Notícies

Diumenge, 25 de novembre, 5.413.769 catalans són cridats a les urnes per elegir els 135 diputats que integraran el Parlament de la X legislatura i que hauran d'escollir el president de la Generalitat. La cambra s'haurà de constituir dins els vint dies hàbils següents al de la celebració dels comicis, i dins els deu dies hàbils següents al de la constitució es farà el debat d'investidura del nou president de Catalunya.

Aquests comicis es fan dos anys després dels últims, ja que el president de la Generalitat, Artur Mas, l'octubre va dissoldre el Parlament de la IX legislatura i va convocar eleccions anticipades.

Concorren a les eleccions 62 candidatures (16 a Barcelona, a Lleida i a Tarragona i 14 a Girona), 52 menys que el 2010.

El cens electoral per a aquestes eleccions és de 5.413.769 persones, de les quals 156.517 són residents a l'estranger, segons dades del departament de governació i relacions institucionals. Hi haurà 2.718 col·legis i 8.130 meses electorals. Els col·legis obriran les portes a les nou del matí i romandran oberts fins a les vuit del vespre, moment en què s'iniciarà el recompte de vots.

Sistema electoral

La campanya electoral va començar el 9 de novembre i acaba avui a la mitjanit. Demà és la jornada de reflexió.

Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, i el sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.

A falta d'una llei electoral de Catalunya, l'estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les quatre circumscripcions electorals són les quatre províncies. Així, s'elegeixen 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida.

Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general. Aquesta llei estableix el llindar del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent com a percentatge mínim perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària.

Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt, que funciona de la següent manera: en una columna s'ordenen de major a menor el nombre de vots obtinguts per cadascuna de les candidatures que hagin superat la barrera del 3 per cent en la circumscripció corresponent; en columnes successives es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3, etcètera, fins al nombre d'escons en disputa, i els escons s'atribueixen a les candidatures que obtinguin els quocients més grans per ordre decreixent.

Resultat de les eleccions del 2010

Les últimes eleccions al Parlament es van celebrar el 28 de novembre de 2010, i hi van votar el 58,78 per cent dels 5.363.688 ciutadans que ho podien fer. Aquesta va ser la tercera participació més baixa de la història, només per darrere de les dels comicis del 2006 i el 1992. El 1980, a les primeres eleccions al Parlament restablert, la participació va ser del 61,34 per cent; el 1984 es va registrar la més alta, del 64,36 per cent; el 1988 va ser del 59,37 per cent; el 1992, del 54,87 per cent, la més baixa; el 1995, del 63,64 per cent; el 1999, del 59,20 per cent; el 2003, del 62,54 per cent, i el 2006, del 56,04 per cent.

Als últims comicis hi van votar 3.152.630 persones. El 96,38 per cent dels vots van ser per a alguna candidatura (3.038.645 vots), el 2,91 per cent van ser en blanc (91.631) i el 0,71 per cent van ser declarats nuls (22.354).
Convergència i Unió va ser la llista més votada, amb 1.202.830 vots i 62 diputats; el Partit dels Socialistes de Catalunya va obtenir 575.233 vots i 28 diputats; el Partit Popular de Catalunya, 387.066 vots i 18 diputats; Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, 230.824 vots i 10 diputats; Esquerra Republicana de Catalunya, 219.173 vots i 10 diputats; Solidaritat Catalana per la Independència, 102.921 vots i 4 diputats (tot i que més tard Joan Laporta va abandonar la formació i va esdevenir diputat no adscrit del grup mixt), i Ciutadans - Partido de la Ciudadanía, 106.154 vots i 3 diputats.

(Vegeu document adjunt amb les dades i els resultats dels comicis anteriors.)

Escrutini general i proclamació dels diputats electes

Un cop tancats els col·legis electorals, a les vuit del vespre, es farà l'escrutini dels vots. Els resultats provisionals és previst que es donin a conèixer el mateix diumenge a la nit, però calen un seguit de passes abans no es publiquin de manera oficial. La primera, l'escrutini general a càrrec de les juntes electorals provincials (JEP), es farà entre el mateix 28 de novembre i l'1 de desembre. Si no hi ha cap reclamació o recurs, a partir del 2 de desembre les JEP proclamaran els electes i els resultats es publicaran al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya' (DOGC).

(Vegeu enllaç amb el calendari de tot el procés electoral.)

D'electes a diputats

Els electes accedeixen al ple exercici de la seva condició de diputats un cop han presentat al registre del Parlament la credencial expedida per la junta electoral corresponent, han fet per escrit el jurament o promesa de respectar la constitució i l'estatut i han lliurat les declaracions d'activitats professionals i béns. Tot això ho han de fer abans del ple de constitució de la cambra.

A la declaració d'activitats hi han de fer constar totes les seves activitats professionals, laborals o empresarials i si ocupen cap càrrec públic. Qualsevol canvi que es produeixi en aquesta declaració al llarg de la legislatura, l'han de comunicar al Parlament. A la declaració de béns hi han d'incloure tot el seu patrimoni, és a dir, els béns immobles, els comptes corrents, les accions, els dipòsits bancaris o les participacions empresarials. Els diputats també estan obligats a presentar abans del 30 de juliol de cada any la declaració de renda i patrimoni, i quan acaben el mandat o perden la condició de diputat han de presentar una nova declaració de béns.

La declaració d'activitats és de caràcter públic, però no la de béns. Totes dues resten custodiades per la secretaria general de la cambra, i els documents s'han de destruir passats quatre anys de la pèrdua de la condició de diputat.

Constitució del Parlament

El Parlament de la X legislatura s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents al de les eleccions, i l'ha de convocar Artur Mas com a president de la Generalitat en funcions. En aquest ple, el primer de la legislatura, els nous diputats ocuparan els 135 escons i elegiran d'entre ells el president o la presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la cambra, és a dir, la mesa, el màxim òrgan de govern de la institució.

La sessió constitutiva és presidida inicialment pel diputat de més edat, assistit dels dos més joves en qualitat de secretaris. És el que s'anomena 'mesa d'edat'.

Els diputats elegeixen la nova mesa amb els vots secrets que dipositen en una urna i havent escrit a les paperetes corresponents els noms de qui voten per a cada càrrec. Els diputats són cridats a votar per la mesa d'edat. En la primera votació elegeixen el president de la cambra, que ha d'obtenir la majoria absoluta, és a dir, el vot de com a mínim 68 diputats dels 135. Si cap candidat no l'assoleix, es fa una segona votació amb els dos que hagin obtingut més vots en la primera, i és nomenat el qui n'aconsegueixi més en aquesta segona. A continuació, els diputats elegeixen els dos vicepresidents i, a l'últim, els quatre secretaris. Abans d'acabar la sessió, la nova mesa ha d'ocupar el seu lloc a l'hemicicle, i el nou president s'adreça a la cambra i declara constituït el Parlament.

El nou president ha de comunicar per escrit la constitució de la cambra al cap de l'estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés i el Senat.

Investidura del president de la Generalitat

Després del ple de constitució, el primer que han de fer els nous diputats és elegir, entre els membres de la cambra, el president de la Generalitat. El ple d'investidura del president de Catalunya s'ha de fer dins els deu dies hàbils següents al de la constitució del Parlament.

Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders de les formacions amb representació parlamentària per saber qui té més suport per ser elegit.

La investidura del president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra. La votació és pública per crida, de manera que cada diputat respon en veu alta "sí", "no" o "abstenció". Si el candidat no assoleix la majoria absoluta en la primera votació, es pot sotmetre dos dies després a un segon debat i una segona votació, en què serà suficient que obtingui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada efectuades totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, s'han de tramitar successives propostes amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura cap candidat no és elegit, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment de la cambra l'any 1980.

Un cop el Parlament hagi investit el president de la Generalitat, el de la cambra ha de lliurar la resolució corresponent al rei d'Espanya, que l'ha de nomenar amb un reial decret que també ha de signar el president del govern espanyol i s'ha de publicar al DOGC i al 'Boletín Oficial del Estado'. El president pren possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.

Calendari de constitució i investidura del 2010

El procés de constitució i investidura després de les últimes eleccions, celebrades el 28 de novembre de 2010, va ser el següent: la constitució del Parlament de la IX legislatura es va fer el 16 de desembre, i la investidura d'Artur Mas com a 129è president de la Generalitat, el 23 de desembre, en una segona votació, ja que en la primera, el 21 de desembre, no va assolir la majoria absoluta. L'endemà de la investidura, el 24 de desembre, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va ser rebuda pel rei Joan Carles I, a qui va comunicar l'elecció de Mas com a nou president de la Generalitat. El mateix dia 24 el rei i el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, van signar el decret de nomenament, que es va publicar al DOGC el 27 de desembre, el mateix dia que Mas va prendre possessió del càrrec en un acte al palau de la Generalitat.