Notícies

L'entrenador del Barça, Josep Guardiola, ha rebut aquesta tarda la medalla d'honor en la categoria d'or del Parlament de mans de la presidenta, Núria de Gispert. Guardiola ha destacat "el plaer immens" de rebre el guardó i la presidenta ha parlat dels "mèrits inqüestionables" del tècnic per rebre la medalla. A l'acte també hi ha intervingut el president de la Generalitat, Artur Mas, que ha destacat l'exemple de Guardiola i li ha demanat que segueixi essent com és. L'entrega de la medalla d'or obre els actes de la diada nacional al Parlament.

"Em preguntava si imposava entrar a la institució més important del país i creieu-me que imposa, i molt", ha començat dient Josep Guardiola instants després que la presidenta li imposés la medalla d'honor, tal com va acordar per unanimitat la mesa de la cambra el juliol passat.

Guardiola ha destacat l'"honor immens" i la gratitud que, com ha manifestat, "no sap quan podrà tornar". El tècnic blaugrana ha tingut paraules d'agraïment pels seus companys al club, de qui ha dit que ha après "tot això" que avui se li reconeix, i ha parlat de l'esport en general, i del futbol en particular, com "l'única cosa" que ell s'atribueix perquè la viu amb passió i estima.

Pel que fa al Barça, hi ha fet una breu referència citant l'exentrenador l'handbol del club, Valero Rivera: "El Barça ens fa bons a tots. Viu la teva professió donant gràcies a aquesta institució i no visquis mai demanant-li res".
Guardiola també ha revelat que abans dels partits es tanca al soterrani del Camp Nou, on visualitza les imatges dels rivals a què s'enfrontarà i en moltes ocasions té "l'instant d'or" de pensar que el pròxim partit l'equip pot guanyar. El guardonat ha acabat la seva intervenció dient que "si ens aixequem ben d'hora i ens posem a pencar som un país imparable".

A continuació, ha intervingut la presidenta de Gispert, que ha destacat "l'honestedat, el seny i la convicció" de l'entrenador i "l'actuació pública consistent, diríem que invencible, perquè està feta a base d'esforç, de perseverança, de consagració professional, d'estimació gairebé artesanal a allò que fa i amb respecte a les formes".

Al seu primer discurs en una diada nacional, de Gispert ha recordat "la llarga trajectòria cívica i política de lluita per la justícia, per la democràcia i per les llibertats nacionals de Catalunya" de l'expresident Heribert Barrera, i també ha tingut paraules per "les moltes persones i famílies catalanes que estan travessant una situació molt complicada". Així mateix, s'ha referit a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia sobre el català a l'escola: "Ningú no pot fer trontollar el sistema d'immersió lingüística a les escoles, que és un model cívic i pedagògic d'èxit, perquè ha permès integrar harmònicament tots els alumnes i no pas segregar-los".

Sobre la situació actual que viu el país, de Gispert ha insistit a "no abaixar la guàrdia ni l'exigència" i ha demanat ser conscients que "som una nació que, malgrat les incerteses i les dificultats, sempre acaba avançant, que no té cap marge per a la renúncia".

Per últim, el president Artur Mas ha donat les gràcies a Josep Guardiola "per ser com és", li ha demanat que "segueixi essent així" i s'hi ha referit com a exemple d'humilitat, èxit i actitud, encara que ell no ho vulgui. Mas, com ha fet el guardonat, també ha explicat quin és el seu instant d'or: "Comprovar que aquest país és un país capaç de parir gent tan sana i tan ferma com tu. Quan tu veus com aquest país és capaç de parir aquest tipus de gent, coneguda o anònima, perquè en diferents disciplines som exemple i generem valors positius, som capaços de situar el país a dalt de tot".

La mesa ha decidit guardonar el tècnic del primer equip del Barça "per raó de la seva trajectòria com a esportista d'elit, pels èxits assolits en la seva etapa com a entrenador, per la projecció d'una Catalunya culta, cívica i oberta, que ha sabut fer d'una manera ben notòria, i pels valors que ha transmès exemplarment, com ara l'esportivitat, el treball en equip, l'esforç i la superació personal, valors molt positius no solament des d'un punt de vista individual, sinó també per al progrés col·lectiu".

Murtra i Terribas glossen Guardiola

L'acte ha començat amb la glossa de la figura de Guardiola que han fet l'exdirectiu del Barça, Evarist Murtra, i la directora de Televisió de Catalunya (TVC), Mònica Terribas. Per Murtra, l'entrenador del FC Barcelona "té una dignitat en majúscules" i s'ha convertit en "un model cívic de primera magnitud pels resultats obtinguts i la manera d'aconseguir-los" i en "un exemple a seguir en moments de fortes turbulències com els actuals". "Seguim l'exemple del Pep i, si ho fem, no prendrem mal", ha dit. Murtra, que va "sortir captivat" la primera vegada que va conèixer Guardiola, creu que "els valors d'esportivitat, treball en equip, esforç i superació personal" que transmet "ajuden a la projecció que ell ha fet d'una Catalunya culta, cívica i oberta" i ha ressaltat la humilitat i la innovació com a dues de les seves característiques principals.

D'altra banda, Terribas ha repassat la trajectòria de Guardiola, des dels seus inicis a la Masia, quan tenia tretze anys, fins als anys d'entrenador del primer equip i ha citat alguns dels missatges que li han dirigit diferents professionals del futbol durant la seva trajectòria. Per la directora de TVC, el tècnic blaugrana és "l'esperit noble, l'alquimista" i "un exemple de coratge i d'energia, de lluita permanent per les idees i de suport en moments de fragilitat".

A les paraules de glossa de Guardiola també s'hi ha sumat l'actor i director, David Trueba, amic personal de Guardiola, que no ha pogut assistir a l'acte per motius professionals però ha adreçat un escrit llegit durant l'acte. "Sé que saps que la primera condició indispensable per rebre un homenatge és estar convençut que no el mereixes", ha dit Trueba, que s'ha confessat un "analfabet futbolístic" i que ha destacat que "és precisament el joc sense la pilota el que li concedeix aquest valor afegit que la gent projecta sobre ell".

Durant l'acte, l'actriu i cantant Nina ha interpretat el poema 'Solstici', de Miquel Martí i Pol, que ha musicat ella mateixa, acompanyada al piano pel mestre Joan Monné i el cor del Conservatori del Liceu ha tancat l'acte amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya.

Convidats

L'acte ha comptat amb la presència dels pares de Guardiola, Valentí i Dolors, la seva dona, Cristina, i els seus fills, Maria, Màrius i Valentina, els seus germans, Francesca, Pere i Olga, i altres familiars. Entre els assistents hi havia els vicepresidents Lluís Maria Corominas i Higini Clotas, i els quatre secretaris de la mesa, els expresidents de la Generalitat, Pasqual Maragall i José Montilla, i del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach. Els presidents dels grups de CiU, Oriol Pujol, del PSC, Joaquim Nadal, del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, d'ERC, Joan Puigcercós, i del subgrup de Ciutadans, Albert Rivera, a més de portaveus i diputats dels grups parlamentaris.

També hi eren el president del FC Barcelona, Sandro Rossell, acompanyat de part de la junta directiva del club, el conseller d'interior, Felip Puig, el portaveu del govern, Francesc Homs, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el vicepresident tercer del Congrés, Jorge Fernández Díaz, els diputats al Congrés Josep Antoni Duran i Lleida i Jordi Vilajoana, el president d'Abertis, Salvador Alemany, d'Spanair, Ferran Soriano, de Bassat & Ogilvy, Lluís Bassat, l'expresident del Barça i cònsol honorari de les Seychelles, Joan Gaspart, el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, el president del CAC, Ramon Font, i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

La medalla d'honor en la categoria d'or

La medalla d'honor és una distinció creada per la mesa l'any 2000, i s'atorga a personalitats que mereixen un reconeixement especial. En edicions anteriors, hi han estat distingits el reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i l'economista i polític Ernest Lluch, a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); el premi Nobel de la pau i escultor Adolfo Pérez Esquivel (2005); el col·lectiu Els Setze Jutges (2007), i la il·lustradora Roser Capdevila (2010).

La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució el 1984, i reprodueix les quatre barres sobre un fons daurat. L'any 2000 l'orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per fer-ne la medalla.