Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha afirmat avui, davant els representants dels organismes d'assessorament científic i tecnològic de parlaments europeus, aplegats a la xarxa European Parliamentary Technology Assessment (EPTA), reunits avui a la cambra, que "no pot alarmar ningú que ens plantegem el nostre dret legítim i democràtic de decidir el nostre futur". El Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (Capcit) del Parlament, l'única cambra de l'estat espanyol amb un òrgan d'aquestes característiques, presideix enguany la xarxa, motiu pel qual n'ha organitzat, en col·laboració amb el departament de salut i la direcció general de recerca, la conferència anual, sobre els reptes de la medicina personalitzada.

En inaugurar la conferència, de Gispert ha explicat als assistents que "han vingut a Barcelona en uns moments excepcionals" i en un "moment històric", en què, "després de trenta anys d'estat autonòmic a Espanya", de "tenir una autonomia insuficient respecte a la voluntat del mateix poble de Catalunya" i del "col·lapse del sistema autonòmic", el que "vol el poble de Catalunya és clarificar el seu estatus jurídic, polític i constitucional".

"En tot cas, els vull fer arribar un missatge de tranquil·litat que els demano que transmetin al seus col·legues i conciutadans. Els catalans som on sempre hem estat. Som una nació d'Europa, som un país de pau i de concòrdia, amb una llengua pròpia, amb una cultura i una identitat diferenciades, amb unes institucions molt antigues d'autogovern basades en el pactisme; som un poble que aspira a contribuir al benestar comú i al progrés d'un ideal de construcció d'Europa que la uneixi i l'enforteixi des de la seva rica diversitat. En aquestes condicions, no pot alarmar ningú que ens plantegem el nostre dret legítim i democràtic de decidir el nostre futur, i espero que la convocatòria electoral del 25-N i els seus resultats ens ajudin a redefinir el nostre futur com a poble", ha raonat. A més, ha demanat als assistents que expliquin al seus països "què és el que passa a Catalunya", una "nació sense estat" que té "el desig de poder decidir el seu futur i que ningú el decideixi per nosaltres".

Així mateix, s'ha referit als "moments de turbulències econòmiques" actuals i a la necessitat de "saber fer oportunitat" de la crisi. En aquest sentit ha destacat la importància de la recerca, la innovació i el talent, de donar-hi suport i de demanar també per a aquest àmbit la implicació del món empresarial i l'economia productiva i l'activisme de la societat civil. "Val la pena apostar-hi. És un projecte de país, i no pas del govern de torn; no és un caprici d'alguns, sinó una necessitat de tothom", ha asseverat, i ha ressaltat l'aposta de Catalunya per l'economia del coneixement i la voluntat de pertànyer al "grup selecte de petites o grans nacions" que fan aquesta aposta, un grup, ha dit, "ben posicionat davant els reptes del segle XXI".

Pel que fa a l'objecte de debat de la conferència, ha apuntat que la recerca en medicina personalitzada ha de permetre tractaments més eficaços i una millora de l'atenció sanitària, enfocada a una salut proactiva i preventiva.

També ha volgut destacar el valor de l'assessorament en matèria científica i tecnològica per a la millora de la qualitat legislativa i de l'activitat parlamentària i per a la difusió del coneixement científic.

En l'acte inaugural de la conferència també hi han intervingut el secretari d'universitats i recerca, Antoni Castellà, i la responsable de recerca i innovació del departament de salut, Marta Aymerich.

Castellà ha coincidit a ressaltar la importància que els membres del Parlament tinguin una institució d'assessorament en aquest àmbit, i l'ha emmarcada en el "desig de Catalunya de tenir les nostres estructures d'estat". En aquest punt ha afirmat que, en l'actual moment de "debat sobre el futur del nostre país" i del "dret dels catalans de decidir el seu futur", tenir un òrgan com el Capcit és "quelcom que també marca la diferència" pel que fa al "nostre model" i l'aposta per l'economia del coneixement. Per aquest motiu, ha dit, cal un "bon nivell de recerca", que ha explicat que Catalunya té amb el nou model endegat fa quinze anys, que "ha tingut bons resultats", ja que amb l'1,5 per cent de la població d'Europa obté el 3 per cent de la producció científica. "Tenim un bon nivell de recerca. Ara el repte és com podem transferir aquest 'stock' de coneixement al sistema econòmic", ha afegit, i ha remarcat el paper que el Parlament i el Capcit tenen en aquest tasca.

Aymerich ha centrat la seva intervenció en el debat que planteja la jornada d'avui. Així, amb relació a la medicina personalitzada, ha apuntat la necessitat d'abordar qüestions i reptes com les expectatives que genera, les possibilitats reals d'aplicar-la i d'accedir-hi la població mundial, la seva implicació en la medicina global o aspectes com la bioètica o la sostenibilitat.

Les sessions i els ponents

La conferència s'estructura en diferents sessions de matí i tarda:

Al matí hi haurà quatre ponències: 'Medicina personalitzada: necessitats, reptes i consideracions', a càrrec de Montserrat Vendrell, directora general de Biocat i presidenta del Consell Europeu de Bioregions, i presidida per Dolors Batalla, diputada i membre del Capcit; 'Límits del pronòstic en la medicina personalitzada', a càrrec de Manel Estaller, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge, i presidida per Josep M. Borràs, director científic de l'Insitut Català d'Oncologia; 'Els gens i els jeans: contribucions genètiques i socioculturals al risc de la malaltia', amb Miguel Beato, del Centre de Regulació Genòmica, i Eduardo Salas, director d'I+D de Gendiag, i presidida per Joan Rodés, de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i 'Dels gens als jeans: bioètica i responsabilitats socials', amb Alicia Granados, directora global d'estratègia d'avaluació de tecnologies a Genzyme/UAB, i Jordi Camí, director general de la Fundació Pasqual Maragall i del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i presidida per Manolis Kogevinas, del Centre de Recerca en Epidemiologia.

A la tarda hi haurà dues sessions més: 'La sostenibilitat de la medicina personalitzada', a càrrec d'Oriol Solà, director de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili, i presidida per Ingrid Geesink, del Rathenau Instituut, i les 'Conseqüències mundials de la medicina personalitzada', amb Antoni Plasència, director tècnic del Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona, i Pere Joan Cardona, director científic d'Archivel Farma, i presidida per Anna García-Altés, responsable de l'Observatori del Sistema de Salut a l'Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut.

A l'últim, Ricard Guerrero, secretari científic de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i membre del Capcit, exposarà les conclusions de la jornada.

Relleu de la presidència a Finlàndia

La trobada anual de l'EPTA va arrencar ahir amb la reunió del consell de l'entitat, que entre altres punts va aprovar que l'any vinent sigui Finlàndia qui assumeixi la presidència de la xarxa. En acabar la reunió, la diputada de la cambra finlandesa Päivi Lipponen va rebre el testimoni del relleu de mans de Dolors Batalla.

El Capcit i l'EPTA

El Parlament de Catalunya, amb el Capcit, creat el 2008, és l'únic de l'estat espanyol que disposa d'un organisme d'aquestes característiques, i amb la de Flandes són les dues úniques cambres no estatals que formen part de la xarxa.

L'EPTA agrupa les oficines i els organismes d'assessorament científic i tecnològic del Parlament Europeu i de les cambres, a més de la catalana, de Dinamarca, Finlàndia, Flandes, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Holanda, Noruega, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. També en són membres associats el Consell d'Europa i les oficines del parlaments d'Àustria, Polònia i els Estats Units, i a més manté contactes amb la Xina, el Japó i Xile.

El Capcit és un òrgan de composició mixta, integrat per diputats, experts i representants de les principals institucions científiques del país, entre les quals les universitats, l'IEC, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) i el Consell Català de la Comunicació Científica. Entre els que han participat a la trobada d'aquests dies hi ha Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC; Enric Claverol i Laura Rubio, director de la FCRI i directora de divulgació de la institució, i Francesc Xavier Grau i Josep Manel Ricart, rector i vicerector respectivament de la Universitat Rovira i Virgili.