Notícies

El Parlament comença els treballs per restituir a la façana del palau l'escut de Catalunya, que es descobrirà dilluns

Dijous, 6 de setembre de 2012. Palau del Parlament

De Gispert i Clotas durant la visita als treballs, aquest matí

Parlament de Catalunya. 2012

Vegeu la galeria d'imatges (5 imatge/s)

El Parlament ha iniciat aquest matí els treballs per restituir l'escut de Catalunya a la façana del palau, que és previst que finalitzin entre aquest vespre i demà. El nou escut, que es descobrirà dilluns després de l'acte de lliurament de les medalles d'honor de la cambra a Òmnium Cultural i Càritas Catalunya, cobrirà el d'armes de Felip V, tal com va fer el president de la Generalitat Francesc Macià el 1932. L'acte servirà per commemorar el vuitantè aniversari de l'establiment del Parlament de la república.

La presidenta, Núria de Gispert, i el vicepresident segon, Higini Clotas, han visitat els treballs aquest matí, acompanyats per la secretària general, Imma Folchi. En declaracions a la premsa, la presidenta ha destacat el valor "simbòlic i emblemàtic" de la restitució i ha qualificat l'acte d'"històric".

De Gispert també ha explicat que la mesa va acordar el maig restablir l'escut en el marc de la commemoració dels vuitanta anys del Parlament de la república i amb la intenció de fer "el mateix que va fer Macià", és a dir, cobrir l'escut d'armes de Felip V amb les quatre barres mantenint els altres elements ornamentals que l'envolten. D'aquesta manera es manté la composició volumètrica de la façana i es garanteix el manteniment i la conservació de l'escut actual, que romandrà tapat al mateix lloc.

L'escut d'armes no era originàriament a la façana del palau, sinó a la porta del Socors, una de les portes d'accés a la Ciutadella, la fortalesa en forma d'estrella de deu puntes que Felip V va fer construir després de l'entrada de les seves tropes a Barcelona i d'un setge de tretze mesos que fou l'episodi final de la guerra de successió. La victòria filipista comportà una duríssima repressió contra Catalunya, amb el Decret de Nova Planta, que va liquidar totes les institucions polítiques i administratives del país.

El 1869 es va enderrocar la muralla, i el 1889 l'escut es va traslladar a la façana de l'antic arsenal de la Ciutadella, que l'ajuntament de Barcelona havia decidit adaptar com a palau reial, malgrat que mai no va arribar a complir aquesta finalitat. El 1931 l'ajuntament va cedir el palau perquè fos seu del Parlament, i durant les obres d'adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de governació, l'escut es va cobrir amb el de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament tingueren lloc el 20 de novembre de 1932, i la sessió constitutiva, el 6 de desembre d'aquell mateix any.

El 26 de gener de 1939, amb l'entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, l'edifici del Parlament va esdevenir de nou caserna militar fins al 1945, any en què s'hi instal·là el Museu d'Art Modern. En aquesta nova etapa es va eliminar l'escut de Catalunya de la façana i, com a símbol del càstig imposat a tot el poble català, el saló de sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s'hi va impedir l'entrada.

Desenvolupament de l'acte

L'acte tindrà lloc dilluns a tres quarts de deu del vespre davant la façana principal del Parlament i el presidiran Núria de Gispert i Artur Mas, acompanyats per les autoritats que hauran assistit a l'acte de lliurament de les medalles d'honor, que començarà a dos quarts de nou a la sala auditori.

Sobre la façana del palau es projectarà el discurs que Macià va pronunciar en l'obertura oficial i solemne del Parlament el 6 de desembre de 1932, i també un audiovisual en què es construirà l'escut. A l'últim, es descobrirà l'escut de Catalunya, que a partir del 10 de setembre tornarà a presidir el palau del Parlament.

L'acte, el conduirà amb veu en off l'actor Lluís Soler i acabarà amb la interpretació d''El cant de la senyera' a càrrec del Cor de Cambra del Conservatori del Liceu, sota la direcció de Ricard Oliver.