Notícies

El Parlament de la IX legislatura ha quedat dissolt avui, segons el decret del president de la Generalitat, Artur Mas, de dissolució i convocatòria d'eleccions anticipades per al pròxim 25 de novembre que ha entrat en vigor un cop publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'.

La cambra sorgida de les eleccions del 28 de novembre de 2010 es va constituir el 16 de desembre d'aquell any, amb l'elecció de Núria de Gispert com a primera presidenta de la institució i dels altres membres de la mesa, i va investir Artur Mas com a 129è president de la Generalitat el 23 de desembre, càrrec del qual va prendre possessió quatre dies després.

La IX legislatura ha estat la més curta des del restabliment del Parlament el 1980. Des del dia de les eleccions fins a la dissolució, la legislatura ha durat 1 any, 10 mesos i 4 dies (la I va durar 4 anys, la II, 3 anys, 11 mesos i 6 dies; la III, 3 anys, 7 mesos i 23 dies; la IV, 3 anys, 6 mesos i 11 dies; la V, 3 anys, 9 mesos i 5 dies; la VI, 3 anys, 11 mesos, 6 dies; la VII, 2 anys, 9 mesos, 23 dies, i la VIII, 3 anys, 11 mesos i 4 dies).

El Parlament es va constituir amb els 135 diputats sorgits de les eleccions i ha acabat la legislatura amb 134 diputats, ja que la vacant que va deixar Higini Clotas en renunciar a l'escó, el 27 de setembre passat, no s'ha pogut cobrir. La legislatura va començar amb 62 diputats del grup de CiU, 28 del grup del PSC, 18 del PPC, 10 d'ICV-EUiA, 10 d'ERC i 7 del grup mixt (3 de C's i 4 de SI, encara que el març de 2011 Joan Laporta va abandonar la formació i es va quedar com a diputat no adscrit). Aquesta legislatura la presència de la dona ha marcat un rècord històric amb 58 diputades, el que ha representat el 43 per cent.

S'han fet 39 plens, amb un total de 468 hores de sessió, durant els quals s'han aprovat 21 lleis (des del 1980 el Parlament ha aprovat un total de 612 lleis: 78 la I legislatura, 82 la II, 79 la III, 44 la IV, 71 la V, 107 la VI, 49 la VII, 81 la VIII, i 21 aquesta darrera).

Entre les lleis aprovades hi ha les cinc lleis anomenades 'òmnibus' sobre urbanisme, audiovisual, promoció de l'activitat econòmica, reestructuració del sector públic i simplificació de la regulació normativa, i també dues lleis de pressupostos (2011 i 2012) i les respectives lleis de mesures fiscals i financeres, la de regulació de l'impost de successions i donacions, la d'estabilitat pressupostària, la de modificació de la llei de caixes i la de publicació de les balances fiscals. També s'ha continuat la modernització del dret civil català amb la llei del llibre tercer del codi civil, relatiu a les persones jurídiques, i la del recurs de cassació.

El ple també ha validat 5 decrets lleis, ha aprovat 126 mocions i 42 resolucions, entre les quals la del pacte fiscal i la del darrer debat de política general que inclou la proposta de celebrar una consulta sobre el futur de Catalunya "prioritàriament" dins la propera legislatura. El president de la Generalitat ha respost 163 preguntes i els consellers, 259 preguntes i 181 interpel·lacions. La diputació permanent ha fet 3 sessions, la mesa s'ha reunit 109 vegades, la junta de portaveus 54, les comissions 391 i les subcomissions, intergrups i grups de treball 26.

Diputació permanent es reunirà aquest mes
La dissolució del Parlament comporta, evidentment, la dissolució de tots els seus òrgans a excepció de la diputació permanent, òrgan que vetlla pels poders de la cambra en aquest període entre legislatures i que integren 23 diputats que són els únics que continuen essent parlamentaris fins a la constitució del Parlament que surti de les eleccions del 25 de novembre.

La diputació permanent, la presideix sempre qui té la presidència de la institució, en aquest cas, Núria de Gispert. La resta de membres són: Lluís M. Corominas (que n'és el vicepresident primer), Josep Rull (que n'és el secretari segon), Dolors Batalla, Albert Batalla, Ramon Espadaler, Antoni Fernández Teixidó, Oriol Pujol, Elena Ribera i Jordi Turull (CiU); Jaume Collboni, Eva Granados, Rocío Martínez-Sampere, Joaquim Nadal i Xavier Sabaté (PSC); Josep Enric Millo, Santi Rodríguez i Alícia Sánchez-Camacho (PPC); Joan Herrera i Josep Vendrell (ICV-EUiA); Joan Puigcercós i Anna Simó (ERC), i Alfons López i Tena (grup mixt).

Entre les funcions de la diputació permanent hi ha la d'acordar la compareixença del govern davant fets d'especial importància, exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada, i autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raó d'urgència davant, per exemple, d'una catàstrofe.

Precisament, com què el govern va aprovar el passat 25 de setembre el decret llei sobre millores de la prestació econòmica d'incapacitat temporal del personal al servei de l'administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes, la presidenta, Núria de Gispert, haurà de convocar la diputació permanent per validar-lo o derogar-lo en el termini d'un mes des que es va publicar, el 27 de setembre, al 'Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya'.

La resta d'òrgans de la cambra, com ara totes les comissions, han quedat dissoltes, i entre elles les dues comissions d'investigació creades abans de l'estiu, una sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors, i l'altra sobre la gestió en l'àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses. Correspondrà al Parlament de la X legislatura aprovar en ple la creació de totes les comissions que consideri oportunes, a excepció de les creades per llei (la del Síndic de Greuges, la de la Sindicatura de Comptes i la de control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i les creades pel reglament de la cambra (la de peticions, de l'estatut dels diputats, la del reglament i la de matèries secretes o reservades).

Les tramitacions que decauen
Pel que fa a les iniciatives legislatives que estaven en curs fins ahir, amb la dissolució del Parlament han decaigut els quatre projectes i les trenta-set proposicions de llei que s'estaven tramitant. Entre els projectes de llei que han decaigut hi ha el de consultes populars no referendàries, el de modificació de la llei de centres de culte, i el de modificació del codi de consum per a la millora de la protecció de les persones consumidores en les relacions de consum en l'àmbit de crèdits i préstecs hipotecaris. Entre les proposicions de llei que han acabat el camí sense arribar a la votació final hi ha la de promoció econòmica urbana, la de modificació de la llei d'educació, la de supressió de l'euro per recepta, de supressió dels peatges a les autopistes amortitzades, la reforma de l'impost de successions i donacions i la de modificació de l'Oficina Antifrau de Catalunya, així com la ponència conjunta que redactava la proposició de llei de transparència i accés a la informació pública.

Només continuaran la tramitació la pròxima legislatura tres iniciatives legislatives populars: la que proposa una llei electoral per a Catalunya, la de mesures urgents per a l'habitatge, i la de mesures per a la conciliació de la vida laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere i l'assetjament laboral a les administracions.

La resta d'iniciatives parlamentàries -com ara propostes de resolució, sol·licituds d'informació i de compareixences, preguntes al govern- també decauen. En canvi, reprendran la tramitació la pròxima legislatura els informes enviats per la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges, les iniciatives dels ciutadans davant la comissió de peticions i les proposicions de llei enviades al Congrés espanyol (la del fons per a l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció de peatges, i la de mesures contra el sobre-endeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual). Les actuacions del Parlament amb motiu de recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de la cambra també continuen els tràmits.

Sistema electoral
Per elegir els 135 diputats del Parlament de la pròxima legislatura, els electors catalans seran cridats per desena vegada a les urnes el diumenge 25 de novembre. Totes les eleccions s'han fet en diumenge, excepte les convocades pel president Pasqual Maragall que es van fer l'1 de novembre de 2006, dia de Tots Sants, festiu que es va escaure en dimecres. Les primeres eleccions, convocades pel president de la Generalitat restablerta, Josep Tarradellas, van ser el 20 de març de 1980, i les següents, convocades pel president Jordi Pujol, el 29 d'abril de 1984, el 29 de maig de 1988, el 15 de març de 1992, el 19 de novembre de 1995, el 17 d'octubre de 1999 i el 16 de novembre de 2003. Les passades eleccions, convocades pel president José Montilla, van fer-se el 28 de novembre de 2010.

Les eleccions són per sufragi universal lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.

Com que no hi ha llei electoral de Catalunya, l'actual estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'estatut del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats, estableix que les circumscripcions electorals són les quatre províncies de Catalunya i que s'han d'elegir 85 diputats per Barcelona, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s'aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés espanyol, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general.

Aquesta llei estableix que perquè les candidatures puguin obtenir representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.

Constitució del Parlament
El Parlament sorgit de les eleccions del 25 de novembre s'ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a la celebració dels comicis. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva.

En aquesta primera sessió els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l'hemicicle. La reunió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s'anomena 'mesa d'edat'. En aquesta sessió s'elegeix el president o presidenta, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, el diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius al saló de sessions i el president o presidenta s'adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Investidura del president de la Generalitat
El primer que ha de fer el nou Parlament és elegir entre els seus membres el president de la Generalitat. El ple d'investidura s'ha de fer dins els deu dies següents a la constitució del Parlament.

Correspon al president o presidenta del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d'investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d'obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d'ells compta amb el suport necessari per poder ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d'un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre's dos dies després a un segon debat i a una segona votació, en què serà suficient la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran propostes successives amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura no és elegit cap candidat, el Parlament s'ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es pugin fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Aquest és un supòsit que no s'ha donat mai des del restabliment del Parlament l'any 1980.