Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha plantejat aquest matí a la mesa del Parlament una proposta de nou funcionament del debat de política general, que inclou fixar el nombre de propostes de resolució que poden presentar els grups parlamentaris, que tinguin un enunciat simple, siguin concretes i congruents amb el debat, i que no hi puguin haver votacions separades dins de cada proposta de resolució.

El nou plantejament també inclou terminis més llargs perquè els grups puguin presentar les seves propostes de resolució, perquè tinguin més temps per pactar les transaccionals, perquè els portaveus dels grups puguin demanar votacions agrupades de les resolucions, i més estona entre el moment que es fan les peticions i les votacions, que passarien a fer-se al quart dia d'haver-se iniciat el debat.

A proposta de la presidenta, la mesa ha acordat traslladar pròximament a la junta de portaveus tots aquests canvis per acordar-los conjuntament, amb l'objectiu que no es tornin a repetir mai més escenes com les que es van veure el passat debat de política general i que van conduir a suspendre les votacions perquè es poguessin harmonitzar les més d'un miler de votacions separades que van demanar els portaveus dels grups parlamentaris i que finalment van quedar en 421.

Mai a la història del Parlament els portaveus dels grups parlamentaris havien demanat tantes votacions, cosa que va fer que els cent trenta-cinc diputats s'estiguessin tres hores i mitja votant.

Si aquest darrer debat es van fer 421 votacions, als anteriors debats de política general les votacions van ser les següents:

La legislatura passada José Montilla va afrontar tres debats de política general que van acabar amb 28 (2009), 27 (2008) i 22 votacions (2007). La VII legislatura, Pasqual Maragall va fer dos debats (2004 i 2005) amb tres votacions en cadascun. La VI legislatura, la darrera de Jordi Pujol, es van fer tres debats de política general, que van concloure amb 26 (2002), 21 (2001) i 42 votacions (2000).

El debat de política general es fa a l'inici del període de sessions que s'obre el setembre, i marca l'obertura del curs parlamentari. La proposta de la presidenta i de la mesa manté que el primer dia del debat està reservat al president de la Generalitat, que intervé sense límit de temps per exposar les línies d'actuació del govern per a l'any polític que comença. Després se suspèn la sessió fins l'endemà, quan intervenen els líders dels grups parlamentaris, durant trenta minuts cadascun, i debaten amb el president del govern.

Les novetats tenen a veure amb les propostes de resolució i les votacions d'aquestes propostes. Fins ara cada grup o subgrup podia presentar les propostes de resolució que considerava oportú, sense cap limitació pel que fa al nombre ni a l'extensió. La proposta per als pròxims debats, que no comporta la reforma del reglament sinó que es pot fer per acord de la mesa i la junta de portaveus, considera delimitar i limitar el nombre de propostes de resolució de cada grup parlamentari, una qüestió que acabarà de definir-se conjuntament a la junta de portaveus.

Les propostes hauran de tenir una redacció simple, que no pugui donar lloc a votacions separades dintre de cada proposta, una pràctica molt habitual al Parlament, que ha arribat al seu màxim exponent en aquest debat passat, quan els grups i subgrups van presentar un total de 353 propostes de resolució, amb més d'un miler de punts i subpunts.

Núria de Gispert ha plantejat que el segon dia del debat, un cop han acabat les intervencions dels grups i les respostes del president de la Generalitat, s'obri el termini perquè des d'aquest moment i fins a primera hora del matí els grups puguin presentar al registre les seves propostes de resolució (en el debat passat el termini era de 8 a 9 del matí). També proposa que els grups disposin de més temps per negociar, i d'aquesta manera planteja que les propostes transaccionals es presentin al migdia (fins ara tenien poc més d'una hora per fer-ho), i que les peticions de votacions agrupades acabin a la tarda.

El ple no es reprendrà el tercer dia després de començar el debat, com fins ara, sinó el quart dia al migdia, perquè hi hagi temps suficient per ordenar les votacions. En aquesta darrera jornada del debat intervenen els representants dels grups per defensar les seves propostes i posicionar-se sobre les dels altres grups, i a continuació es voten les resolucions.