Notícies

La mesa, a proposta de Núria de Gispert, ha acordat atorgar enguany dues medalles d'honor del Parlament, en la categoria d'or, a Òmnium Cultural i a Càritas Catalunya. El lliurament de la màxima distinció de la cambra es farà el 10 de setembre al vespre, i obrirà els actes institucionals de commemoració de la diada nacional. Aquell mateix dia i després del lliurament de les medalles d'honor, es restituirà l'escut de Catalunya a la façana del Parlament amb motiu del vuitantè aniversari de la inauguració de la cambra l'any 1932.

La mesa ha acordat atorgar la màxima distinció de la cambra a l'entitat Òmnium Cultural "per la seva defensa perseverant de la cultura i de la llengua catalanes al llarg del seu mig segle d'existència i per la difusió constant i compromesa que fa dels valors lligats a la catalanitat, que ha sabut vincular a la reivindicació i a l'exercici de l'autogovern i a la democràcia."

Igualment, la mesa ha atorgat la medalla d'honor a Càritas Catalunya, "òrgan que, del 1992 ençà, coordina l'actuació de totes les Càritas diocesanes catalanes, i recull i actualitza els impulsos de justícia social que han caracteritzat Càritas des dels anys quaranta del segle passat, sempre al peu del carrer i lluitant contra la pobresa i per la reinserció social de persones i col·lectius marginats."

La presidenta, a preguntes dels periodistes, ha explicat que la medalla a Càritas ha estat atorgada per unanimitat de la mesa i que la medalla a Òmnium ha estat acordada per majoria, amb "l'abstenció constructiva" del representant del PPC. De Gispert ha dit que "amb la concessió de les dues medalles a entitats fortament arrelades a Catalunya es combina la defensa de la catalanitat, de la llengua i la cultura amb l'ànima social del nostre país."

La medalla d'honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional. En edicions anteriors, hi han estat distingits el reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i l'economista i polític Ernest Lluch, a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); el premi Nobel de la pau i escultor Adolfo Pérez Esquivel (2005); el col·lectiu d'Els Setze Jutges (2007); la il·lustradora Roser Capdevila (2010) i l'esportista i entrenador Josep Guardiola (2011).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per fer la medalla.

Òmnium Cultural

Òmnium va néixer oficialment l'11 de juliol de 1961 amb la forma jurídica de societat civil, amb l'objectiu de protegir i de promoure la cultura catalana, i l'entitat va esdevenir una eina social i fonamental de resistència nacional durant la dictadura. El desembre del 1963, Òmnium va ser clausurada pel governador civil i no pogué reobrir fins l'octubre del 1967. Actualment té més de vint-i-nou mil socis i vint-i-vuit seus territorials, agrupades en deu demarcacions arreu del territori. Amb la Federació Llull (Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear), l'entitat coordina les accions que es porten a terme en el marc dels Països Catalans. Amb el restabliment de la democràcia i la recuperació de l'autogovern, Òmnium Cultural s'adapta als canvis de la nova societat i impulsa accions reivindicatives, com ara la campanya a favor de l'etiquetatge en català, i dóna suport a iniciatives de caire més civicopolítiques, entre les quals les multitudinàries manifestacions per les infraestructures i el dret de decidir, el retorn dels 'papers de Salamanca', les seleccions esportives catalanes i la gran manifestació del 10 de juny de 2010, de rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut, amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. Anualment organitza la Festa de la Llibertat per celebrar la diada nacional.

L'entitat manté les activitats d'impuls i protecció de la llengua i la cultura catalanes, amb actes anuals com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Nit de Santa Llúcia, en què es lliuren el premi Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes i narracions, entre d'altres.

Càritas

Des de l'any 1992, Càritas Catalunya és l'òrgan de l'església que s'ocupa de l'acció caritativa i social. Està constituïda per l'agrupació de les Càritas de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa, Girona, Lleida, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic, i forma part de la Confederació de Càritas Espanyola. L'entitat treballa contra la desigualtat i l'exclusió social dels sectors més pobres de la societat i participa activament en la Taula del Tercer Sector Social i en la Federació Catalana del Voluntariat Social.

Des de la proximitat al territori, la Càritas de cada diòcesi du a terme les accions que considera més necessàries en cada moment. Aquest funcionament autònom dificulta quantificar el moviment total que representen, però es calcula que aproximadament l'any 2011 van mobilitzar 35 milions d'euros i uns 8.000 voluntaris a Catalunya. El nombre de beneficiats per la seva acció encara és més difícil de comptabilitzar, però algunes estimacions conclouen que almenys uns 300.000 catalans van rebre alguna ajuda de Càritas el darrer any. En l'actual context de crisi, l'atenció als infants de famílies empobrides, el banc d'aliments o l'ajuda per al manteniment de l'habitatge són alguns dels eixos prioritaris d'aquesta acció social.