Notícies

El Parlament ha homenatjat aquesta tarda totes les víctimes d'atemptats terroristes amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l'atemptat de l'Hipercor, el més sagnant d'ETA, i ho ha fet amb un acte emotiu protagonitzat per les víctimes de la barbàrie terrorista. "Estem amb vosaltres i sempre tindrem present la vostra veu", els ha dit la presidenta, Núria de Gispert. L'acte s'ha fet a iniciativa de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT).

L'homenatge, que ha tingut lloc a la sala auditori i ha obert els actes institucionals de commemoració de l'atemptat al centre Hipercor de Barcelona, ha començat amb les intervencions de tres víctimes del terrorisme: Santos Santamaria, pare de l'agent del cos de mossos d'esquadra assassinat per ETA el 2001 a Roses; M. Carmen Pérez, víctima de l'atemptat de Terra Lliure a l'oficina de l'Inem al barri d'Horta de Barcelona l'any 92, i Rosa María Peláez, víctima de l'atemptat d'ETA a l'Hipercor, el més sagnant de la història de l'organització terrorista, amb vint-i-una persones mortes.

En tres discursos emotius i fortament aplaudits pels assistents, totes tres víctimes han narrat com van patir els atemptats i han agraït el suport rebut aquesta tarda.

Santamaria, el primer a intervenir, ha dit que "no fa gaires anys aquest acte era impensable, perquè la consciència pública no era suficient per entendre que els nostres morts no es podien enterrar per la porta del darrere". Pérez ha recordat que l'atemptat de què va ser víctima mentre feia cua en una oficina de l'Inem no l'ha permès tornar a treballar i ha retret als autors de l'explosió la seva "ment mesquina i criminal". A l'últim, Peláez ha lamentat que les víctimes han estat "molt abandonades per la societat i pels polítics" i ha demanat que es tinguin més en compte.

La presidenta ha recordat "l'escalf, la consideració i el respecte als quals no pot ser insensible cap societat democràtica que tingui cura de les persones que hi viuen", i ha apostat per "tenir ben presents la veu i el testimoni de les víctimes" per "compartir, comprendre i empatitzar" amb les persones que "han pagat un preu molt alt i summament injust".

Així mateix, ha explicat que les víctimes "han estat històricament deixades de banda". En aquest punt ha demanat que, en un futur de convivència i pau, "necessitem tenir ben presents la seva veu i el seu testimoni". "No sou incòmodes, sinó que la vostra veu alçada resulta imprescindible", ha dit.

La presidenta també ha agraït la tenacitat i l'encert de no ser camp de lluita partidista de l'ACVOT, i a l'últim ha recordat que "no hi ha espai per als qui neguin la democràcia, la dignitat de les persones i dels pobles i la vida", perquè, ha asseverat, "la determinació de les dones i els homes que volem viure en democràcia és invencible".

En l'acte també hi ha intervingut el president de l'ACVOT, José Vargas, que ha agraït la generositat d'una societat que "mai no ha donat l'esquena a les víctimes i que, amb algunes excepcions, ha sabut gestionar" la situació. Vargas ha agraït a més la feina de les forces i els cossos de seguretat, que, ha dit, han deixat ETA "esgotada", i ha reclamat la legitimitat de les víctimes a l'hora d'"acompanyar en les decisions sobre el final" de l'organització terrorista.

L'homenatge ha acabat amb la interpretació de 'Dido's lament (when I am laid in earth)', de l'òpera 'Dido i Enees', de Henry Purcell, a càrrec de la soprano Maria Camps i el violoncel·lista Pau Marquès.

Assistents

A l'acte també hi han assistit el vicepresident segon, Higini Clotas; el secretari primer i la secretària segona, Pere Calbó i Montserrat Tura; els diputats Anna Figueras, Josep Sicart, Roger Montañola (CiU), Laia Bonet (PSC), Santi Rodríguez, Sonia Egea (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC) i Jordi Cañas (C's); l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, que era alcalde de Barcelona en el moment de l'atemptat; la consellera de justícia, Pilar Fernández Bozal; la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de Llanos de Luna; el president de l'Audiència Provincial de Barcelona, Pablo Llarena; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; el vicepresident de la Diputació de Barcelona i regidor de l'ajuntament de la capital, Alberto Fernández Díaz; el primer secretari del PSC, Pere Navarro, i altres representants institucionals i de totes les forces i els cossos de seguretat.