Notícies

El Parlament ha obert aquest vespre la commemoració d'enguany del dia d'Europa amb un acte amb el cos consular acreditat a Barcelona en el decurs del qual la presidenta, Núria de Gispert, ha defensat l'aposta de Catalunya per l'austeritat i el rigor pressupostari, però en què també ha reclamat com a "necessari complement" mesures "urgents" de reactivació econòmica i de recuperació de l'economia productiva.

L'acte ha tingut lloc al saló de passos perduts, i hi han assistit una seixantena de cònsols, o representants de consolats, acreditats a Barcelona, encapçalats pel degà del cos a la capital, Gregory D. Crouch, cònsol general dels Estats Units. També hi eren els vicepresidents de la cambra, Lluís Maria Corominas i Higini Clotas, el secretari primer, Pere Calbó, i el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manel Camós.

De Gispert ha explicat la vocació europea de Catalunya, ha abordat la situació que viu el país, que provoca, ha dit, tensions socials, i ha constatat les mancances del model autonòmic espanyol i sobretot "un finançament absolutament injust de l'autonomia catalana", factors que, ha advertit, posen "dificultats addicionals" a l'autogovern. "Fem els deures i grans esforços que sovint no es veuen reconeguts, i encara menys recompensats", ha lamentat en aquest punt. Malgrat tot, s'ha mostrat convençuda que "ens en sortirem", perquè "el poble de Catalunya tot junt és invencible". A l'últim, ha demanat als cònsols que transmetin als seus països la realitat de Catalunya i la seva voluntat de superar la situació actual.

Crouch ha destacat la importància de Barcelona dins la Unió Europea, ha explicat que és una de les ciutats amb més cònsols acreditats i ha elogiat les bones relacions que manté el cos consular tant amb el Parlament com amb el govern. Així mateix, ha defensat les relacions actuals dels Estats Units amb la Unió Europea, que ha afirmat que són "més importants que mai", i ha apostat per "treballar plegats" per sortir de la crisi.

El dia d'Europa commemora la declaració feta el 9 de maig de 1950 a París per l'aleshores ministre francès d'afers exteriors Robert Schuman, que va significar el punt de partida per a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, embrió de l'actual Unió Europea.