El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assenyalat "l'escandalosa centrifugació" del deute espanyol, els incompliments del govern central i el deute excessiu com els principals elements que han provocat la darrera retallada de 1.500 milions d'euros i que ha explicat aquest matí durant la seva compareixença al ple. Mas també ha demanat un "esforç" a tots els grups parlamentaris per reclamar el pacte fiscal i solucionar així "de soca-rel" els problemes econòmics de Catalunya, ja que, ha assegurat, "el nostre model ens el podem pagar com a país".
El president de la Generalitat, que compareixia a petició conjunta de tots els grups de l'oposició, ha explicat que el nou ajust és "obligat" perquè "l'estat imposa el compliment d'un objectiu de dèficit". També ha advertit de l'excés de deute públic que té Catalunya, que "es menja les polítiques socials i rosega l'estat del benestar", i a més ha criticat el ritme amb què s'imposen els criteris d'austeritat: "Se'ns fa córrer massa", ha avisat en aquest sentit.
El president també ha reclamat a la Unió Europea que vagi "més de pressa" en el seu procés de construcció. "Si els estats tradicionals cedissin definitivament el poder per construir Europa amb poder federal, alguns dels problemes que ara tenim no passarien", ha asseverat.
També ha explicat que l'"esforç ingent" de la Generalitat per ajustar el deute públic i reduir la despesa, que, ha dit, és un "exemple" per a altres comunitats autònomes, s'ha fet sota criteris d'equitat -"sacrificar el que és convenient o còmode per garantir el que és fonamental"-, de recuperació econòmica, aspecte en què ha posat d'exemple el projecte d'Eurovegas per generar ocupació, i de protecció de l'autogovern. En aquest punt també ha reconegut el "sacrifici important" dels empleats públics, "començant pels d'aquesta cambra i els del govern".
Després del president ha pujat a la tribuna d'oradors el conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, que ha explicat les xifres de la tercera onada d'ajustos pressupostaris, de què ha responsabilitzat l'estat, per l'incompliment dels deutes que té amb Catalunya i per la reducció d'algunes partides pressupostàries que afecten competències i serveis de la Generalitat.
Intervenció dels grups parlamentaris
La portaveu adjunta del PSC, Rocío Martínez-Sampere, ha afirmat que el tercer pla d'ajustos comporta "una asfíxia nacional i social", no significa "cap guany, ni en rigor ni en credibilitat" i "no ens aporta res de bo". A més, ha advertit que "ens carreguem el model i els drets", i ha qualificat d'"injustícia" el que passa en àmbits com l'educació o la sanitat. A l'últim ha encoratjat Mas a "rectificar", i ha ofert la disposició del PSC a dialogar, perquè "hi ha alternatives" i "Catalunya es mereix més".
La presidenta del grup del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha dit que la situació és "molt delicada", ha compartit amb Mas el diagnòstic sobre la situació europea i li ha demanat que doni suport al govern espanyol perquè pugui portar a terme les reformes necessàries. D'altra banda, li ha retret que no hagi retallat en "subvencions identitàries", que no hagi aprimat més l'administració i que cregui que el "pacte fiscal ho soluciona tot", i també li ha demanat que retiri l'euro per recepta.
El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha raonat que "les retallades no ens porten enlloc", perquè "Catalunya està molt pitjor de com se la van trobar fa un any i mig". En aquesta línia, ha afirmat que les retallades "obsessives" i el "dogmatisme" del govern han enfonsat més l'economia, motiu pel qual ha reclamat "un gir de cent vuitanta graus" per impulsar un nou model productiu basat en l'economia verda i ètica i la "radicalitat democràtica".
"Els retards del govern de l'estat no té per què pagar-los Catalunya", ha asseverat el president d'ERC, Joan Puigcercós, que ha demanat a Mas que "digui prou" i "planti cara" al govern de l'estat. Puigcercós ha advertit també que la ciutadania està "exhausta", i ha demanat que es redistribueixi la càrrega fiscal perquè "pagui més qui té més". A l'últim, s'ha referit a la necessitat d'assolir el concert econòmic.
Albert Rivera (C's) ha reclamat al president que aprimi més l'administració, i li ha retret "el descontrol pressupostari per pagar la festa a Catalunya". Uriel Bertran (SI) ha lamentat que la "situació és molt greu", i ha recordat a Mas que una Catalunya independent "seria un dels estats més solvents de la Unió Europea". A l'últim, Joan Laporta ha advertit que "les retallades no es poden aguantar més" i ha afirmat que "la independència és l'únic camí" que té el país per sortir de la situació en què es troba.
El darrer a intervenir ha estat el portaveu d'economia de CiU, Antoni Fernández Teixidó, que ha explicat que "l'ajust complementari" és necessari per "vèncer la crisi, impulsar l'economia" i complir els objectius del dèficit. Fernández Teixidó també ha respost les intervencions de cada grup. "No volen que les coses canviïn", els ha retret, entre altres coses. Amb tot, els ha estès la mà per arribar a acords sobre el concert econòmic, i s'ha mostrat obert a reconsiderar l'euro per recepta per a l'any que ve.
Les propostes de resolució es votaran demà
El debat sobre el darrer pla de mesures del govern per estalviar 1.500 milions d'euros i el pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat 2012-2014 es reprendrà demà a la tarda amb el debat i la votació de les propostes de resolució, que els grups poden presentar fins avui a les vuit del vespre i transaccionar fins demà a les onze del matí.
El govern ja ha anunciat que no farà ús del torn de rèplica, cosa que ha provocat les queixes de l'oposició.
Sessió de control
El ple ha començat amb la sessió de control, primer als consellers i després al president de la Generalitat. Mas ha respost les preguntes de Jordi Turull (CiU), sobre la situació econòmica de Catalunya; Joaquim Nadal (PSC), sobre les retallades pressupostàries i l'euro per recepta; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre les darreres sentències judicials relatives al català i l'euro per recepta; Joan Herrera (ICV-EUiA) sobre l'Eurovegas; Anna Simó (ERC), sobre el futur de la immersió lingüística a l'escola, i Albert Rivera (C's), sobre la privatització d'Aigües Ter-Llobregat i els efectes que pot tenir per a la ciutadania.
D'altra banda, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre el copagament farmacèutic, les darreres inversions a empreses a Catalunya i la lluita contra el canvi climàtic (CiU); el Centre d'Estudis d'Opinió i el nou sistema de preus públics, taxes i beques de l'ensenyament superior (PSC); el pagament als mossos d'esquadra pels serveis prestats els dies de jornada electoral (PPC); el futur del parc agrari del Baix Llobregat (ICV-EUiA); l'atur a Catalunya (ERC), i els posicionaments del PP amb relació a la llengua i la cultura catalanes (SI).