Notícies

El Parlament obrirà un any més la commemoració institucional de la diada amb l'acte de lliurament de la medalla d'honor de la institució, en categoria d'or, que enguany rebran Òmnium Cultural i Càritas Catalunya. L'acte, que presidirà Núria de Gispert i hi participarà el president de la Generalitat, Artur Mas, es farà dilluns, 10 de setembre, a dos quarts de nou del vespre a l'auditori del Parlament.

La cambra també commemora enguany el vuitantè aniversari, motiu pel qual el mateix 10 de setembre, a tres quarts de deu de la nit, es restablirà l'escut de Catalunya a la façana del palau, tal com es va fer el 1932. Les quatre barres cobriran l'escut d'armes de Felip V.

Medalles d'honor

L'acte de lliurament de les medalles d'honor començarà a dos quarts de nou del vespre a l'auditori del Parlament, i s'iniciarà amb les glosses d'Òmnium Cultural, que faran Josep Massot, Jaume Cabré i Joan Francesc Mira, premis d'honor de les lletres catalanes el 2012, el 2010 i el 2004 respectivament, i de Càritas, a càrrec d'Eugeni Gay. La presidenta lliurarà les medalles, i els representants de totes dues entitats prendran la paraula: Muriel Casals per Òmnium i Lluís Martínez Sistach i Carme Borbonès per Càritas. L'acte clourà amb les intervencions de Núria de Gispert i Artur Mas i la interpretació de l'himne nacional a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, sota la direcció de Ricard Oliver.

A l'acte hi assistiran membres de la mesa, presidents, portaveus i diputats dels grups parlamentaris, membres del govern i altres representants institucionals i d'entitats cíviques, socials, culturals i econòmiques del país.

El juliol la mesa va acordar per majoria atorgar la màxima distinció de la cambra a Òmnium Cultural "per la seva defensa perseverant de la cultura i de la llengua catalanes al llarg del seu mig segle d'existència i per la difusió constant i compromesa que fa dels valors lligats a la catalanitat, que ha sabut vincular a la reivindicació i a l'exercici de l'autogovern i a la democràcia." Igualment, la mesa va atorgar per unanimitat la medalla d'honor a Càritas Catalunya, "òrgan que, del 1992 ençà, coordina l'actuació de totes les Càritas diocesanes catalanes, i recull i actualitza els impulsos de justícia social que han caracteritzat Càritas des dels anys quaranta del segle passat, sempre al peu del carrer i lluitant contra la pobresa i per la reinserció social de persones i col·lectius marginats."

La medalla d'honor del Parlament és una distinció que la mesa va crear l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En edicions anteriors, hi han estat distingits el reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i l'economista i polític Ernest Lluch, a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); el premi Nobel de la pau i escultor Adolfo Pérez Esquivel (2005); el col·lectiu d'Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010), i l'entrenador de futbol Josep Guardiola (2011).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.

Escut de Catalunya

L'acte de restabliment de l'escut de Catalunya, que tindrà lloc davant la façana principal del Parlament, el presidiran Núria de Gispert i Artur Mas, acompanyats per les autoritats que hauran assistit a l'acte de lliurament de les medalles d'honor. Sobre la façana del palau es projectarà el discurs que Francesc Macià va pronunciar en l'obertura oficial i solemne del Parlament el 6 de desembre de 1932, i també un audiovisual en què es construirà l'escut. A l'últim, es descobriran les quatre barres de l'escut de Catalunya, que a partir del 10 de setembre tornarà a presidir el palau del Parlament.

L'acte, el conduirà amb veu en off l'actor Lluís Soler i acabarà amb la interpretació d''El cant de la senyera' a càrrec, novament, del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, dirigit per Ricard Oliver.

El maig la mesa va acordar per majoria restablir l'escut de Catalunya a la façana del Parlament, que cobrirà la part central de l'actual escut d'armes de Felip V, tal com va fer el president Francesc Macià el 1932. El restabliment de l'escut ha estat impulsat pel secretari tercer de la mesa, Josep Rull, i forma part de la commemoració del vuitantè aniversari del Parlament de la república.

Les quatre barres cobriran l'escut de Felip V, però no els lleons, la corona i els altres elements ornamentals que l'envolten. D'aquesta manera es manté la composició volumètrica de la façana i es garanteix el manteniment i la conservació de l'escut actual, que romandrà tapat al mateix lloc. El projecte aprovat per la mesa ha estat elaborat per l'arquitecte de la cambra, Christian Puig, i l'escut l'ha fet amb resina l'escultor Jaume Cases.

L'escut d'armes no era originàriament a la façana del palau, sinó a la porta del Socors, una de les portes d'accés a la Ciutadella, la fortalesa en forma d'estrella de deu puntes que Felip V va fer construir després de l'entrada de les seves tropes a Barcelona i d'un setge de tretze mesos que fou l'episodi final de la guerra de successió. La victòria filipista comportà una duríssima repressió contra Catalunya, amb el Decret de Nova Planta, que va liquidar totes les institucions polítiques i administratives del país.

El 1869 es va enderrocar la muralla, i el 1889 l'escut es va traslladar a la façana de l'antic arsenal de la Ciutadella, que l'ajuntament de Barcelona havia decidit adaptar com a palau reial, malgrat que mai no va arribar a complir aquesta finalitat. El 1931 l'ajuntament va cedir el palau perquè fos seu del Parlament, i durant les obres d'adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de governació, l'escut es va cobrir amb el de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva, el 6 de desembre d'aquell mateix any.

El 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, l'edifici del Parlament va esdevenir de nou caserna militar fins al 1945, any en què s'hi instal·là el Museu d'Art Modern. En aquesta etapa es va eliminar l'escut de Catalunya de la façana i, com a símbol del càstig imposat a tot el poble català, el saló de sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s'hi va impedir l'entrada.