Notícies

El Parlament ha commemorat aquest migdia la constitució, avui fa quaranta anys, de l'Assemblea de Catalunya. La presidenta, Núria de Gispert, ha llegit una declaració de la junta de portaveus en què la cambra "reconeix la tasca d'un organisme que va ser decisiu" per al restabliment del Parlament, ret homenatge als que en van formar part, i encoratja les institucions i la societat a mantenir viva la memòria del que va ser la resistència cívica de Catalunya davant la dictadura.

L'acte s'ha fet a la rotonda del Parlament, davant del quadre '7 de novembre', d'Antoni Tàpies, cedit l'any 2005 a la cambra, i que va pintar per retre homenatge a l'assemblea el 1971 i del qual es van fer litografies per recollir fons per pagar les multes imposades pel règim franquista a alguns dels seus membres. Hi han assistit el vicepresident segon, Higini Clotas, la secretària segona, Montserrat Tura, els expresidents de la cambra Joan Rigol i Ernest Benach, el president del grup parlamentari i la portaveu adjunta del PSC, Joaquim Nadal i Laia Bonet, el president i la portaveu del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera i Dolors Camats, el representant del subgrup de Solidaritat, Alfons López Tena, els diputats de CiU, Benet Maimí, Glòria Renom, Ramon Espadaler i Àngels Ponsa; del PPC, Pere Calbó; d'ICV-EUiA, Jaume Bosch i Salvador Milà, i d'ERC, Pere Aragonès i Violant Mascaró.

També hi eren presents trenta-quatre membres de l'assemblea, entre els quals hi havia exdiputats com Jordi Borja, Jaume Camps, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Carbonell, Francesc Casares, Roc Fuentes, Francesc de Borja Aragay o Magda Oranich, a més de Montserrat Avilés, M. Josep Arenós, Joan Armet, Josep Ayza, Antoni Batista, Enric Cama, Alfred Clemente, Josep Anton Codina, Salvador Coromina, M. Àngels Espuny, Miquel Esquirol, Xavier Folch, Ferran Fullà, Jordi Gasull, Alejandro Huerga, Josep M. López Llaví, Jordi Parés, Carles Quingles, Artur Ricart, Joan Santjoan, Miquel Sellarès, Lluís Sunyer, Josep M. Triginer, Laura Tremosa i Pau Verrié.

La declaració de la junta de portaveus, que s'ha reunit aquest matí per aprovar-la, la signen els grups parlamentaris de CiU, el PSC, ICV-EUiA, ERC i el subgrup de Solidaritat.

Amb la declaració, la cambra vol "retre homenatge a les persones, els grups polítics i les entitats" que van formar part de l'assemblea i "especialment als que van patir detencions o qualsevol altre acte de repressió de la dictadura franquista" i "reconeix la tasca d'un organisme que va ésser decisiu per aconseguir que aquest mateix Parlament, tancat durant anys, pogués tornar a funcionar amb normalitat". El text també encoratja les institucions i la societat a mantenir viva la memòria de la resistència cívica de Catalunya davant la dictadura franquista, com a manera de valorar i eixamplar "les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya".

L'Assemblea de Catalunya es va constituir el 7 de novembre del 1971 a l'església de Sant Agustí Nou de Barcelona com a plataforma clandestina i unitària de partits, sindicats i organitzacions socials de lluita contra la dictadura franquista. Al seu programa hi figuraven reivindicacions com l'amnistia política, la recuperació de les llibertats democràtiques, l'autodeterminació de Catalunya i la coordinació amb les forces democràtiques dels pobles de l'estat. De l'Assemblea van sortir, entre altres, proclames com la que demanava 'Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".