Notícies

El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte presidit per Ernest Benach, en què han intervingut el conseller de la Vicepresidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, i en representació de les víctimes, el president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Teodoro Burdman, i el representant d'Amical Mauthausen, Marcel·lí Garriga.

Han assistit a l'acte els vicepresidents primer i segon, Higini Clotas i Ramon Camp; els secretaris de la Mesa, Lídia Santos, Antoni Castellà i Jordi Miralles; el portaveu del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Felip Puig; el portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Ridao, el portaveu adjunt del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya i altres diputats de la cambra.

També hi era l'ambaixador d'Israel a Espanya, Víctor Harel; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom, i representants de la comunitat jueva, del poble gitano, dels Testimonis de Jehovà, dels col·lectius d'homosexuals i de discapacitats, i d'altres grups víctimes del nazisme.

Durant l'acte de commemoració, que ha estat presentat per la periodista Núria Solé, s'han encès les sis espelmes del record: la primera, pels jueus exterminats pel nazisme, l'ha encesa Enrique Vándor, supervivent del gueto de Budapest; la segona, pels infants que van perdre la vida a les cambres de gas, l'ha encesa el nen Dan Terracina; la tercera, per les víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol assassinades als camps de concentració, l'ha encesa Marcel·lí Garriga, exdeportat a Buchenwald; la quarta, pels altres col·lectius perseguits pels nazis, l'ha encesa Mariano Fernàndez, representant de la comunitat gitana; la cinquena, pels Justos entre les Nacions, els homes i les dones que arriscaren la vida per salvar els perseguits, l'ha encesa Nina Mitrani, que va col·laborar a passar els refugiats pels Pirineus, i la sisena, pels supervivents de l'Holocaust, l'ha encesa l'ambaixador d'Israel a Espanya, Víctor Harel.

Tot seguit, s'ha fet un minut de silenci i Jordi Burdman, membre de la Comunitat Israelita de Barcelona, ha cantat l'oració hebrea El Male Rakhamim en record de les víctimes.

El president, en la seva intervenció, ha fet referència a la proposta del Govern alemany, que té la presidència de torn de la Unió Europea, perquè la negació de l'Holocaust pugui ser tipificada com a delicte als vint-i-set països membres. Benach ha afirmat: " la memòria de la barbàrie nazi ens ajuda a allunyar-nos de qualsevol intent negacionista, de qualsevol interpretació minimitzadora del genocidi sistemàtic". "No podem acceptar mai", ha continuat, "ni el silenci i ni l'oblit deliberat, ni la relativització, ni la confusió provocada, ni encara menys la negació frontal de l'extermini de milions de persones a mans del feixisme, com de vegades hem hagut de sentir amb indignació".

"La llavor del feixisme se sembra a partir de determinades actituds: comentaris xenòfobs, desqualificacions, insults racistes, agressions, aquí germina el totalitarisme. Per tant, tot allò que puguem fer, tot l'esforç que dediquem a eradicar aquest tipus de comportaments, serà positiu". Benach ha posat com a exemple "l'educació en valors dels nostres infants i joves. Valors com la llibertat, com el civisme, com el compromís social, com la participació, com la solidaritat, com el respecte a la pluralitat d'idees i d'identitats" i ha afegit que "l'educació, juntament amb la memòria, és el millor antídot contra el feixisme".

Crida al diàleg per un futur de pau

Ernest Benach ha destacat que "malgrat que continuem assistint a agressions que escapen a la raó humana, malgrat que els homes continuen utilitzant la violència per resoldre els conflictes, la pau només és possible per la via del diàleg. Enraonar i escoltar, recuperar el poder de la paraula, és l'únic camí possible si volem construir un futur de pau, un futur de no-violència", ha afegit. El president ha recordat també com milers de catalans, fugint del franquisme, van acabar en camps de concentració i ha destacat la lluita que molts van fer per la llibertat i la democràcia que avui hi ha al país.

Pel president, "l'aposta arriscada, la difícil, és l'aposta per la pau. I només a base d'aprofundir la cultura de la pau, de ser-ne militants i activistes, algun dia podrem dir que hem avançat considerablement cap a un món millor; sense violència de cap mena".

Per la seva banda, el conseller de la Vicepresidència ha demanat que "les institucions agafin el relleu perquè perduri la memòria històrica". Carod-Rovira ha afegit que "l'Holocaust representa el mal absolut i s'ha de ser prudent a l'hora de fer comparacions perquè potser es pot caure en una representació falsament edulcorada de quelcom que va representar un dolor tan gran. No hi hagut res comparable a la història", ha continuat, "i es pot córrer el risc de banalitzar-ho".

Marcel·lí Garriga, d'Amical Mauthausen, ha explicat que els republicans exiliats que van lluitar contra el nazisme es van trobar "amb la paradoxa històrica que, després de lluitar contra els vencedors, ells van ser els vençuts", i ha afegit que han hagut de passar seixanta anys per poder cridar en un acte de record a les víctimes: "Visca la llibertat!, visca la democràcia!".

El president de la Comunitat Israelita de Barcelona, Teodoro Burdman, s'ha referit a l'Holocaust com "l'extermini més colossal mai concebut" i ha lamentat que, malgrat això, avui dia "encara hi ha prejudici i ignorància, i les agressions contra les minories encara no s'han aturat". Burdman ha afirmat que "hi ha un fort dèficit en educació; i només en amb educació es poden combatre la xenofòbia i els prejudicis"; i ha afegit que "el nostre pacte amb el futur i les víctimes és no deixar la tragèdia en l'oblit".

El Parlament avança uns dies aquesta commemoració, que anualment fa al voltant del 27 de gener coincidint amb la data de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz, a Polònia, el 1945. El novembre de 2005, les Nacions Unides va establir aquesta data per a la commemoració del Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust.