Núria de Gispert ha presidit aquest vespre la presentació de l'edició actualitzada del llibre 'Curs de dret públic de Catalunya', de l'exdiputat Joan Ridao, doctor en ciència política i de l'administració i professor de dret constitucional i ciència política de la Universitat de Barcelona (UB). Durant l'acte s'ha constatat que després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut del 2006, l'autogovern de Catalunya s'ha situat al nivell del 1979.
La nova edició d'aquest manual de dret públic, que s'ha presentat a la sala de grups, exposa els grans eixos del sistema polític i institucional de Catalunya dins el marc constitucional i estatutari vigent, de manera que s'adapta a l'estatut del 2006 i als canvis originats per la sentència del TC 31/2010, del 28 de juny, sobre el text estatutari.
La presidenta, que va ser membre de la ponència redactora de l'estatut, ha admès que amb la sentència del TC, que va retallar el text, "molts dels qui hi vàrem participar vam expressar un cansament infinit, en el sentit que ens interrogàvem si havia valgut la pena l'esforç esmerçat". A més, ha asseverat que després de la sentència l'estatut "no ha donat els fruits esperats, ha deixat molts interrogants en el camí de la millora de l'autogovern i ha tancat portes que molt sovint només es podran tornar a obrir o plantejar per voluntat política". I ha afegit: "Com diu l'autor, es pot afirmar que l'estatut vigent ja no és ni el que el legislador estatutari pretenia ni el que la ciutadania de Catalunya va votar a les urnes." Amb tot, la presidenta s'ha mostrat optimista en el sentit que ara caldrà obrir portes per aconseguir el pacte fiscal i ampliar l'autogovern.
Ridao, que també va ser ponent de l'estatut, ha advertit del risc que la crisi econòmica serveixi de pretext per a una "involució" centralitzadora i una "erosió" de l'autogovern. "Mentre allà sembla que han tancat la carpeta territorial, aquí anem badant una mica i estem acomplexats, a excepció del tema del pacte fiscal", ha asseverat.
Carles Viver i Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, ha insistit que la sentència va deixar en no res totes les aspiracions que Catalunya havia posat en el nou estatut, tot i que ha precisat que "no ha comportat un pas enrere, perquè ens hem quedat com estàvem" amb l'anterior text estatutari, a excepció, ha explicat, del tema de la llengua. A més, ha advertit que la sentència "ha tancat qualsevol camí per millorar el nostre autogovern" i que "ni la constitució ni l'estatut, tal com s'han interpretat, ja no ens serveixen".
A l'acte també hi han intervingut Enoch Albertí, degà de la facultat de dret de la UB i catedràtic de dret constitucional, i Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, que ha coeditat el llibre amb l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
A més, hi han assistit el vicepresident primer, Lluís Maria Corominas; el secretari primer, Pere Calbó; la portaveu d'ERC, Anna Simó; diversos altres diputats, com ara Ernest Maragall (PSC), Pere Bosch (ERC), Jaume Bosch o Salvador Milà (ICV-EUiA); el president del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Enric Marín; el president de la comissió jurídica assessora de la Generalitat, Tomàs Font; la directora de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Montserrat de Vehí, i el portaveu de CiU al Senat, Jordi Vilajona, entre altres representants del món jurídic i acadèmic.