cambra ha de lliurar la resolució corresponent al rei d'Espanya, que l'ha de nomenar amb un reial decret, que també ha de signar el president del govern espanyol i s'ha de publicar al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC) i al 'Boletín Oficial del Estado'. El nomenament és efectiu a partir de la presa de possessió, que s'ha de fer en el termini de cinc dies des del nomenament.

Des del restabliment del Parlament han estat investits presidents de la Generalitat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010) i Artur Mas (2010-2012). Només tres vegades -Jordi Pujol els anys 1980 i 1995, i Artur Mas en la darrera legislatura- s'ha requerit una segona votació.

El procés d'investidura el 2010

El procés d'investidura després de les últimes eleccions, celebrades el 28 de novembre de 2010, va ser el següent: Artur Mas va ser investit el 23 de desembre en una segona votació, després que en la primera, el 21 de desembre, no assolís la majoria absoluta. L'endemà de la investidura, el 24 de desembre, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va ser rebuda pel rei Joan Carles I, a qui va comunicar l'elecció de Mas. El mateix dia 24 el rei i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, van signar el decret de nomenament, que es va publicar al DOGC el 27 de desembre, el mateix dia que Mas va prendre possessió del càrrec en un acte al palau de la Generalitat.