Notícies

El ple designarà Montilla i Pineda senadors, i farà el debat d'un decret llei sobre la captura d'ocells cantaires

Dimarts, 29 de novembre de 2011. Palau del Parlament

Artur Mas durant un ple a l'octubre

Parlament de Catalunya. 2011

Vegeu la galeria d'imatges (1 imatge/s)

El ple votarà aquesta setmana la designació de José Montilla i Iolanda Pineda com a senadors, a proposta del PSC, i farà el debat de convalidació del segon decret llei dictat pel govern aquesta legislatura, relatiu a la captura d'ocells cantaires. El president de la Generalitat afrontarà la primera sessió de control després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre.

La cambra, que retrà homenatge a l'exdiputat Víctor Torres, també farà tres debats de totalitat: d'un projecte de llei de reforma de la llei del llibre tercer del codi civil, amb què el govern vol impulsar la creació de fundacions, i de dues proposicions de llei, una del PSC, per regular les funcions del protectorat respecte a les fundacions, i l'altra d'ERC, per combatre el sobreendeutament familiar i la pèrdua de l'habitatge. També es debatrà i votarà la creació d'una comissió d'estudi de les bales de goma i set mocions.

La sessió de control al govern i al president de la Generalitat obrirà el ple, demà dimecres a les deu del matí. Artur Mas haurà de respondre les preguntes dels grups sobre l'actualitat política, i els consellers, preguntes sobre el nou pla de salut de Catalunya 2011-2015, la tramitació de l'autorització per instal·lar una duana a l'aeroport d'Alguaire, la multireincidència delictiva (totes tres de CiU), la política industrial, la planificació del sistema de salut (totes dues del PSC), la situació dels menors en risc d'exclusió social (PPC), l'activitat industrial (ERC), l'eradicació de la violència masclista (ICV-EUiA) i el futur de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Solidaritat).

En posteriors punts de l'ordre del dia, els consellers també hauran de respondre cinc interpel·lacions, sobre les mesures econòmiques (ICV-EUiA), la política d'habitatge (PSC), el futur de l'agricultura i la ramaderia (PSC), el suport a la internacionalització de l'empresa catalana (ERC) i la política d'atenció de les persones amb discapacitat (PPC).

Designació de dos senadors

El ple també votarà la designació de l'expresident de la Generalitat, José Montilla, i de l'exalcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, com a senadors en representació de la Generalitat a proposta del PSC, després que la comissió de l'estatut dels diputats aquest matí n'hagi dictaminat per unanimitat l'elegibilitat en no trobar-hi motius d'incompatibilitat. El PSC va presentar divendres la candidatura de Montilla i de Pineda per substituir Assumpta Baig i Joan Sabaté, que van presentar la seva renúncia amb efectes del 20 de novembre. Previsiblement la designació pel ple es farà dijous a la tarda.

Al Parlament li correspon la designació de vuit senadors, que representen la Generalitat al Senat, i que es designen a començament de legislatura en funció de la representació assolida per cada grup parlamentari a les eleccions al Parlament. La resta de senadors per designació del Parlament, des del començament d'aquesta legislatura, són Coralí Cunyat, Eva Parera, Joan Maria Roig, Jordi Vilajoana (tots quatre de CiU), Alícia Sánchez-Camacho (PPC) i Joan Saura (ICV-EUiA).

Control del decret llei

La cambra farà el debat i la votació sobre la convalidació o derogació del decret llei 2/2011, del 15 de novembre, pel qual es modifica la llei de protecció dels animals i s'estableix un règim provisional de captura en viu i possessió d'ocells cantaires (cadernera, pinsà comú, verdum i passerell) per a la cria en captivitat, adreçada a l'activitat tradicional de cant durant l'any 2011. D'una banda, el decret prohibeix l'ús de vesc per a la captura d'ocells, i, de l'altra, descataloga les citades espècies del llistat de protegides i suprimeix la prohibició taxativa de captura de femelles, per tal que es puguin capturar, fer-ne cria en captivitat i garantir la continuïtat de l'activitat ocellaire de cant, mitjançant un reglament que el decret preveu que haurà d'estar fet en un termini de sis mesos. De manera excepcional i transitòria, el decret fixa un règim de captures per a enguany d'un màxim de 60.246, sumant els diferents topalls fixats per a cada una de les quatre espècies.

Un cop fet el debat i la votació del decret, en cas que quedi convalidat, els grups poden demanar que es tramiti com a projecte de llei; si algun grup ho demana, la sol·licitud se sotmetrà immediatament a la decisió de la cambra, i, si s'hi pronuncia a favor, el decret es tramitarà com a projecte de llei pel procediment d'urgència, sense que s'hi puguin presentar esmenes de totalitat, de retorn.

Debats de totalitat

El projecte de llei de modificació del llibre tercer del codi civil arriba al ple amb dues esmenes a la totalitat d'ICV-EUiA i Solidaritat. El text, orientat a simplificar administrativament els requisits per afavorir la constitució de fundacions, busca l'eficiència, l'agilitat i l'autonomia de gestió d'aquestes entitats eliminant "l'excés d'intervencionisme" que considera que incorporava la modificació feta l'any 2008.

Entre les modificacions que introdueix, destaca la rebaixa de la dotació inicial mínima necessària per constituir una fundació, que passa de 60.000 a 30.000 euros, tot i que es manté l'exigència d'un estudi de viabilitat econòmica dels dos primers anys. El text suprimeix, en el cas de fundacions grans, la incompatibilitat entre el càrrec de patró i el fet de tenir-hi una relació laboral retribuïda, i també la incompatibilitat entre el càrrec de patró i les funcions de direcció. El patronat de la fundació podrà utilitzar la declaració responsable en comptes del règim d'autoritzacions per a vendes de patrimoni o gravamen de béns i també per respondre a conflictes d'interessos, en cas que patrons o persones vinculades a la fundació hi vulguin fer una operació. En aquest sentit el text regula el quòrum necessari per adoptar una declaració responsable, els informes que l'han d'acompanyar i els terminis per presentar-la al protectorat.

Precisament sobre el protectorat de les fundacions i les associacions d'utilitat pública tracta la proposició de llei del PSC, que es debatrà posteriorment i que arriba al ple sense esmenes de retorn. Amb aquesta proposició, que donaria compliment a una disposició transitòria de la llei del llibre tercer del codi civil, es vol garantir l'exercici correcte del dret de fundació, a través d'una verificació de la destinació i l'ús del patrimoni de les fundacions, que es considera insuficient en l'actual marc normatiu.

El text converteix la figura del protectorat en garant del desenvolupament correcte dels drets i les obligacions d'una fundació, fa que sigui qui verifiqui l'ús dels comptes o de les donacions anònimes o de les administracions públiques que pugui rebre i dóna un reconeixement legal a les funcions d'assessorament, registre i inspecció del protectorat. La proposició legitima la potestat d'aquest per a les accions judicials, la impugnació d'acords o la sol·licitud d'intervenció temporal de la fundació en cas d'irregularitats, i estableix un règim sancionador en cas d'infraccions administratives, que poden anar dels 300 als 3.000 euros. El text també defineix les funcions del protectorat respecte a les associacions declarades d'utilitat pública i les entitats vinculades a fundacions o associacions d'aquesta mena.

La cambra també farà el debat de totalitat d'una proposició de llei d'ERC que crea un impost sobre els dipòsits de clients a les entitats de crèdit de Catalunya, de caràcter finalista, que es destinaria a finançar el fons d'ordenació hipotecària de Catalunya, que crea també la llei. Aquest fons dedicaria els seus recursos a actuacions en suport de famílies afectades per sobreendeutament amb risc de pèrdua de l'habitatge habitual, per evitar-ne l'exclusió social i econòmica, facilitar el manteniment de l'habitatge, evitar els costos de les execucions judicials i permetre la reestructuració del deute contret amb les entitats financeres. Entre altres, preveu préstecs a baix cost per reduir el tipus d'interès, ajudes temporals per al pagament de quotes amb obligació de restituir-les, i ajudes, reemborsables o no, per al reallotjament de famílies afectades per execucions hipotecàries en habitatges de protecció oficial. Aquesta iniciativa legislativa arriba al primer debat al ple amb dues esmenes de totalitat de CiU i del PPC.

No es farà el debat de totalitat de la proposició de llei del PP, de mesures per a la dignificació de la funció docent, que figurava a l'ordre del dia perquè el grup proposant ha retirat la iniciativa.

El debat de totalitat és el primer debat en sessió plenària d'una iniciativa legislativa. Si el projecte o la proposició superen aquest debat ─perquè no tenen esmenes a la totalitat o perquè són rebutjades─, la iniciativa continua la tramitació en comissió, per tornar finalment al ple per al debat i la votació finals.

Homenatge a Víctor Torres

En aquesta sessió, el ple també retrà un homenatge a l'exdiputat Víctor Torres, dirigent històric d'ERC i diputat durant les dues primeres legislatures del Parlament restablert, mort el juny passat. L'homenatge es farà al voltant de la una del migdia i el diputat del grup d'ERC Carmel Mòdol en glosarà la figura.

Nascut a Lleida l'any 1915, Torres fou membre de la Joventut Republicana de Lleida, fundada pel seu pare, i milità a ERC des de la seva fundació l'any 1931. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i es va afiliar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya. Combaté durant la guerra civil espanyola i va ser comissari polític abans d'exiliar-se a França, l'any 1939. A l'exili, va ser secretari general de la presidència durant el mandat de Josep Irla, i més tard va col·laborar extraoficialment amb el president Josep Tarradellas. El 1976 tornà a Catalunya i es reincorporà a la direcció d'ERC. Va ser vocal de la comissió mixta de traspassos Generalitat-estat el 1977. El Parlament també el va designar senador a Madrid els anys 1980 i 1982. L'any 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Comissió d'estudi de les bales de goma

El ple també debatrà i votarà una proposta de resolució presentada per PSC, PPC, ICV-EUiA, ERC i Solidaritat per crear una comissió d'estudi de les bales de goma i altres instruments antiavalots dels mossos d'esquadra.

Si s'aprova la proposta, la comissió estudiarà l'ús que el cos de la policia de Catalunya fa d'aquests instruments i la integraran un membre de cada grup parlamentari, amb la possibilitat que també hi assisteixin tècnics, especialistes i membres de diferents entitats. Els treballs de la comissió s'allargarien tota la legislatura.

Mocions

El ple debatrà i votarà set mocions presentades pels grups sobre les inversions del govern de l'estat en infraestructures (CiU); la sostenibilitat del sistema sanitari i l'ocupació (totes dues del PSC); la política universitària (PPC); les caixes d'estalvis (ICV-EUiA); la política sanitària (ERC) i les mesures previstes perquè l'administració sigui eficient i viable (Ciutadans).

La de CiU mostra el malestar del Parlament "pel baix compliment" que el govern de l'estat fa "dels compromisos formalment adquirits amb la Generalitat respecte a les inversions en infraestructures viàries ferroviàries" i insta el govern a demanar al govern espanyol que compleixi els protocols sobre les xarxes viària i ferroviària.

La primera moció del PSC, sobre el sistema sanitari, insta el govern a reprogramar, abans del febrer, les operacions, consultes o proves diagnòstiques anul·lades o posposades a conseqüència de les retallades; a garantir que l'ICS no permetrà l'entrada de capital privat en la gestió dels seus serveis i a incorporar, en els pressupostos per a l'any vinent, els recursos necessaris per garantir un temps raonable a les llistes d'espera, implementar les bases d'un nou model retributiu per professionals sanitaris i desplegar plans d'atenció a les persones amb trastorns mentals i addiccions.

La segona moció socialista demana a l'executiu que presenti, abans d'acabar l'any, el pla de desenvolupament de polítiques actives, la reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya, el model de concertació territorial de les polítiques actives d'ocupació, entre altres, i posi en marxa el pla d'actuació integral per prevenir i combatre la desocupació dels joves, i els plans d'ocupació per a professionals generadors d'ocupació.

Pel que fa a la moció del PPC, insta el govern a adaptar el finançament de les universitats a les necessitats actuals; a desenvolupar un marc de transparència per a l'autonomia universitària; a establir incentius per impulsar plans d'especialització i excel·lència; i a elaborar un pla d'internacionalització i a adoptar mesures per protegir els estudis d'humanitats i de filosofia i lletres, entre altres.

La d'ICV-EUiA demana que el govern revisi la valoració que ha fet el Banc d'Espanya dels actius de les sis caixes catalanes integrades a CatalunyaCaixa i Unnim; asseguri la reversibilitat dels processos de capitalització per preservar el model financer de proximitat i la viabilitat de les obres socials; inclogui en el procés de negociació del pacte fiscal el traspàs a la Generalitat dels diners del FROB; i reclami les dades sobre les remuneracions directes i indirectes dels altres directius de bancs i caixes, entre altres punts.

La moció d'ERC insta el govern a desenvolupar el pla de salut mental i addiccions; incrementar el pressupost del departament de salut per a l'any vinent; aturar les retallades salarials previstes per a l'últim trimestre d'aquest any i reobrir l'atenció continuada a tots els centres d'atenció primària afectats per les retallades.
Per últim, la moció de Ciutadans demana la creació d'una comissió d'estudi sobre la racionalització i supressió de les duplicitats als diferents nivells de l'administració pública a Catalunya.