El ple ha aprovat aquesta tarda el compte general de la Generalitat corresponent al 2009, que ha presentat el síndic major de comptes, Jaume Amat. Tots els grups hi han votat a favor, menys SI, que ho ha fet en contra, i C's i Joan Laporta, que s'han abstingut. D'altra banda, la cambra ha rebutjat les dues proposicions de llei, de C's i SI, que tenien per objectiu modificar alguns aspectes de la llei de l'estatut dels expresidents de la Generalitat. CiU, PSC, PPC i Laporta han votat a favor de l'esmena de rebuig, mentre que ICV-EUiA, ERC, C's i SI ho han fet en contra.
El ple ha fet aquesta tarda el debat del compte general de la Generalitat corresponent al 2009, que la cambra ha aprovat per 120 vots a favor (CiU, PSC, PPC, ICV-EUiA i ERC), 4 abstencions (C's i Laporta) i 1 vot en contra (SI).
El síndic major, Jaume Amat, ha presentat les xifres, recollides en dos volums i que conclouen que els comptes s'adeqüen "als principis i les normes comptables i pressupostàries" i al principi de legalitat.
Segons l'informe, els comptes de la Generalitat es van tancar el 2009 amb una despesa de 32.517 milions d'euros i uns ingressos de 27.547 milions, amb un dèficit, per tant, de 4.970 milions. Pel que fa al compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària, el dèficit no financer es va situar en el 2,41 per cent del PIB català, molt per sobre de l'1 per cent previst inicialment.
Respecte a les observacions i recomanacions que fa la sindicatura, Amat ha advertit que moltes ja s'havien apuntat en informes anteriors i fan referència a situacions que cal corregir.
A l'últim, Amat ha anunciat que la sindicatura té en la darrera fase de preparació l'informe sobre el compte del 2010.
En el debat hi han intervingut David Bonvehí (CiU), Jordi Terrades (PSC), María José Garcia Cuevas (PPC), Jordi Miralles (ICV-EUiA), Sergi de los Ríos (ERC), Jordi Cañas (C's), Uriel Bertran (SI) i Joan Laporta.
Proposicions per modificar la llei dels expresidents de la Generalitat
D'altra banda, el ple ha rebutjat les dues proposicions de llei, de C's i SI, per modificar la llei de l'estatut dels expresidents de la Generalitat, ja que ha prosperat l'esmena a la totalitat de CiU, amb els vots favorables d'aquest grup, el PSC, el PPC i Laporta, i els contraris d'ICV-EUiA, ERC, C's i SI.
La proposició de C's plantejava reduir a la meitat l'assignació que perceben els expresidents en deixar el càrrec, i la limitava a una legislatura i no a la meitat del temps que ha durat el mandat, com marca ara la llei. A més, reduïa la pensió gairebé a la meitat i suprimia l'oficina d'expresident.
El text de SI proposava mantenir tant la indemnització a l'hora d'abandonar el càrrec com la pensió, però ampliava les incompatibilitats en els casos dels expresidents que percebin remuneracions perquè ocupen un càrrec públic o electe. En aquest supòsit, la proposició especificava que si l'expresident optava pel sou públic i renunciava a l'assignació o pensió, ni podia disposar d'oficina d'expresident ni fer ús de les precedències protocol·làries.
En el debat hi han intervingut Gerard Figueras (CiU), Montserrat Tura (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA), Pere Bosch (ERC), Albert Rivera (C's), Alfons López Tena (SI) i Joan Laporta.
Interpel·lacions
Durant la sessió d'aquesta tarda la cambra també ha substanciat tres interpel·lacions. El conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, n'ha respost una de C's sobre la situació derivada de la mala gestió de les caixes d'estalvis; la titular de justícia, Pilar Fernández Bozal, una del PPC sobre la reinserció després de l'execució penal, i la d'ensenyament, Irene Rigau, una altra del PPC sobre les taxes de formació professional i les millores dels cicles formatius de grau superior.
Podeu consultar la transcripció en brut del ple per punts a mesura que és disponible a l'apartat de transcripcions, que trobareu a la portada del web. Un cop editada, només es podrà consultar al diari de sessions corresponent.