Notícies

El ple farà aquesta setmana el debat final del projecte de llei d'estabilitat pressupostària, que fixa per a la Generalitat un sostre de dèficit del 0,14 per cent del PIB per al 2018. A més, la cambra té previst acordar tornar a presentar al Congrés de Diputats la proposició de llei per crear un fons estatal per l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció dels peatges, que van impulsar la VII legislatura tots els grups que aleshores integraven el Parlament (CiU, PSC-CpC, PPC, ICV-EUiA i ERC). El debat de la proposta sobre peatges es farà demà, dimecres, al matí, i el de la llei d'estabilitat, dijous al matí.

La cambra també té previst fer demà al matí el debat de totalitat de la proposició de llei de segregació del terme municipal de Naut Aran de la reserva de caça de l'Alt Pallars-Aran, impulsada pel Consell General d'Aran, i dijous el debat de totalitat de la proposició de llei de creació d'un impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits de clients, presentada per ICV-EUiA. A més, el ple substanciarà sis interpel·lacions i debatrà i votarà també sis mocions.

El ple començarà demà a les deu amb la sessió de control al govern. El president de la Generalitat, Artur Mas, respondrà les preguntes dels grups sobre l'actualitat política i els darrers esdeveniments a Catalunya, mentre que els consellers hauran de respondre les preguntes sobre el cabal ecològic que ha de tenir l'Ebre, el desenvolupament de la llei de la dependència, l'amenaça de supressió de municipis per part del govern de l'estat (CiU), les noves polítiques fiscals d'ingressos previstes, l'impacte del nou pla de l'energia sobre la indústria, els peatges a les autopistes i autovies (PSC), la situació als centres especials de treball després de les retallades del govern espanyol (ICV-EUiA), el finançament de les infraestructures (ERC) i la creació d'una hisenda catalana (Laporta).

Aran

Un cop acabada la sessió de control, el ple farà el debat de totalitat de la proposició de llei de segregació del terme municipal de Naut Aran de la reserva de caça de l'Alt Pallars-Aran. El síndic d'Aran, Carlos Barrera, presentarà la proposta, impulsada pel Consell General d'Aran i que arriba al debat de totalitat sense esmenes de retorn. Aquesta és la primera iniciativa legislativa impulsada per un òrgan supramunicipal que arriba al ple aquesta legislatura.

La proposició, que ja s'havia presentat però que va decaure per l'acabament de la legislatura anterior, demana que els territoris aranesos siguin exclosos de la reserva del Pirineu occidental, que enclou les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça i l'Alt Urgell. Aquest fet implicaria una modificació parcial dels límits territorials de la reserva, creada per llei estatal el 1966. El text considera que la segregació no afecta la finalitat per a la qual fou creada la reserva i continua fent compatible la caça amb la preservació de determinades espècies.

Rescat dels peatges

Demà, un quart d'hora abans que comenci el ple, la junta de portaveus té previst ampliar-ne l'ordre del dia perquè els grups hi puguin debatre la proposta per tornar a presentar al Congrés de Diputats la proposició de llei per crear un fons estatal per l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció dels peatges, que els grups de CiU, el PSC-CpC, el PPC, ICV-EUiA i ERC van presentar conjuntament el 2004.

Amb aquesta proposició el Parlament demana que es creï un fons estatal per dotar de recursos els programes que facin efectius l'homogeneïtzació, el rescat selectiu i la subvenció per als usuaris habituals dels peatges. Les comunitats autònomes haurien de crear un fons que es nodriria de les aportacions de l'estat i la mateixa comunitat. L'estat hi hauria de destinar el que recaptés de les empreses concessionàries amb l'impost de societats i l'impost sobre el valor afegit, i les comunitats, els recursos procedents dels impostos autonòmics sobre aquestes empreses. El fons també es nodriria de les dotacions anuals que els pressupostos estatals i autonòmics establissin i d'altres recursos provinents de les concessionàries. El repartiment territorial del fons s'hauria de fer d'acord amb el pes de la recaptació en cada comunitat respecte al conjunt de l'estat.

El 18 de novembre de 2004 el ple del Parlament va acordar per unanimitat enviar la proposició a la mesa del Congrés, i el 9 de desembre de 2008 el ple del Congrés va acordar per unanimitat tramitar-la. La iniciativa, però, no va arribar al debat final perquè les Corts espanyoles es van dissoldre amb motiu de les eleccions, de manera que va decaure.

Si ara la cambra decideix, com és previsible, tornar a presentar la proposició, només caldrà que reiteri davant el Congrés aquesta voluntat i designar els diputats que l'hauran de defensar.

Estabilitat pressupostària

Dijous al matí, la cambra debatrà el projecte de llei d'estabilitat pressupostària de Catalunya. Aquest debat serà el darrer tràmit parlamentari de la iniciativa, i els grups hi mantenen vives 40 esmenes, 9 del PSC, 7 del PPC, 12 d'ICV-EUiA i 12 d'ERC.

El projecte fixa un límit de dèficit estructural per a la Generalitat i els organismes que en depenen del 0,14 per cent del PIB a partir del 2018 amb la finalitat de "preservar-ne l'autonomia financera" i "garantir-ne la sostenibilitat econòmica". Així, segons que recull el text, s'adquireix el compromís del principi d'estabilitat pressupostària, d'acord amb el tractat de funcionament de la Unió Europea i el protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu.

El text també estableix una revisió d'aquest límit de dèficit en casos excepcionals, com ara catàstrofes naturals o recessions econòmiques; la destinació dels excedents econòmics a un fons de reserva per cancel·lar deute o per evitar demanar nous crèdits, i l'ajustament progressiu del dèficit en el pressupost de la Generalitat previst per al 2018 amb l'objectiu d'assolir el límit fixat per a aquest any.

Proposició de llei de creació d'un impost a la banca

Aquesta proposició de llei d'ICV-EUiA arriba al debat de totalitat amb les esmenes de retorn de CiU i el PPC, i pretén establir un impost directe per a les entitats financeres situades a Catalunya per la tinença de dipòsits de clients. D'aquesta manera, es planteja la necessitat d'incrementar la pressió fiscal sobre el sector bancari com a mesura per incrementar els recursos tributaris de la Generalitat, contenir el dèficit públic i distribuir de forma equitativa l'esforç fiscal per fer front a la crisi.

La iniciativa també regula l'àmbit d'aplicació de l'impost, la quota tributària i la seva gestió, i estableix un tipus impositiu variable per a les entitas financeres i unes deduccions generals per a cada seu i oficina situada a Catalunya.

Mocions i interpel·lacions

El ple també substanciarà sis interpel·lacions, sobre les darreres mesures del govern de l'estat en matèria de salut (ICV-EUiA), les mesures per garantir la sostenibilitat del sistema públic de salut (ERC), el bilingüisme a l'administració (PPC), la situació financera del sistema de ciència, recerca i innovació (PSC) i les concessions de peatges a la xarxa de carreteres (C's).

Així mateix, farà el debat i la votació de sis mocions: dues del PSC, sobre les conseqüències per a la Generalitat de la llei d'estabilitat pressupostària i del nou escenari econòmic i financer de l'estat, i sobre les polítiques públiques en matèria de cohesió social i reactivació econòmica arran dels pressupostos generals de l'estat per al 2012; una del PPC, sobre el futur i els compromisos amb relació al canal Segarra-Garrigues; una d'ICV-EUiA, sobre les polítiques de seguretat; una d'ERC, sobre els recursos per a l'educació no universitària i les decisions en política educativa, i una altra de C's, sobre les actuacions i les mesures que pensa prendre el govern per als afectats per les participacions preferents.

La primera moció del PSC pretén que la cambra expressi un "profund desacord" amb la llei orgànica d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i insti el govern a recórrer-hi davant el Tribunal Constitucional (TC), perquè "envaeix les competències" de la Generalitat i per la possibilitat que preveu d'intervenir Catalunya. El text també expressa que la llei "consolida la recessió econòmica a Catalunya i Espanya" i és "especialment lesiva per als interessos de Catalunya i del seu autogovern".

L'altra moció del grup socialista insta el govern a presentar abans d'un mes un pla de xoc per fer front al "col·lapse" del sistema ocupacional de Catalunya, i també a crear "urgentment" una taula de treball amb representants dels agents econòmics i socials i dels grups parlamentaris per consensuar l'agenda de mesures que cal prioritzar en la negociació amb el govern espanyol pel que fa a la reducció de recursos per a polítiques actives d'ocupació, consolidar les competències de la Generalitat en matèria d'ocupació i autoritat laboral, recuperar les transferències dels recursos i revisar les polítiques d'ocupació.

La moció del PPC insta el govern a considerar el canal Segarra-Garrigues com una infraestructura "imprescindible i irrenunciable"; a treballar amb el ministeri per replantejar davant les institucions europees la delimitació de les zones especials de protecció aviar (ZEPA) que afecten els regadius del canal; a establir quins tipus de regs i cultius es poden portar a terme; a posar en marxa els plans pilot per regar a les zones ZEPA, i a fer més assequible per als usuaris del canal el preu de l'aigua i allargar el període de pagament.

La d'ERC planteja, entre altres mesures, que el Parlament constati la "deslleialtat institucional" del ministeri d'educació en "imposar unes normes a l'administració educativa catalana" amb el decret 14/2012, de racionalització de la despesa en l'àmbit educatiu, i que el govern porti el decret al TC si el Consell de Garanties Estatutàries confirma que conté mesures inconstitucionals o antiestatutàries.

El text d'ICV-EUiA reclama que el govern sol·liciti informes sobre la legalitat de la pàgina web per identificar presumptes violents; que investigui l'actuació del departament d'interior el 23 d'abril a Salt i el 25 a Martorell, i també les modificacions de la taxa dels serveis dels mossos d'esquadra en competicions esportives; que s'oposi a l'enduriment del codi penal; que presenti un informe sobre l'ús de les bales de goma, i que consensuï amb partits i agents socials una política de seguretat en les mobilitzacions ciutadanes. Així mateix, la moció expressa la condemna "enèrgica i rotunda" dels actes de violència protagonitzats "per grups aliens a la manifestació" el 29 de març a la plaça de Catalunya de Barcelona, i insta el departament d'interior a "no confondre en cap moment aquests actes violents amb l'exercici legal dels drets de vaga, manifestació i reunió".

A l'últim, la moció de C's, sobre les participacions preferents, demana que la cambra reprovi el govern, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i les entitats financeres, els dos primers per omissió de deures i les darreres per males pràctiques a l'hora de comercialitzar aquest producte bancari. El text, entre altres qüestions, demana també que el Banc d'Espanya garanteixi la devolució de tot el capital als minoristes que van subscriure participacions preferents.