Notícies

Els seixanta-dos universitaris que han participat en la Setmana del Parlament universitari han aprovat aquest matí una llei sobre les condicions d'ús de les xarxes socials, durant un ple simulat a l'hemicicle que ha presidit Lluís Maria Corominas, vicepresident primer, i que ha servit com a acte de cloenda d'aquest projecte educatiu.

Després d'aquest acte, i fora del programa, els diputats universitaris s'han tornat a reunir, aquest cop a la sala 3, per simular que votaven una proposta del govern per proclamar la independència. Els grups han deixat llibertat de vot als diputats, i la proposta ha estat aprovada per 32 vots a favor, 12 en contra i 8 abstencions.

Al saló de sessions els joves s'han assegut al lloc que correspon a cada grup parlamentari real, ja que durant tota la setmana s'han adscrit a les formacions amb representació aquesta legislatura. Així, el Parlament universitari ha aprovat la llei per regular les xarxes socials per 38 vots a favor (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI), 3 en contra (2 diputats d'ICV-EUiA i un de no adscrit) i 8 abstencions (PPC i C's). En la sessió han intervingut diputats reals de tots els grups.

La sessió ha començat amb la intervenció de cadascun dels portaveus dels grups del Parlament universitari per exposar el seu posicionament respecte al projecte de llei.

Albert Fort, de CiU, ha destacat que la llei "regula qüestions de seguretat a la xarxa", busca protegir "els col·lectius més desprotegits, i especialment l'accés i la identitat dels menors" i "prioritza la defensa del català", un aspecte, aquest darrer, que també ha destacat el diputat Eduard Llaguno, del PSC, que a més ha afirmat que "les xarxes socials són un repte i un risc". Guillem Ramírez, del PPC, ha denunciat que el text és "inconstitucional, tant ara com el primer dia", i ha anunciat que el seu grup hi recorrerà davant el Tribunal Constitucional (TC). Jordi Tarrida, d'ICV-EUiA, ha qüestionat la necessitat de la llei, que "s'ha presentat sense un objectiu clar" i "és desmesurada en alguns aspectes, com el de les sancions", mentre que Carlos Remacha, d'ERC, ha demanat el vot favorable unànime de la cambra. José Manuel Vázquez, de C's, ha qualificat el projecte de "llei Frankenstein", i ha anunciat que també hi recorreran en contra al TC. Pau Vall, de SI, ha recordat que el seu partit va néixer gràcies a les xarxes i ha anunciat el seu vot favorable a la llei, i, a l'últim, Rubén Ramiro, diputat no adscrit, ha afirmat que el text és "una arma de repressió i control sobre la societat".

Al discurs de cloenda, Corominas ha felicitat els joves universitaris per la feina que han fet al llarg de tot el projecte, fruit del conveni marc de cooperació signat per algunes universitats i el Parlament l'octubre del 2011.
Així mateix, ha volgut destacar "l'element convivencial" de l'experiència, en uns dies, ha explicat, en què els diputats reals "han viscut una setmana de ple intens, amb vint-i-dues hores i mitja de sessió, la més llarga del període de sessions". Amb relació a aquest aspecte, ha assegurat que la Setmana del Parlament universitari ha servit per veure que la cambra, "a més de contraposició d'idees, també comporta un element relacional que influeix en les decisions polítiques".

Els diputats Roger Montañola (CiU), Ernest Maragall (PSC), José Antonio Coto (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA), Oriol Amorós (ERC), Jordi Cañas (C's) i Uriel Bertran (SI) també han intervingut durant la sessió per encoratjat els joves i, en algun cas, demanar-los que siguin més valents amb les seves propostes.

Des de dilluns, quan va arrencar la Setmana del Parlament universitari, els estudiants han simulat la sessió constitutiva de la cambra, amb l'elecció d'un president, dos vicepresidents i dos secretaris; han elegit la presidenta de la Generalitat (CiU), que va configurar un govern quadripartit (CiU, ERC, ICV-EUiA i SI) que quasi es trenca; han treballat en comissió, i han escoltat en compareixença el síndic de greuges, Rafael Ribó, i el conseller d'interior, Felip Puig. A més han fet una taula rodona sobre política 2.0, en què també han participat alguns diputats i quatre acadèmics, per debatre la compatibilitat de les xarxes socials i la política.

La crisi del govern quadripartit ha estat el desencadenant de la nova reunió que han fet els diputats universitaris quan ha acabat el ple i en què han proclamat la independència.

El projecte, impulsat pels serveis educatius del Parlament en col·laboració amb les universitats i adaptat ara al pla Bolonya, s'ha convertit en un curs de formació en què els universitaris que hi participen poden obtenir crèdits en els seus estudis.