Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha defensat la unitat de la llengua catalana i el patrimoni comú que representa per a Catalunya, la Franja, el País Valencià i les Illes Balears davant els representants dels altres parlaments de l'antiga Corona d'Aragó durant l'acte institucional amb motiu del VI centenari del compromís de Casp, que s'ha fet en aquesta ciutat aragonesa.

De Gispert, al discurs, ha dit que "no es pot pretendre negar una evidència, quotidiana i científica: que l'idioma que es parla, per exemple, a Mequinensa o al Campell és el mateix que es parla a Ripoll, Barcelona, Vinaròs o Ciutadella. La llengua catalana no és tan sols patrimoni de Catalunya, sinó que també ho és, entre altres territoris, de la Franja, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, i com a patrimoni cultural compartit ha de tractar-se."

L'acte de commemoració del compromís de Casp, que s'ha fet a la col·legiata de Santa Maria la Major, ha reunit els presidents de les Corts d'Aragó, José Angel Biel; les Corts Valencianes, Juan Gabriel Cotino, i el vicepresident primer del Parlament de les Illes Balears, Pere Palau. Hi ha assistit una àmplia representació institucional de l'Aragó, entre ells la consellera d'educació, universitat, cultura i esport, María Dolores Serrat, i el conseller de política territorial i interior, Antonio Suárez.

Durant l'acte, els representants dels parlaments de l'antiga Corona d'Aragó han signat una declaració, escrita a doble columna en castellà i català, en què es comprometen a reprendre el treballs de col·laboració que es van iniciar l'any 2000. Amb aquesta declaració, els presidents dels quatre parlaments acorden celebrar una conferència anual per analitzar conjuntament les problemàtiques d'interès comú i "explorar i, si s'escau, impulsar, mecanismes de col·laboració i intercanvi en l'àmbit del dret civil, l'acció cultural, l'organització institucional i el desenvolupament socioeconòmic."

La presidenta ha dit que aquesta declaració conjunta s'ha d'entendre com un símptoma de "normalitat democràtica i institucional" perquè del que es tracta és d'aprofitar "el potencial de diàleg i d'explorar les vies d'entesa". Segons de Gispert, "la geografia, la història, l'economia, la cultura ens ofereixen molts arguments perquè els nostres pobles i els que els servim des de la política optem per la col·laboració, pel diàleg, per la distensió, l'harmonia, per la prevenció de conflictes des de l'acceptació, el coneixement i el respecte de la pluralitat."

Contra la recentralització

Núria de Gispert ha recordat que Casp ─a més de ser la ciutat on el 1412 és va fer l'acord que van prendre els representants dels territoris de la Corona d'Aragó d'elegir Ferran d'Antequera com a nou rei de la corona catalanoaragonesa, en successió del rei Martí I, que havia mort sense successor al tron- també és la ciutat on es va elaborar el projecte d'estatut d'autonomia del 1936, que la guerra civil espanyola "va avortar, com també va ofegar altres realitats i expectatives de llibertat, de justícia i d'autogovern."

Quan avui es compleixen dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'estatut vigent, la presidenta ha dit que cal "afirmar el potencial de l'autogovern, la legitimitat històrica de la voluntat d'autonomia dels nostres pobles, i el que és més important, la vinculació estreta entre autogovern, llibertat, convivència i desenvolupament". "Contra les temptacions de recentralització, ens cal afirmar la bondat d'aprofundir el disseny plural de l'estat, en el qual trobin cabuda realitats i sensibilitats diverses", ha afirmat.