Notícies

La presidenta, Núria de Gispert, ha manifestat avui que les "reformes urgents" del sistema sanitari han de servir per garantir-ne la continuïtat i "salvaguardar-lo", sense que se'n ressentin ni "la qualitat, l'equitat ni la justícia", durant la inauguració del Fòrum de Sanitat 2011, del centre d'estudis de polítiques públiques i govern de la Universitat d'Alcalá (UAH), que acull avui i demà el Parlament. La jornada aplega parlamentaris estatals i autonòmics, alts càrrecs públics de l'àmbit de la salut i experts que abordaran l'impacte de la crisi a la sanitat i oferiran eines d'anàlisi i reflexió als polítics i responsables públics.

De Gispert ha assenyalat que el sistema sanitari, "que és un dels pilars de l'estat del benestar", viu un moment de "pressió màxima", a Catalunya i al món occidental, que té a veure no tan sols amb la crisi actual, sinó també amb "un dèficit estructural de finançament dels serveis i les prestacions que s'ofereixen dins el sistema públic a un cost real". "Coincidiran amb mi que calen reformes urgents de reordenació i d'ajustament del sistema sanitari, per garantir-ne la continuïtat i la sostenibilitat, per salvaguardar-lo, fent que no se'n ressentin ni la qualitat, l'equitat ni la justícia, i amb plena sintonia amb les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut", ha afirmat.

La presidenta ha recordat que Catalunya va ser una de les primeres comunitats autònomes d'assumir els traspassos de sanitat, tot i venir amb un "finançament escàs", i que ha implantat un model que ha estat reeixit, tot i que ha hagut d'introduir canvis a mesura que s'han anat modificant les necessitats. En aquest sentit, ha argumentat que "s'haurà d'adaptar al repte de l'envelliment de la població", atès que Catalunya "és un dels països del món amb una esperança de vida més gran" , i té també baixes taxes de fecunditat. "Hem donat vida als anys, i haurem de treballar per garantir que aquesta vida es visqui amb plenitud o, si més no, en condicions raonables", ha dit de Gispert, que ha posat també sobre la taula "un altre repte: el canvi de paradigma del sistema sanitari", que ens ha de permetre passar de l'atenció de les persones malaltes en fase aguda a "l'atenció de la cronicitat al llarg de la vida". "Implementar totes aquestes mesures i reformes és costós i complicat, però ineludible alhora", ha conclòs.

La presidenta, en un moment que "hi ha veus que plantegen una involució de caire recentralitzador", també ha volgut destacar la "trajectòria institucional" de Catalunya i el fet que el poble català "ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern". "Més enllà de les discrepàncies sobre la intensitat i la urgència de les reclamacions que puguin plantejar-se en aquest àmbit", ha dit, "el poble català i el seu Parlament opten clarament per aprofundir en l'autogovern, millorant-ne les prestacions i el finançament."

José Vicente Saz, vicerector de planificació acadèmica i professorat de la UAH, i Enrique Castellón, director del fòrum i president del consell d'administració de Cross Road Biotech, han destacat la importància del debat que plantegen aquestes jornades, en un moment que la crisi, que comporta una rebaixa "dràstica" dels recursos per a la sanitat, obliga a "adaptar el model a una nova realitat", en paraules de Saz. Castellón, que ha volgut remarcar que Catalunya ha jugat sempre un "paper de lideratge" en matèria sanitària, ha explicat també que la crisi posa en evidència la necessitat de tornar a l'"oblidat" discurs de l'"eficiència", que pot ser una "oportunitat" per innovar i millorar la qualitat, i tenir, per tant, una "vessant positiva", tal com ha volgut apuntar.

Dos dies de debats

Les jornades, amb el títol 'Quin model per demà?', pretenen abordar la situació present i futura del sistema sanitari arran de la crisi, i tenint en compte pressions cròniques com l'envelliment de la població o les noves tecnologies i el seu cost. El centre d'estudis organitza aquests fòrums formatius adreçats a càrrecs electes i alts càrrecs per crear espais de reflexió sobre àmbits diversos que ofereixin eines d'anàlisi i coneixements útils per a la seva tasca executiva i política.

Un cop inaugurada, el debat s'ha obert amb una ponència sobre 'La situació del sistema sanitari: impulsar un canvi possible', a càrrec de Pablo Vázquez, director de FEDEA, i Ramon Forn, de McKinsey Espanya. La sessió continua amb una ponència a càrrec de Miguel Bruguera, de l'Hospital Clínic i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i Josep Tabernero, de l'Institut d'Oncologia i de l'Hospital de la Vall d'Hebron, sobre l'impacte de la crisi a l'assistència sanitària des de la visió dels clínics, i una altra de Javier Maldonado, director gerent de l'Hospital Universitari Ramón y Cajal, que aportarà la visió del gestor sanitari.

Josep Figueras, director de l'Observatori Europeu de Gestió Sanitària i Polítiques de l'OMS, i Tamas Evetovits, especialista en finançament de la salut de l'OMS, analitzaran els 'Models internacionals', mentre que José Antonio Marina, catedràtic de filosofia i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, abordarà les 'Consideracions ètiques sobre les reformes en l'assistència sanitària'.

Demà hi haurà un 'panel' sobre 'L'evolució previsible de la sanitat espanyola: perspectiva assistencial i financera', amb Pere Ibern, de la Universitat Pompeu Fabra; Beatriz González, de la Universitat de Las Palmas, i Rosa Urbanos, de la Universitat Complutense de Madrid, i ponències a càrrec de Bonaventura Clotet, d'IrsiCaixa, sobre l''Impacte del maneig de la sida sobre el sistema sanitari'; Jaume Marrugat, de l'IMIM, sobre 'La incidència de l'infart de miocardi projectada al 2010. És més rendible prevenir que curar?', i Penny Dash, de McKinsey & Company, sobre la 'Reforma sanitària del Regne Unit'.