Notícies

El ple ha aprovat, aquest matí, amb els vots a favor de tots els grups i l'abstenció dels tres diputats de SI, tornar a portar al Congrés dels Diputats una proposició de llei per crear un fons estatal per l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció dels peatges de les autopistes. La proposta ja s'havia enviat a les corts espanyoles la VII legislatura però va decaure. Durant la sessió també s'ha donat via lliure a continuar tramitant una proposició de llei que permeti la segregació de Naut Aran de la reserva nacional de caça de l'Alt Pallars-Aran.

El conseller de territori i sostenibilitat, Lluís Recorder, que ha intervingut a l'inici del debat de la proposta de rescat de peatges, impulsada la VII legislatura per tots els grups que integraven el Parlament (CiU, PSC-CpC, PPC, ICV-EUiA i ERC), ha demanat consens per defensar a "capa i espasa a Madrid" aquesta iniciativa que, segons que ha dit, faria possible que la Generalitat gestionés cada any 320 milions d'euros de les concessionàries que es podrien dedicar "a rescatar peatges, fer noves infraestructures i millorar el transport públic" i significaria posar, segons Recoder, la "primera pedra de la fi del dèficit en inversions per a infraestructures".

Al debat han intervingut els diputats, Josep Rull (CiU), Roberto Labandera (PSC), Salvador Milà (ICV-EUiA), Marc Sanglas (ERC), Albert Rivera (C's), Alfons López-Tena (SI) i Joan Laporta.

Un cop aprovada la proposta, ara s'hauran de designar els tres diputats que l'hauran de defensar a Madrid.

Aran

La proposició de llei de segregació del terme municipal de Naut Aran de la reserva nacional de caça de l'Alt Pallars-Aran, impulsada pel Consell General d'Aran, continuarà la tramitació parlamentària atès que no s'han presentat esmenes de retorn. La proposició, que ja havia estat admesa a tràmit però va decaure en acabar-se la legislatura, demana que els territoris aranesos siguin exclosos de la reserva nacional del Pirineu occidental ─que inclou les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell─, i també el canvi de denominació de la reserva.

El síndic d'Aran, Carlos Barrera, que ha presentat en aranès la proposta al debat de totalitat, ha destacat que es tracta "d'un model de gestió que s'ajusta molt millor a la responsabilitat de mantenir el nostre espai natural i els éssers que l'habiten". Per la seva banda, tots els grups parlamentaris hi han donat suport explícit i s'han mostrat partidaris que la Vall d'Aran es converteixi en una única zona controlada de caça.

En aquest punt del ple hi han intervingut els diputats Agustí López (CiU), Joaquim Llena (PSC), Dolors López (PPC), Joan Boada (ICV-EUiA), Carme Mòdol (ERC), Jordi Cañas (C'S), Antoni Strubell (SI) i Joan Laporta.

El conseller d'agricultura, ramaderia i medi ambient de la Vall d'Aran, José Enrique Arró; el president de la Societat Caça i Pesca Naut Aran, Andrés España; el tinent d'alcalde de l'ajuntament de Naut Aran, Casimiro Viló, i el conseller de medi ambient del Consell General d'Aran, Ivan Alfonso han seguit el debat des de la llotja.

Sessió de control

El ple ha començat amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat. La situació econòmica, les polítiques d'austeritat i de reactivació de l'economia, la campanya per no pagar peatges i l'accés gratuït a la salut i l'educació han centrat les preguntes al president que han formulat els diputats Jordi Turull (CiU), Joaquim Nadal (PSC), Alícia Sánchez-Camacho (PPC), Joan Herrera (ICV-EUiA), Joan Puigcercós (ERC) i Alfons López Tena (SI).
Els consellers han respost les preguntes dels grups sobre el cabal ecològic que ha de tenir l'Ebre, el desenvolupament de la llei de la dependència, l'amenaça de supressió de municipis per part del govern de l'estat (CiU), les noves polítiques fiscals d'ingressos previstes, l'impacte del nou pla de l'energia sobre la indústria, els peatges a les autopistes i autovies (PSC), la situació als centres especials de treball després de les retallades del govern central (ICV-EUiA), el finançament de les infraestructures (ERC) i la creació d'una hisenda catalana (Laporta).