Notícies

El ple ha donat avui via lliure perquè el Parlament continuï tramitant el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 en rebutjar les esmenes a la totalitat que hi havien presentat el PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat amb els vots en contra de CiU, el PPC i Joan Laporta. El ple també ha aprovat que la cambra continuï tramitant el projecte de llei de mesures fiscals i financeres, ja que també n'ha rebutjat les esmenes de retorn presentades.

Les esmenes a la totalitat al projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2012 han estat rebutjades per 77 vots en contra (CiU, PPC i Joan Laporta) i 53 a favor (PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat).

El pressupost d'enguany és de 37.024 milions d'euros i preveu reduir la despesa no financera i no finalista el 0,7 per cent respecte als comptes del 2011 i situar el dèficit públic a l'1,3 per cent.

En superar el debat de totalitat, el pressupost continua la tramitació parlamentària i en queden fixades la previsió d'ingressos i despeses i la distribució per seccions. Per tant, les esmenes que a partir d'ara hi podran presentar els grups en cap cas no podran ser per augmentar o reduir ni l'import total ni el de cada secció pressupostària. La cambra farà els debats i les votacions finals tant del pressupost com de la llei d'acompanyament al ple que començarà el 15 de febrer.

Presentació del conseller

El conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, ha estat l'encarregat de presentar els comptes. Mas-Colell ha dit que el d'enguany és un pressupost que "complementa" el del 2011; que ha de fer compatible "la garantia de la qualitat de la prestació dels serveis bàsics a la ciutadania i la continuïtat de l'estat del benestar" amb la "continuïtat ineludible de l'esforç per assolir els objectius de dèficit públic i de control del deute"; que està fet amb "responsabilitat i prudència davant l'actual conjuntura econòmica", i que és "assenyat i ple d'equilibri".

Per aquestes raons ha demanat als grups que es facin una pregunta: "Si els haguessin de presentar vostès, en podrien presentar uns de significativament diferents?". "Si la resposta és 'no', els demano que hi votin favorablement o que almenys s'abstinguin", ha afegit.

El conseller ha assegurat que l'economia catalana està en un nivell equivalent al del 2007. Així mateix, ha demanat "coresponsabilitat i esforç a l'administració de l'estat pel que fa a obligacions i deutes pendents" i "coresponsabilitat i comprensió als treballadors públics i als ciutadans com a usuaris dels serveis". També ha desgranat les xifres del pressupost i els ingressos i les despeses previstos, i s'ha referit en diverses ocasions als treballadors públics. En aquest punt ha assegurat que les mesures que s'aplicaran al personal permetran un estalvi de 625 milions d'euros aproximadament i que el govern té la voluntat de mantenir el màxim nombre de llocs de treball, tot i que això, ha explicat, "pot implicar compartir-los". Amb relació a aquesta qüestió encara ha afegit que quan sortim de la crisi "veurem que els treballadors públics hauran contribuït amb el seu sacrifici i esforç a fer possible la viabilitat financera, el nivell d'activitat i la qualitat dels serveis del sector públic, i els ho haurem d'agrair".

Rocío Martínez-Sampere (PSC)

El primer grup a defensar la seva esmena a la totalitat ha estat el PSC. Rocío Martínez-Sampere ha dit que els socialistes comparteixen les preocupacions del govern però discrepen en "l'equilibri de les solucions", i ha advertit que els números posen Catalunya "al límit de la cohesió social". A més, ha qualificat les retallades d'"ideològiques", ha demanat "equitat" en les polítiques d'austeritat i ha afirmat que "no hi ha diners, però tampoc bones idees ni creativitat". Finalment, ha ofert la col·laboració del seu grup -"cridi'ns i vindrem", ha dit- i ha proposat reformes, reorganitzar recursos, explorar "selectivament" nous ingressos i una economia verda.

Joan Boada (ICV-EUiA)

En nom d'ICV-EUiA, Joan Boada s'ha mostrat molt crític amb el pressupost. Així, ha raonat que és una "absoluta irresponsabilitat" presentar uns comptes que insisteixen en "les retallades del sector públic i de l'estat del benestar", fet que, s'ha lamentat, encara empitjorarà més els indicadors econòmics i socials. "Tenim una profunda desesperança en la seva capacitat de solucionar la crisi", ha dit, i s'ha preguntat si "hi ha vida intel·ligent al govern", al qual ha retret a més una política mancada de "criteris d'equitat" que no porta "a res" i "aprofundeix la crisi". Finalment, ha defensat que hi ha alternatives i ha alertat d'una "recessió" si el govern continua fent les polítiques actuals.

Joan Puigcercós (ERC)

Per part d'ERC, Joan Puigcercós ha explicat que la voluntat del seu grup era "arribar a un acord amb el govern" i no presentar l'esmena a la totalitat. En aquest sentit ha retret a l'executiu haver optat pel camí "més fàcil" però que surt, ha argumentat, "més car", amb referència al suport del PPC. Puigcercós ha proposat un model diferent de pressupost, amb mesures com la desgravació progressiva de l'habitatge, la reforma de l'impost de patrimoni o la recuperació d'alguns trams del de successions, entre d'altres. També ha defensat el concert econòmic per reduir el dèficit fiscal i evitar noves retallades. "És compatible lluitar contra la crisi i defensar un model de cohesió social, però cal posar damunt la taula que hi ha un conflicte amb l'estat que ens penalitza cada dia", ha asseverat.

Grup mixt

Albert Rivera (Ciutadans) ha criticat que aquest pressupost "si serveix per a alguna cosa és per retallar drets socials, refredar encara més l'economia catalana i seguir mantenint el drenatge que suposa la construcció nacional". Per aquest motiu, ha raonat que en lloc de retallar en sanitat o educació cal fer-ho en "allò que és prescindible", com "construir un miniestat".

En canvi, Uriel Bertran (Solidaritat) ha defensat la proposta de la seva formació a favor d'un "pressupost de l'estat propi" per "posar fi a l'espoli fiscal" i recuperar "els 20.000 milions d'euros que se'n van a Madrid i no tornen". "El poble català està cansat d'enganys", ha advertit, i ha afirmat fins i tot que el ministre Cristóbal Montoro "hauria d'entregar-se a la justícia" per l'impagament dels 759 milions de la disposició addicional tercera de l'estatut.

D'altra banda, Joan Laporta ha expressat el seu suport a un pressupost que, ha dit, respon a la situació d'"asfíxia financera" que pateix la Generalitat, i ha demanat a CiU i ERC que es posin d'acord "en interès dels ciutadans".

Enric Millo (PPC)

El portaveu del PPC, Enric Millo, ha defensat el vot contrari del seu grup a les esmenes a la totalitat com un "exercici de responsabilitat" per "no obstaculitzar la situació" i perquè "Catalunya no es pot quedar sense pressupost", un fet que, ha dit, "afectaria la credibilitat" del país. Amb tot, ha demanat diàleg i negociació al govern perquè "rectifiqui i corregeixi" un pressupost del qual discrepen en "una part significativa". Així mateix, ha destacat que el camí és el de "l'estabilitat pressupostària per no hipotecar el futur dels nostres ciutadans", i ha rebutjat mesures com la taxa a les estades turístiques, que "perjudica un dels pocs sectors que creix", el tiquet moderador de la sanitat i les noves taxes sobre la justícia.

Antoni Fernández Teixidó (CiU)

En nou de CiU, Antoni Fernández Teixidó ha argumentat que aquest pressupost "ajuda l'economia a créixer" i es basa en "l'austeritat, la credibilitat, la coresponsabilitat i la priorització de la despesa social". A més, ha explicat que ajusta l'esforç i el sacrifici "d'una manera més lleugera que fa sis mesos". I ha conclòs: "Ens en sortirem comptant amb empresaris, treballadors i vostès", amb referència als grups de l'oposició.

Mesures fiscals i financeres

L'altre projecte de llei que el ple ha debatut avui és el de mesures fiscals i financeres i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics, conegut també com a 'llei d'acompanyament dels pressupostos'. El text continuarà la tramitació parlamentària després que la cambra n'hagi rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat.

La cambra ha votat primer l'esmena d'ERC, que tenia text alternatiu i ha estat rebutjada per 79 vots en contra (CiU, PPC i Ciutadans), 45 a favor (PSC, ICV-EUiA i ERC) i 3 abstencions (Solidaritat i Laporta). En la segona votació han estat rebutjades la resta d'esmenes, per 77 vots en contra (CiU, PPC i Laporta), 42 a favor (PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i Solidaritat) i 10 abstencions (ERC).

El projecte, l'ha presentat també Mas-Colell, que ha dit que el text conté "mesures nuclears" per "incrementar els ingressos propis i contribuir a la reducció de la despesa pública".

Amb la llei d'acompanyament el govern preveu augmentar els ingressos fins a 2.191 milions d'euros. Entre altres mesures, el text estableix un tiquet moderador a la sanitat amb un cost per recepta d'un euro, una taxa turística, la reintroducció de l'impost sobre el patrimoni amb un mínim exempt de fins a 700.000 euros, l'augment del tipus al tram autonòmic de l'impost sobre venda de determinats hidrocarburs, l'augment del cànon de l'aigua per a ús domèstic i mesures que afecten la funció pública.

Al debat hi han intervingut Ramon Espadaler (CiU), Ernest Maragall (PSC), José Antonio Coto (PPC), Josep Vendrell (ICV-EUiA), Pere Aragonès (ERC), Jordi Cañas (Ciutadans), Uriel Bertran (Solidaritat) i Joan Laporta.

Control del govern

Al matí, la cambra també ha fet la sessió de control del govern i el president de la Generalitat. Artur Mas ha respost les preguntes de Jordi Turull (CiU), sobre el pressupost, els sacrificis que s'hi demanen i els resultats que es pensen aconseguir; Joaquim Nadal (PSC), sobre la lleialtat institucional amb els ajuntaments i la relació amb el govern de l'estat; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, el pressupost i la negociació d'aquest; Jordi Miralles (ICV-EUiA), sobre l'estat dels serveis públics i la situació dels empleats públics; Anna Simó (ERC), sobre el pressupost, el concert econòmic i les negociacions amb el PPC i amb el govern de l'estat, i Albert Rivera (Ciutadans), sobre el nomenament de Josep Prat com a president de l'Institut Català de la Salut.

Diversos consellers han respost també les preguntes dels grups. La vicepresidenta del govern i consellera de governació i relacions institucionals, Joana Ortega, n'ha respost tres, sobre les mesures pel que fa als treballadors de l'administració de la Generalitat (CiU), el desplegament de les lleis 'òmnibus' (CiU) i les actuacions amb relació a les delegacions de la Generalitat a l'exterior (ERC); el conseller de salut, Boi Ruiz, dues, sobre la política pressupostària del seu departament (PSC) i les iniciatives del departament per evitar el conflicte d'interessos dels directius que tenen responsabilitats als sectors públic i privat (ICV-EUiA); el conseller de benestar social i família, Josep Lluís Cleries, una, sobre els motius del trasllat de la seu central del seu departament (CiU); el conseller de territori i sostenibilitat, Lluís Recoder, n'ha respost també una, sobre la política tarifària del transport públic (PSC); Mas-Colell n'ha respost una altra, sobre la posició de l'executiu davant l'anunci del govern de l'estat de castigar les comunitats autònomes per les desviacions del límit de despesa (Laporta), i, finalment, la consellera de justícia, M. Pilar Fernández Bozal, n'ha respost també una, sobre la situació dels centres penitenciaris (PPC).