El conseller d'economia i coneixement, Andreu Mas-Colell, ha lliurat aquest migdia a la presidenta, Núria de Gispert, en un llapis de memòria el projecte de llei de pressupostos i de mesures fiscals i financeres per al 2012. El pressupost és de 37.024 milions d'euros, i la reducció de la despesa no financera i no finalista se situa en el 0,7 per cent respecte als comptes del 2011. La mesa i la junta de portaveus han admès el projecte a tràmit i n'han marcat el calendari de tramitació. És previst que el ple l'aprovi el 15 de febrer.
El govern ha aprovat el pressupost de la Generalitat per al 2012 en la reunió d'aquest matí, juntament amb la pròrroga pressupostària, que es mantindrà fins que el projecte no sigui aprovat pel ple de la cambra. El termini perquè els grups parlamentaris hi presentin esmenes a la totalitat començarà el 24 de desembre i acabarà el 16 de gener a dos quarts de deu del matí, mentre que el termini perquè en presentin a les seccions pressupostàries començarà també el 24 de desembre però acabarà el 20 de gener. El 18 de gener el ple farà el debat de totalitat del projecte. Un cop superat aquest tràmit, els consellers compareixeran entre el 23 i el 27 de gener a la comissió corresponent per explicar el pressupost del seu departament. La comissió d'economia elaborarà el dictamen entre el 31 de gener i el 3 de febrer, i el 15 de febrer el pressupost tornarà al ple perquè l'aprovi definitivament.
El conseller ha explicat que el pressupost manté una "incertesa que persisteix" pel que fa a les previsions d'ingressos des de l'estat, que "s'hi han fet estimacions prudents", que s'hi han "previst algunes contingències" i que "és un pressupost en què pràcticament no hi ha reducció de despesa, que és del 0,7 per cent", situació, ha dit, que s'emmarca en el pla d'ajust de dos anys, en què "primer hi ha hagut ajustaments severs de despesa" -del 10 per cent en el pressupost del 2011- i ara "canvis significatius" que han de permetre assolir l'objectiu del dèficit de l'1,3 per cent el 2012.
Així mateix, ha assegurat que el govern vol "oferir els serveis propis de l'estat del benestar". D'aquesta manera, el pressupost destinat a salut, ensenyament i despesa social és del 69,3 per cent dels recursos. Les partides que més creixen darrere de salut i ensenyament són la de pagaments d'interessos per deute i la de pagaments diferits per inversió, que sumen 3.014 milions.
Amb la llei d'acompanyament el govern preveu augmentar els ingressos fins a 2.191 milions d'euros. Entre altres mesures, la llei preveu un tiquet moderador a la sanitat amb un cost per recepta d'un euro, una taxa turística, la reintroducció de l'impost sobre el patrimoni amb un mínim exempt de fins a 700.000 euros, un augment del tipus al tram autonòmic de l'impost sobre venda de determinats hidrocarburs, l'augment del cànon de l'aigua per a ús domèstic i mesures que afecten la funció pública.
La llei de mesures fiscal i financeres, d'altra banda, preveu una bonificació del 100 per cent en els tributs associats a la dació en pagament quan es transformi en un lloguer amb opció de compra.
La presidenta ha fet una crida als grups perquè "les negociacions vagin a bon port per a Catalunya", i els ha instat a "treballar a fons i millorar en el que es pugui la situació del país". Així mateix, ha expressat el desig que "l'any vinent sigui auster però tinguem un bri d'esperança, perquè el país i el ciutadà ho necessiten".
A l'acte hi han assistit, entre altres, els membres de la mesa; alts càrrecs de la conselleria; els presidents de grup Oriol Pujol (CiU), Joaquim Nadal (PSC) i Alícia Sánchez-Camacho (PPC); els portaveus d'ICV-EUiA, ERC i Ciutadans, Dolors Camats, Anna Simó i Albert Rivera respectivament; el president i la vicepresidenta de la comissió d'economia, finances i pressupost, Antoni Fernández Teixidó i Montserrat Capdevila; diversos diputats, i el president d'ERC, Oriol Junqueras.