Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, i la mesa de la diputació permanent, de què també formen part el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas, i el secretari segon, Josep Rull, han fet aquest matí la tradicional ofrena floral a la tomba de Lluís Companys, president del Parlament i la Generalitat republicana afusellat pel règim franquista avui fa setanta-dos anys.

En declaracions a la premsa, la presidenta ha tingut un record per a Companys i per a "totes les persones que anònimament també van morir per les llibertats de Catalunya i van ser 'represaliades'", i ha afirmat que "el millor homenatge que se'ls pot fer és treballar a fons per una Catalunya pròspera socialment, econòmicament i nacionalment".

Així mateix, ha recordat que enguany se celebra el vuitantè aniversari de l'establiment del Parlament de la república, de què Companys va ser el primer president, pel qual motiu també ha expressat "un record per a ell" en nom de tota la cambra.

Després de l'ofrena, i d'un minut de silenci amb 'El cant dels ocells' de fons interpretat amb violoncel, la comitiva n'ha fet una altra al monument als immolats per la llibertat a Catalunya, erigit al fossar de la Pedrera per subscripció popular i inaugurat l'octubre del 1984. En aquesta segona ofrena també hi ha participat el president de l'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny.

A continuació, de Gispert s'ha desplaçat fins al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, on Companys va ser afusellat, per participar en una ofrena conjunta amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias. A aquesta ofrena també hi ha assistit l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall.

A l'últim, la presidenta, Maragall i Trias han assistit, al pati d'armes del castell, a la inauguració de l'exposició 'Retrat Companys', amb imatges de l'arxiu fotogràfic de Barcelona, acte en què també eren presents el conseller de cultura, Ferran Mascarell, i el tinent d'alcalde de cultura i el director de patrimoni, museus i arxius de l'ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana i Josep Lluís Alay respectivament.