Notícies

El debat de política general s'ha reprès avui amb les intervencions dels grups parlamentaris i els respectius intercanvis dialèctics amb el president de la Generalitat, Artur Mas. La sessió es reprendrà demà amb el debat i la votació de les propostes de resolució, que marcaran les prioritats del govern per a aquest nou curs polític.

Joaquim Nadal (PSC)

El primer d'intervenir ha estat el president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, que ha centrat el seu discurs a denunciar les retallades del govern en un moment de crisi "material i moral" en què, ha assegurat, el govern segueix "camins erràtics", "tensant la corda dels més febles" i "dramatitzant per justificar les retallades" en una Catalunya que "està pitjor ara que fa un any". "Hi ha una altra manera de sortir de la crisi més justa, assegurant la cohesió social i demanant sacrificis en proporció a les rendes", ha asseverat.

Nadal també ha criticat a Mas que estigui entrant en una "espiral hiperbòlica" i que sigui "el president d'uns quants" i deixi els altres "a l'estacada". A més, ha afirmat que Mas no demana sacrificis, sinó que prepara la "immolació" del país, i ha demanat una política de "contenció i ingressos sense renunciar a l'impost de successions i donacions", perquè, ha dit, "retallar despeses i ingressos pot ser molt liberal, però és asfixiant". En aquest sentit, ha qualificat la proposta de crear un impost per a grans fortunes de "poc creativa", i ha instat el president a recuperar l'impost de successions, que abans de la modificació del tripartit representava uns ingressos anuals de 800 milions d'euros.

A la rèplica, Mas ha negat que les retallades siguin indiscriminades, i ha demanat a Nadal que "deixin de traslladar temors no fonamentats a la població, perquè no és veritat que la cirurgia cardíaca o oncològica estiguin en perill". El president ha preguntat a Nadal si vol que Catalunya acabi com Grècia, i li ha demanat responsabilitat i que no faci discursos demagògics. Mas també ha exigit al partit socialista que liquidi "els deutes que té amb Catalunya" pagant el fons de competitivitat pendent, de manera que el país "pugui complir pràcticament l'objectiu de dèficit" fixat. Així mateix, ha criticat l'impost de patrimoni, de què ha dit que per al PSOE era "com el Guadiana". A més, ha demanat a Nadal que es pronunciï sobre si el PSC està disposat a sumar-se a l'estratègia sobre el pacte fiscal. En aquest punt Nadal s'ha remès als treballs de la comissió, i ha assegurat que "si som capaços tots d'acostar-nos, hi serem".

Alícia Sánchez-Camacho (PPC)

La presidenta del grup del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha centrat la seva intervenció en la crisi, la sortida de la qual, ha dit, ha de ser "l'objectiu prioritari del país" i és l'interès que "més uneix els catalans". Sánchez-Camacho ha advertit que "les retallades no són suficients", i ha receptat "reformes estructurals i profundes", que han de passar per la reducció de càrrecs i empreses, l'aprimament de l'administració, la reforma laboral, la moderació fiscal, l'estímul de la demanda interna i la priorització dels ajustos. "Vostè demana sacrificis, però on són els sacrificis que fa la seva administració?", ha preguntat. A més, ha acusat el govern d'improvisar i no explicar quines millores econòmiques han permès les retallades aplicades fins ara. En aquest punt, però, ha estès la mà a l'executiu en "tot allò que puguem fer per recuperar el país" i s'ha compromès a actuar amb "responsabilitat".

L'altre eix de la intervenció de Sánchez-Camacho ha estat el de l'autogovern i el pacte fiscal. "La seva agenda separatista preocupa i genera incertesa, alarma i manca de confiança", ha dit a Mas, i ha afegit que "no ens podem permetre un president que presenti la transició nacional cap a la independència", perquè així "no governa per a tots els catalans" i perquè el camí ha de passar per enfortir Espanya i Europa.

El president li ha replicat que "més Catalunya i més Europa volen dir menys Espanya", ja que els estats hauran de perdre pes en la construcció europea. Sobre el concert, li ha preguntat per què hi donen suport a Euskadi i no a Catalunya, i sobre la situació econòmica ha insistit que el govern "ha de gastar menys durant un temps, perquè no hi ha diners". També li ha demanat "prudència" si el Partit Popular governa Espanya pròximament, perquè, ha dit, "ho passaran malament", ja que la recuperació econòmica no es pot reconduir de cop i volta. A més, ha vaticinat que si el Partit Popular governa fins i tot hauran d'acabar implantant un impost que afecti més persones que no el que va anunciar ahir ell mateix per gravar les grans fortunes.

Joan Herrera (ICV-EUiA)

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha obert el torn d'intervencions de la tarda criticant amb duresa les retallades, que, ha dit, "afecten el moll de l'os de l'estat del benestar" i mostren l'"autèntica transició" que fa Mas "de l'estat del benestar a l'estat de la beneficència". Herrera ha defensat el "camí de mantenir estímuls econòmics a favor de l'economia productiva" com a alternativa al "camí d'eixugar el dèficit costi el que costi", amb "retallades de drets i d'inversions" que acaben afectant "els més desfavorits" i que deixaran "hipoteques" futures en molts àmbits. A més, ha retret a Mas que "vostès només tenen coratge amb els sectors més dèbils", i ha afegit que cal "apujar els impostos entre els sectors a qui no han demanat encara cap esforç". Així mateix, ha instat el president a deixar que si el teixit associatiu ho demana sigui el país, via referèndum, qui "triï entre les retallades o una política fiscal justa que permeti garantir els serveis públics bàsics".

Herrera també ha expressat la disposició del seu grup a sumar-se a un acord per un nou pacte fiscal, però alhora ha proposat "un pacte fiscal entre els catalans" per "sortir de forma equitativa i solidària de la crisi sense deprimir més l'economia ni degradar més els serveis socials". A més, ha defensat mesures com incrementar la progressivitat de l'IRPF, combatre el frau fiscal, recuperar l'impost de successions, almenys en l'últim tram, i crear nous impostos, per exemple sobre els dipòsits bancaris o l'energia nuclear. També ha ofert el suport del seu grup en la defensa de l'"avenç nacional, l'autogovern i la llengua", condicionat, però, ha remarcat, a una actitud de "coherència i concreció" del govern i al fet que la "construcció nacional" vagi paral·lela a la construcció d'un "país igualitari".

En la rèplica Mas ha qualificat de "demagògic" el discurs d'Herrera pel que fa als efectes de les retallades. "Serveix per crear por i alarma" entre la població amb la finalitat de treure "rendiment polític", ha asseverat el president, que ha raonat que és "absurd" pensar que el govern vulgui "carregar-se" l'estat del benestar. "Ara ens hem tornat bojos i som uns monstres que ens volem carregar la nostra pròpia obra", ha ironitzat, i ha afegit que el govern ha de prendre "a contracor" mesures "que són obligades si volem salvar el nucli dur de l'estat del benestar". En aquest sentit ha advertit que considera "bastant impossible" el diàleg amb ICV-EUiA, però en canvi ha confiat que "ens podrem entendre" en els temes nacional, lingüístic i del pacte fiscal, en què, ha puntualitzat, els ecosocialistes "no han fallat mai".

Joan Puigcercós (ERC)

El president del grup d'ERC, Joan Puigcercós, ha estès la mà al govern amb relació al pacte fiscal, però ha advertit que en aquesta qüestió cal "anar de cara a barraca, amb objectius clars i sense cometre els mateixos errors del passat". També s'ha compromès a "arremangar-se" i a tenir una "actitud constructiva", i ha instat Mas a triar entre un PPC que "falta al respecte al Parlament" i una ERC que "vol fer un pas endavant".

Sobre la situació econòmica, ha demanat al president que no improvisi i marqui objectius, i ha reconegut "excessos" del govern anterior, del qual formava part, però alhora ha recordat que "CiU a l'oposició va presentar esmenes als pressupostos que si s'haguessin aprovat haurien sumat una desviació de 2.400 milions d'euros". Així mateix, ha insistit que "cal deixar de conjugar el verb 'retallar' i conjugar el verb 'reformar'", i ha apuntat la reforma de l'administració, la millora de condicions per als emprenedors, la sostenibilitat de l'estat del benestar i la plena sobirania com a reptes futurs. També ha criticat la reforma de la renda mínima d'inserció i el menyspreu que al seu parer ha tingut el govern amb la sisena hora a les escoles.

Mas li ha agraït el to i "l'actitud positiva", i li ha respost que aniran "de cara a barraca, però a porta contrària, no a la nostra, perquè seria un autogol". En la resposta el president ha justificat novament les retallades assegurant que faran possible que la situació millori els pròxims anys. Sobre la renda mínima ha explicat que la despesa de l'any passat era "inassumible" i que hi calia un reforma, perquè si no, ha dit, l'ajut s'hauria hagut de suprimir. Finalment, amb relació al pacte fiscal, ha insistit a demanar el suport de tots els partits catalans, sobretot al Congrés de Diputats, ja que així "Catalunya tindrà molta més força".

Grup Mixt

Per part de Ciutadans, Albert Rivera ha reconegut que la crisi requereix "mesures extraordinàries", però ha argumentat que cal demanar un esforç més gran a qui més té, prioritzar els recursos per al nucli dur de l'estat del benestar -que el componen, ha raonat, "la sanitat, l'educació, els serveis socials, la justícia i la seguretat"- i retallar "en allò que és prescindible", com ara, ha dit, les partides per a la televisió i la ràdio públiques o els consells comarcals. Finalment, ha tornat a criticar la immersió lingüística.

Alfons López Tena (Solidaritat) ha destacat que "l'arrel del problema" no és que "els catalans no paguin els impostos", sinó que "els impostos surten i no tornen", motiu pel qual ha reclamat el concert econòmic, que ha demanat que se sotmeti a referèndum per poder-lo defensar a Madrid amb la "força del poble". En aquest punt ha instat Mas a assumir el "repte" que té de posar fi a "l'asfíxia" del país.

Joan Laporta també ha defensat el concert econòmic i el referèndum per ratificar-lo, i a més n'ha demanat un altre sobre l'autodeterminació.

Oriol Pujol (CiU)

En nom de CiU, Oriol Pujol ha tancat les intervencions dels grups defensant l'acció del govern, que, ha subratllat, "no deixa de fer coses a l'espera de temps millors, sinó que fa coses perquè vinguin temps millors", i ha afegit que "el país està en les millors mans possibles" i treballa per "guanyar credibilitat i confiança", dos temes, ha insistit, "clau" per sortir de la crisi.

Sobre les retallades en l'àmbit sanitari, ha explicat que estan fetes amb "seriositat, responsabilitat, coratge i transparència", cosa que ha permès "recuperar la credibilitat" i "fer factible i eficient" l'estat del benestar "sense posar-lo en perill". Pel que fa a l'austeritat, ha argumentat que "no és un caprici, sinó eficiència, ajustos per reactivar l'economia, saber on volem anar i trobar el millor camí per aconseguir-ho". Amb relació al pacte fiscal, ha dit que és indispensable per assolir "el lideratge econòmic de Catalunya", i, finalment, respecte a l'autogovern ha assegurat que "el model autonòmic ha conclòs i és el moment de la transició nacional", per a la qual, ha advertit, "cal fortalesa interior per afrontar el xoc de trens que es produeix".

En la rèplica Mas li ha agraït el suport del grup parlamentari de CiU i ha destacat que el govern "no pot mirar cap a un altre costat com si no passés res", sinó que ha d'explicar "amb transparència" el que succeeix, perquè, ha dit, aquesta actitud "també dóna fortalesa". Com a punt final del debat, el president ha agraït les intervencions dels grups i els ha demanat una "actitud positiva" per arribar a "acords importants" i fixar-se en les coses del país que generen "esperança i confiança".