El Parlament ha fet aquesta tarda el debat extraordinari sobre la reforma de la constitució per limitar el dèficit públic, que van sol·licitar ICV-EUiA, ERC i el grup mixt, que s'han lamentat que es faci quan la reforma ja és publicada al 'Butlletí oficial de l'estat'. Les formacions sol·licitants, excepte Solidaritat, que s'ha absentat de l'hemicicle, han esgrimit els seus arguments contraris a la reforma, com també ho han fet la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i el grup de CiU, mentre que el PSC i el PPC l'han defensada. Demà al matí, a les deu, es reprendrà el ple perquè els grups i subgrups votin les propostes de resolució.
La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha obert el debat lamentant que el calendari no hagi permès que "tingui impacte" sobre la tramitació de la reforma, tot i que ha considerat que mereix tota la "solemnitat i importància", perquè la reforma "és barroera i esbiaixada", ja que "ara, quan els estats necessiten més endeutar-se, el seu deute esdevé mercaderia per especular". Així mateix, ha qualificat la reforma d'"atac a l'autogovern de Catalunya i als ajuntaments", i ha advertit que serà "inútil" i que "constitucionalitza una política clarament neoliberal".
En nom d'ERC, Anna Simó ha argumentat que el debat era necessari, perquè la reforma és "inadequada, antisocial i gens participativa, perquè s'ha fet no solament a esquena de Catalunya, sinó de la ciutadania, i té conseqüències més enllà com a precedent per a altres reformes constitucionals". Simó també ha remarcat la conveniència que el Parlament "de manera àmplia i amb un nucli dur" mostri el seu desacord amb la modificació.
El president del subgrup de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha mostrat d'acord amb l'esperit de la reforma, "perquè no es pot gastar més del que es té" i "no posar límit deficitari a l'àmbit públic suposa un desgavell". A més, ha afirmat que no creu que la reforma s'hagi fet contra Catalunya, tot i que ha admès que s'ha fet malament i "a corre-cuita".
Joan Laporta ha raonat que la modificació, tal com s'ha fet, és un "insult a Catalunya" i ha servit als partits popular i socialista per fer "una demostració de força" que evidencia que "són ells qui manen" i que "als catalans només ens volen per pagar i prou".
La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ha reiterat els arguments esgrimits per l'executiu les darreres setmanes, i ha assegurat que amb la modificació exprés de l'article 135 de la constitució "s'ha vist que en la política estatal s'ha perdut qualsevol voluntat de consens". A més, ha remarcat que la confiança dels mercats "es guanya cada dia governant amb rigor, coratge i encert, amb una política econòmica coherent", punt en què ha recordat que el govern elabora un avantprojecte de llei en matèria d'estabilitat pressupostària. Finalment, ha fet una crida a "estar amatents" a la llei orgànica que ha de desplegar la reforma perquè no acabi "laminant les nostres competències, la nostra autonomia financera".
En una línia totalment oposada s'han pronunciat els representants del PSC i el PP. El portaveu socialista, Miquel Iceta, ha recordat que una "majoria catalana" va donar suport a la reforma a les Corts, que ha justificat per "l'exigència de les institucions europees, que demanaven un senyal clar de compromís amb l'estabilitat pressupostària" i perquè el manteniment de l'estat del benestar "té un cost", com el té, ha dit, "acumular més deute, perquè implica més dependència dels mercats financers" i converteix els governs en "titelles" d'aquests mercats. En aquests sentit ha remarcat que "Catalunya no podria fer emissions de deute si Espanya estigués intervinguda".
En nom del PPC, María de Llanos de Luna ha assegurat que el seu partit ha volgut "donar un missatge de confiança a Europa, als catalans i a la resta d'Espanya" fent que s'acabin "els governs que malbaraten els diners de tots", i ha afegit que estar en contra d'aquesta reforma implica oposar-se al "creixement d'Europa i dels tractats europeus", cosa que "posa en perill Europa, els seus ciutadans i el sistema de drets i de benestar construïts al voltant de la Unió i l'euro".
El debat s'ha tancat amb la intervenció del diputat de CiU Jordi Turull, que ha argumentat que la reforma vol "empetitir i condicionar la capacitat d'autogovern d'aquest Parlament" i ha denunciat el "nuviatge" entre el PP i el PSOE, que, ha dit, han fet una demostració de "política d'estètica i ineficaç que es veu a venir d'hores lluny" i han pactat una reforma que és "un joc de disbarats i despropòsits".