Notícies

El Parlament ha acollit aquest vespre a la sala auditori la presentació del llibre 'Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya', en què el periodista Jordi Badia, excap de premsa del FC Barcelona i actualment adscrit al departament de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, fa una aproximació biogràfica a aquest polític i industrial que va ser president del FC Barcelona i va morir afusellat per les tropes franquistes ara fa setanta-cinc anys.

Núria de Gispert, que ha presidit l'acte, ha destacat la figura de Suñol com a "gran defensor dels drets civils, els valors democràtics i la llibertat personal" mitjançant el periodisme, la implicació esportiva i la política, i ha afegit que va deixar com a llegat "la importància dels valors humans, personals i socials" i que va saber utilitzar l'esport com a via "per transmetre a la societat valors com el civisme i la catalanitat".

Amb relació al llibre, la presidenta ha argumentat que "ajuda a fer justícia" i "forma part del procés de recuperació de la memòria històrica del país".

Així mateix, ha elogiat la tasca de les fundacions, com la Fundació Suñol o Esport i Ciutadania, que pren el nom del lema de l'homenatjat, les quals, ha remarcat, "tenen un paper en el desenvolupament de la nostra societat".

En l'acte també hi han intervingut el cap de l'oposició, Joaquim Nadal, que ha presentat el llibre en qualitat d'historiador; l'autor; la gerent de la Fundació Suñol, Margarita Ruiz; el diputat d'ERC al Congrés Joan Ridao, en representació del partit en què va militar Suñol, i el president d'Esport i Ciutadania, Mario Romeo.

També hi han assistit el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve; els diputats Elisabeth Abad (CiU) i Antoni Strubell (Solidaritat); els expresidents del FC Barcelona Agustí Montal i Raimon Carrasco, i diversos representats del món de la política, la cultura i l'esport del país.

Josep Suñol

Josep Suñol i Garriga, nascut el 1898 a Barcelona, va ser diputat a les Corts per ERC el 1931, el 1933 i el 1936, va fundar el setmanari 'La Rambla' i va ser directiu de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, a la presidència del qual va accedir el juliol del 1935.

El 6 d'agost de 1936, anant cap a Madrid, va entrar sense adonar-se en zona franquista, i un escamot de soldats el va afusellar, juntament amb els seus acompanyants i sense judici previ, a la serra de Guadarrama.