Notícies

La presidenta defensa la política i els polítics, a qui demana un gran consens per al pacte fiscal i la llei electoral

Dijous, 26 de gener de 2012. Barcelona

La presidenta durant la conferència

Parlament de Catalunya. 2012

Vegeu la galeria d'imatges (6 imatge/s)

La presidenta, Núria de Gispert, ha fet avui una enèrgica defensa de la política i dels polítics i ha demanat als grups parlamentaris que facin un esforç per arribar a un gran consens per al pacte fiscal i també per aconseguir aprovar aquesta legislatura la llei electoral, que hauria de contribuir a "millorar la imatge dels polítics i apropar-los a la ciutadania".

Aquests han estat alguns dels eixos de la conferència que la presidenta ha pronunciat aquest matí al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, en què ha fet balanç del primer any de legislatura i ha parlat de les perspectives de futur. L'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, ha estat l'encarregat de presentar de Gispert, de qui ha destacat el gran sentit de responsabilitat i estima per Catalunya.

A l'acte, que ha tingut lloc a l'hotel Palace, hi han assistit unes tres-centes persones, entre les quals els vicepresidents de la cambra, Lluís Maria Corominas i Higini Clotas, els secretaris de la mesa, Dolors Batalla i Josep Rull, els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Ernest Benach, el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, el president del grup de CiU, Oriol Pujol, els portaveus de CiU, Jordi Turull, del PSC, Miquel Iceta, i d'ICV-EUiA, Dolors Camats, i altres diputats i diputades.

També hi eren la vicepresidenta del govern, Joana Ortega; la consellera de justícia, Pilar Fernández Bozal; el vicepresident del Congrés espanyol, Jordi Jané; el secretari general de la presidència, Francesc Homs; els portaveus de CiU al Congrés i al Senat espanyols, Josep Antoni Duran Lleida i Jordi Vilajoana; el síndic major de comptes, Jaume Amat; el president del CAC, Ramon Font, i el president del consell de govern de la CCMA, Enric Marín, entre altres.

La presidenta ha dit que en moments com els actuals "cal asserenar el país i la vida política, en comptes d'atiar el foc de la crispació", ja que ens trobem en una situació social "ben delicada" i davant una "crisi nacional". Ha defensat la tasca del Parlament, "el cor de la nació catalana", en aquest primer any de legislatura i ha fet una crida a immunitzar-lo "de pràctiques que busquen afeblir-lo i qüestionar-lo". Sobre el moviment dels indignats, ha dit que comprèn les seves demandes i iniciatives, i els ha diferenciat dels que el 15-J van intentar aturar la cambra, i ha manifestat que aquell dia va ser "un dels més vergonyosos de la democràcia" perquè uns "descerebrats" van protagonitzar l'incident "més greu de tota l'etapa democràtica".

Pel que fa a la llei electoral, ha demanat que es pugui arribar a "un consens gran i ampli" aquesta mateixa legislatura i ha recordat als grups que hi ha el mandat de la cambra perquè es constitueixi una ponència del conjunt de grups amb l'objectiu d'elaborar la proposta. Ha reconegut que una llei electoral no és la "panacea", però "és una oportunitat excel·lent de millorar la qualitat democràtica a casa nostra.

Núria de Gispert, que ha afirmat que continuarà treballant a la recerca de consensos, també ha defensat la necessitat d'un "canvi radical" del sistema de finançament i que "no es rebaixin" els plantejaments del dictamen de la comissió parlamentària sobre el nou sistema. Ha instat CiU i ERC a fer "tots els esforços" per aconseguir un consens ampli, i ha advertit del risc que des de Madrid no es vulgui atendre al cent per cent aquesta demanda. "Ja estem acostumats que uns altres a sis-cents quilòmetres s'encarreguin de rebaixar" les demandes de Catalunya, ha dit.

La presidenta, que ha dit que ocupar aquest càrrec representa la culminació d'una carrera professional i política dedicada al servei de la societat, ha centrat una part important de la seva intervenció a parlar "de l'orgull de fer política i de dedicar-s'hi, en un context de creixent desafecció cap als polítics. Ha lamentat que "tothom s'atreveixi a parlar malament dels polítics" i ha afirmat que la majoria, tant els que fa trenta anys com els que en fa dos que s'hi dediquen, continuen amb la mateixa il·lusió de sempre de servei al país i tenint com a criteri de comportament "l'exemplaritat".