La Flama de la llengua ha arribat aquest matí al Parlament de la mà del Club Excursionista Pirenaic de Barcelona en la trenta-vuitena edició de la renovació de la Flama. El president ha rebut els excursionistes al despatx d'audiències en un acte institucional en què també han intervingut la presidenta del club, Marta Forniés, i el catedràtic de filologia de la Universitat de Frankfurt, Till Stegmann.
En el discurs, el president ha recordat que la Flama, que per primera vegada arriba al Parlament, "és símbol d'una llengua però també de la voluntat d'un poble que al llarg dels segles, davant moltes dificultats, davant les imposicions, ha mantingut viva la flama de la seva identitat, dels seus drets i la seva llibertat".
Benach ha reflexionat sobre el moment actual, en què es parla "del vessant polític de la nostra llengua" i ha dit que se segueix "un camí encertat i cal defugir polèmiques partidistes, enfrontaments estèrils, utilitzar la llengua per enfrontar, perquè l'enfrontament ens afebleix, ens tanca portes endins".
Benach, que ha dit que les institucions han de treballar per la normalitat de la llengua, ha demanat la implicació de la ciutadania, perquè la llengua catalana "es fa més forta o més dèbil per l'ús que en fem cadascun de nosaltres, dia a dia, arreu". Per Benach, "les institucions, els governs, ho poden fer millor o pitjor, però la seva responsabilitat és limitada". "La bona o mala salut del català dependrà a l'últimde tots plegats. Ens cal que milions de joves dels Països Catalans el tinguin com a idioma de referència".
El president, que ha posat com a exemple d'integració lingüística el Quebec "on el francès és una llengua de cohesió, on els immigrants, quan hi arriben, un 50 per centel parla, i la resta el parla al cap de dos anys", ha manifestat la necessitat que es faci immersió lingüística. "Espero que ningú no s'equivoqui amb la immersió lingüística, perquè el català és on és precisament gràcies a la immersió", ha dit Benach.
L'origen de la Flama data del 1968, quan una comissió formada per una vintena d'entitats agrupades en la Federació Catalana de Muntanyisme es van afegir als actes de celebració de l'Any Fabra. Des de fa trenta-vuit anys, una entitat excursionista s'encarrega de renovar el compromís amb la llengua. Així, aquest any, coincidint amb el seu setanta-cinquè aniversari, el Club Excursionista Pirenaic s'ha encarregat d'encendre-la.
La Flama de la Llengua es va encendre el 28 de gener a Prada de Conflent, davant la tomba de Pompeu Fabra, ha visitat la tomba de Guifré el Pilós a Ripoll, i després de visitar avui el Parlament, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, farà nit a Marganell i demà arribarà a Montserrat, on la pujaran a peu membres del Club Excursionista Pirenaic.