Notícies

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha obert aquesta tarda el primer debat de política general de la IX legislatura amb un discurs centrat en la reactivació econòmica, el pacte fiscal i l'autogovern. El president ha reconegut que "el ritme i el creixement de l'endeutament no és admissible", motiu pel qual, ha dit, cal aplicar polítiques "que requereixen un esforç i, fins i tot, un sacrifici". Així mateix, ha subratllat la importància d'un nou pacte fiscal, "que gaudeix d'un consens social molt ampli i transversal"; ha defensat la llengua com a "centre de gravetat de la personalitat nacional de Catalunya", i s'ha compromès a millorar l'autogovern, tot i que, ha advertit, "les vies constitucional i estatutària estan exhaurides".

El president ha començat el discurs assegurant que "la legislatura es presenta amb una enorme complexitat que no podem ni disfressar, ni amagar ni defugir" i fent una crida "a la responsabilitat de les forces polítiques" per buscar consensos. Mas ha insistit en l'elevat dèficit del país, i ha recordat que "els qui ja fa temps van identificar la necessitat de frenar el dèficit amb l'objectiu d'evitar un excessiu endeutament són els qui avui han recuperat camins de creixement econòmic i es troben més forts per superar les dificultats actuals". "No ens han de fer por les crítiques raonables", ja que "fer els deures sempre requereix un esforç i, fins i tot, un sacrifici, però normalment té premi", ha remarcat, i ha afegit que "hem de tenir l'actitud d'un govern de rigor i seriositat i assumir que només fent molt bé la feina i no defugint cap responsabilitat, per difícil i impopular que sigui, sembrarem les llavors que ens permetran recuperar primer la credibilitat i després el camí del creixement. La situació actual requereix sacrificis".

Encara en matèria de lluita contra la crisi i creació d'ocupació, "la prioritat del govern", ha defensat les retallades, que, ha explicat, "no han estat lineals" per "no perjudicar el nucli dur de les polítiques de benestar". A més, ha anunciat un nou impost "temporal" sobre les grans fortunes, que "haurà de respectar el principi d'equitat i haurà d'estar dissenyat perquè no tingui efectes no desitjats sobre el creixement econòmic i la recuperació".

El president també ha dedicat una atenció especial a la llengua, el pacte fiscal en la línia del concert econòmic i l'autogovern. Pel que fa a aquest darrer àmbit ha advertit que "la nostra estratègia i la nostra actitud com a país han de ser diferents", i ha posat "el cop de destral" que ha comportat la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut i la reforma de la constitució, "a alta velocitat i pràcticament d'amagat", com a exemples "d'una voluntat manifesta d'aturar el progrés de l'autogovern de Catalunya i tallar de soca-rel tot allò que significa destacar o projectar la nostra realitat nacional i la nostra identitat com a poble". En aquest punt, el president ha asseverat que "pràcticament s'ha esvaït" la possibilitat que l'estat canviï d'actitud respecte a Catalunya. A més, ha afirmat que "ens convé un poder federal europeu fort i també un poder català fort com a projecte de futur".

Amb relació al pacte fiscal, la proposta del qual s'ha de conèixer abans del 31 d'octubre, ha marcat l'objectiu "que les institucions catalanes siguin les responsables d'administrar els impostos que es generen i es paguen a Catalunya", i ha advertit que el procés toparà amb "enormes dificultats", raó per la qual ha reclamat a les formacions polítiques catalanes "que estiguin a l'alçada de les circumstàncies del moment que vivim", que facin un discurs polític "ambiciós, serè i ampli" i que "facin pinya" a Catalunya per "traslladar-la a Madrid i condicionar el nostre suport a la governabilitat de l'estat a la consecució del pacte fiscal".

Pel que fa a la llengua ha assegurat que està "disposat a defensar-ne l'estatus jurídic, social i nacional davant dels atacs que li puguin fer tant des de l'exterior com des de l'interior del país" i que per fer-ho no dubtarà "a reclamar la complicitat de la societat civil".

Altres àmbits de l'actuació governamental

Mas també ha avançat que la partida que segur que creixerà en el pressupost per a l'any vinent és la dels interessos del deute, que augmentarà el 51,9 per cent, és a dir, 766 milions d'euros més. "En dos anys la partida dels interessos financers s'haurà més que doblat. Per tant, podem fer veure que no passa res i mirar cap a un altre costat?", ha preguntat. Així mateix, ha insistit que el foment de l'ocupació és una de les prioritats del govern, i ha marcat els programes de crèdits i avals, la simplificació dels tràmits, la reforma "a fons" de la formació professional i del Servei Català d'Ocupació, l'actitud 'business friendly' i la flexibilització de la negociació col·lectiva com a punts clau de la legislatura.

Pel que fa als ingressos, ha apuntat que el pacte fiscal en pot ser una nova font, i ha anunciat que també en comportaran la venda d'actius, el manteniment dels nivells fiscals aprovats per l'executiu anterior, l'augment de preus públics i el nou impost temporal per gravar les grans fortunes.

Respecte a les polítiques socials, ha insistit que tot i els ajustos, i per preservar les necessitats bàsiques dels ciutadans, s'ha retallat més en altres àmbits, com ara en infraestructures. Sobre la renda mínima d'inserció, ha explicat que "s'havia transformat en una paga de continuïtat per a les persones aturades que havien esgotat la resta de prestacions", i amb relació a la dependència s'ha compromès a "garantir que en el termini de sis mesos tots els expedients estiguin resolts".

En matèria d'ensenyament, ha agraït l'esforç dels mestres perquè amb la mateixa plantilla es puguin atendre més alumnes, i ha fixat com un dels grans objectius del govern rebaixar a la meitat la taxa de fracàs escolar. A més, ha anunciat que l'executiu persegueix una "atenció més individualitzada" dels alumnes i un pacte nacional per la recerca i la innovació, que "haurà de modelar un marc de referència ordenat i competitiu".

En l'àmbit de la sanitat, ha agraït la dedicació de tots els professionals en uns moments "d'especial complexitat", i ha defensat les mesures aplicades, que "poden no ser compartides del tot, però són necessàries per garantir la sostenibilitat i el futur del sistema".

El president també s'ha compromès a treballar per "fer l'administració més àgil" amb un pla de derogació normativa per facilitar els tràmits -d'acord amb el principi de "menys normes, més ben fetes, més fàcils d'entendre i més fàcils de complir"- i amb la implantació de la finestreta única empresarial per suprimir-ne el 20 per cent.

Pel que fa a la justícia, ha explicat que el govern continuarà insistint en la necessitat d'aconseguir competències en aquesta matèria, com ara el consell de justícia, i també ha anunciat les intencions de l'executiu de fer del Tribunal Superior l'última instància jurisdiccional del país, de continuar impulsant la renovació i l'adequació del dret civil de Catalunya i de difondre l'ús del català en aquest àmbit.

En la recta final del discurs, el president ha parlat de l'organització territorial i les vegueries, i s'ha compromès a aprovar l'any vinent una llei electoral que "afavoreixi l'apropament de la política a la ciutadania i garanteixi l'adequada representació del conjunt del país".

En l'àmbit d'infraestructures ha marcat les línies de "reprogramar inversions, establir prioritats clares i adequar el ritme inversor a les possibilitats reals de la Generalitat", i s'ha mostrat optimista pel que fa a les "bones perspectives" d'aconseguir el corredor mediterrani.

Amb relació a la seguretat, ha agraït el paper dels mossos d'esquadra a l'hora de garantir el funcionament normal de les institucions democràtiques davant situacions que pretenien impedir-lo i la feina que fan dia a dia per la convivència ciutadana. En aquest punt, també ha explicat que prioritzarà les polítiques de prevenció, eficàcia i cooperació i que posarà en marxa el comitè d'ètica amb la finalitat de "restablir el diàleg social i el consens institucional trencats per elaborar un nou codi d'ètica de la policia catalana que compti amb la participació i l'acceptació de totes les institucions". Finalment, ha anunciat que el govern abordarà "la greu problemàtica de la violència masclista i domèstica amb una visió més integral" i que presentarà el pla de seguretat viària 2011-2013.

La sessió es reprendrà demà a les deu amb les intervencions dels sis grups seguint l'ordre de major a menor, a excepció de CiU, el representant del qual parlarà en últim lloc.