Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, i el vicepresident segon, Higini Clotas, han rebut aquest matí una representació de les organitzacions que componen la plataforma 'Jo vull decidir per una Catalunya social'. La representació ha lliurat a la cambra el dossier i la pregunta que la plataforma proposa per al referèndum que sol·licita sobre la prioritat que ha de donar el govern a les polítiques de salut, educació i serveis socials. Ara la mesa ha d'admetre a tràmit la proposta perquè s'iniciï el procés que preveu la llei de consultes populars per via de referèndum, que requereix que la iniciativa sigui avalada almenys pel 3 per cent de la població de Catalunya, més de 220.000 persones.

La delegació, l'han encapçalada els secretaris generals de la UGT i de CCOO, Josep M. Álvarez i Joan Carles Gallego; el president de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, Jordi Giró; el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Jordi Bonet; el secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya, Eloi Cortés; el secretari general del Moviment Laic i Progressista, Fabià Mohedano; el president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Sergi Contreras; el president de la Coordinadora de Pensionistes i Jubilats, Artur Cadena; Josep Martí, del Centre d'Anàlisi i Projectes Sanitaris, i Jesús Fernández, de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Ensenyament Secundari.

L'enunciat que la plataforma proposa sotmetre a consulta és: "Creu que l'acció del govern de Catalunya hauria de donar prioritat a les polítiques de salut, educació i serveis socials per garantir aquests drets bàsics i complir l'estatut?".

Un cop la mesa comprovi que la petició compleix els requisits fixats per la llei i l'admeti conseqüentment a tràmit, es publicarà al 'Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya' i a partir de la data de publicació s'obriria un termini de tres dies perquè una desena part dels diputats o dos grups parlamentaris puguin sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el dictamen sobre l'adequació constitucional i estatutària de la proposta.

Si la mesa admet la iniciativa a tràmit, serà el primer cop que s'inicia aquest procés d'acord amb la llei de consultes per via de referèndum.

Procés fins a la consulta

Segons la llei, una vegada admesa a tràmit la proposta i, si s'escau, emès el dictamen del CGE, la comissió promotora de la iniciativa ha de presentar a la junta electoral el model de plecs de recollida de signatures perquè l'aprovi i fer aleshores els plecs perquè la junta els segelli i numeri.

La comissió promotora ha de recollir les signatures en el termini de sis mesos a comptar del dia que la junta electoral li torni el primer grup de plecs segellats. Per causes degudament justificades, la junta pot acordar una pròrroga de fins a dos mesos.

La llei estableix que les consultes d'iniciativa popular per a tot Catalunya han de ser avalades almenys pel 3 per cent de la població. Si la iniciativa assoleixi aquest nombre de signatures, degudament autenticades, la junta electoral ho ha de comunicar a la mesa, i el Parlament, en una sessió plenària convocada amb aquesta finalitat, ha de debatre i sotmetre a votació la proposta de consulta popular, que ha de ser aprovada per majoria absoluta. Si el ple aprova la proposta, el president de la Generalitat ha de trametre la sol·licitud d'autorització al govern de l'Estat.

Cos electoral, naturalesa i limitació de l'objecte de les consultes

La llei estableix que aquestes consultes són consultives, que el seu objecte no pot anar en cap cas contra les facultats que la constitució i l'estatut reconeixen a les institucions de la Generalitat i als ens locals i que no se'n pot fer cap que afecti un projecte o una proposició de llei que es tramiti al Parlament.

Pel que fa al cos electoral, són cridades a participar en les consultes d'àmbit de Catalunya les persones que tenen dret de vot en les eleccions al Parlament.