Notícies

El ple ha convalidat aquest matí el decret llei del govern relatiu a la captura d'ocells cantaires, i ha donat via lliure per continuar tramitant el projecte de llei de modificació del llibre tercer del codi civil de Catalunya, que pretén incentivar la constitució de noves fundacions, i la proposició de llei del PSC del protectorat respecte a les fundacions i associacions d'utilitat pública. A la primera sessió plenària després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, la cambra també ha fet, aquest matí, la sessió de control al president de la Generalitat i als consellers.

El ple ha convalidat, i ha acordat també tramitar com a projecte de llei, el decret llei 2/2011, del 15 de novembre, pel qual es modifica la llei de protecció dels animals i s'estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d'ocells cantaires (cadernera, pinsà comú, verdum i passerell) per a la cria en captivitat, adreçada a l'activitat tradicional de cant durant l'any 2011. El decret ha quedat convalidat per 106 vots a favor (CiU, PSC i PPC) i 22 en contra (ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i Solidaritat), i l'acord de tramitar-lo com a projecte de llei, pel procediment d'urgència, s'ha pres per assentiment.

El decret ─que ara es continuarà tramitant en comissió abans no torni al ple per al debat i la votació finals─ prohibeix d'una banda l'ús de vesc per a la captura d'ocells, i, de l'altra, descataloga les citades espècies del llistat de protegides i suprimeix la prohibició taxativa de captura de femelles, per tal que es puguin capturar, fer-ne cria en captivitat i garantir la continuïtat de l'activitat ocellaire de cant, mitjançant un reglament que el decret preveu que haurà d'estar fet en un termini de sis mesos. De manera excepcional i transitòria, el text fixa un règim de captures per a enguany d'un màxim de 60.246, sumant els diferents topalls fixats per a cada una de les quatre espècies.

El conseller d'agricultura, ramaderia, pesca alimentació i medi natural, Josep Maria Pelegrí, ha dit que es tracta d'adaptar la normativa catalana a la comunitària i l'estatal i d'"orientar la nostra acció" a la "captura responsable" ─sense "cap tipus de captura silvestre"─ i a la cria en captivitat, per "compatibilitzar" la preservació de les espècies i el manteniment de la "gran tradició ocellaire" de Catalunya. Pelegrí ha afirmat que cap d'aquestes espècies no està ni amenaçada ni protegida ni a Europa ni a l'estat, i que, per tant, la situació a Catalunya significava un greuge comparatiu.

En aquest debat han participat els diputats Agustí López (CiU), Jordi Terrades (PSC), Juan Bertomeu (PPC), Hortènsia Grau (ICV-EUiA), Marc Sanglas (ERC), Jordi Cañas (Ciutadans) i Alfons López Tena (Solidaritat).

Projecte i proposició de llei sobre les fundacions

El projecte i la proposició de llei ─totes dues iniciatives relatives a les fundacions─, un cop superat el primer debat en sessió plenària que s'ha fet conjunt, continuaran ara la tramitació en comissió, abans de tornar al ple per al debat i la votació finals. En el cas del projecte del govern, la cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat ICV-EUiA i Solidaritat ─amb els vots en contra de CiU, PPC i Ciutadans i l'abstenció del PSC i ERC─, mentre que la proposició ha superat el debat de totalitat sense votació, atès que cap grup no hi havia presentat esmena de retorn.

La consellera de justícia, Pilar Fernández Bozal, ha presentat el projecte de llei, que, tal com ha explicat, vol facilitar la creació de noves fundacions i permetre'n un funcionament més àgil i eficient, sense renunciar, però, al "necessari control" de les seves activitats i a les "adequades garanties" que s'exerceixen a través del protectorat. Bozal ha remarcat la importància d'incentivar les fundacions, com a "mesura de foment del progrés social, econòmic i d'impuls de l'ocupació", més encara en temps de crisi.

El projecte, orientat a simplificar administrativament els requisits per afavorir la constitució de fundacions, cerca l'eficiència, l'agilitat i l'autonomia de gestió d'aquestes entitats i elimina "l'excés d'intervencionisme" que considera que incorporava la modificació feta l'any 2008.

Entre les modificacions que introdueix, destaca la rebaixa de la dotació inicial mínima necessària per constituir una fundació, que passa de 60.000 a 30.000 euros, tot i que es manté l'exigència d'un estudi de viabilitat econòmica els dos primers anys. El text suprimeix, en el cas de fundacions grans, la incompatibilitat entre el càrrec de patró i el fet de tenir-hi una relació laboral retribuïda, i també la incompatibilitat entre el càrrec de patró i les funcions de direcció. El patronat de la fundació podrà utilitzar la declaració responsable en comptes del règim d'autoritzacions per a vendes de patrimoni o gravamen de béns, i també per respondre a conflictes d'interessos, en cas que patrons o persones vinculades a la fundació hi vulguin fer una operació. En aquest sentit, el text regula el quòrum necessari per adoptar una declaració responsable, els informes que l'han d'acompanyar i els terminis per presentar-la al protectorat.

La diputada Agnès Pardell (PSC) ha presentat la proposició del seu grup, i ha destacat les funcions d'assessorament i de supervisió que detalla la seva proposta de reglament del protectorat, inclòs un règim sancionador. Pardell, que ha defensat també un "món fundacional fort i capaç de generar riquesa", ha argumentat que el control previst té una "finalitat garantista" i que "les fundacions que compleixin no tenen res a témer", però que "no es pot tornar a produir un segon cas Palau".

Amb aquesta proposició, que donaria compliment a una disposició transitòria de la llei del llibre tercer del codi civil, es vol garantir l'exercici correcte del dret de fundació, a través d'una verificació de la destinació i l'ús del patrimoni de les fundacions, que es considera insuficient en l'actual marc normatiu. El text converteix la figura del protectorat en garant del desenvolupament correcte dels drets i les obligacions d'una fundació, fa que sigui qui verifiqui l'ús dels comptes o de les donacions anònimes o de les administracions públiques que pugui rebre, i dóna un reconeixement legal a les funcions d'assessorament, registre i inspecció del protectorat. La proposició legitima la potestat d'aquest per a les accions judicials, la impugnació d'acords o la sol·licitud d'intervenció temporal de la fundació en cas d'irregularitats, i estableix un règim sancionador en cas d'infraccions administratives, que poden anar dels 300 als 3.000 euros. El text també defineix les funcions del protectorat respecte a les associacions declarades d'utilitat pública i les entitats vinculades a fundacions o associacions d'aquesta mena.

A més de Pardell, han participat en el debat els diputats Elena Ribera (CiU), María José García Cuevas (PPC), Salvador Milà (ICV-EUiA), Pere Aragonès (ERC), Carmen de Rivera (Ciutadans) i Alfons López Tena (Solidaritat).

Primera sessió de control després del 20N
El ple ha començat amb la sessió de control al govern i al president de la Generalitat, Artur Mas, que ha tingut com a temes estrella les noves mesures i els ajustos anunciats, entre altres, en l'àmbit sanitari, la funció pública i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); els pressupostos per al 2012; la negociació del concert econòmic i la política d'aliances del govern.

Mas ha respost les preguntes que li han formulat Jordi Turull (CiU), sobre els objectius de les mesures d'austeritat; Joaquim Nadal (PSC), sobre l'incompliment de l'acord interprofessional signat amb sindicats i patronal, i els pròxims pressupostos; Alícia Sánchez-Camacho (PPC), sobre el balanç del primer any de mandat i l'impuls de l'economia productiva; Joan Herrera (ICV-EUiA), sobre la convocatòria d'un debat monogràfic sobre l'estat del benestar; Anna Simó (ERC), sobre la negociació del concert econòmic i la situació de la CCMA, i Albert Rivera (Ciutadans), sobre l'estratègia del govern després de les eleccions generals, i la proposta d'un ple extraordinari sobre sanitat.

Els titulars de diferents departaments han respost al seu torn les preguntes dels grups sobre la política per eradicar la violència masclista (ICV-EUiA), l'activitat industrial (ERC), el futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Solidaritat), la situació dels menors en risc d'exclusió social (PPC), la política industrial, la planificació del sistema de salut (totes dues del PSC), les línies d'actuació del pla de salut de Catalunya 2011-2015, l'autorització per instal·lar una duana a l'aeroport de Lleida-Alguaire i les actuacions per solucionar la multireincidència delictiva (totes tres de CiU).