Notícies

El primer president del Parlament reestablert, Heribert Barrera, s'ha mort avui a l'edat de 94 anys.

Heribert Barrera i Costa neix a Barcelona el 6 de juliol de 1917. Seguint el passos del seu pare Martí Barrera, que havia estat diputat al Parlament i conseller de la Generalitat durant la segona república, inicia l'activitat política, que marcarà gran part de la seva vida, als disset anys. A la Guerra Civil Espanyola combat com a soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i s'exilia a França del 1939 al 1952.

Inicia la seva activitat política l'any 1934 a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista, i un any després ingressa a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952 emprèn la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual esdevé el màxim dirigent a l'interior i secretari general entre els anys 1976 i 1987. És membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats entre el 1977 i el 1980, quan és elegit diputat al Parlament restablert encapçalant la llista d'ERC i presideix la I legislatura (1980-1984). A ell li correspon posar en marxa una cambra paralitzada des de feia més de quaranta anys.

Després de presidir la cambra, és parlamentari europeu (1991-1994) i president d'Esquerra Republicana de Catalunya (1991-1995). L'abril del 2000 rep la medalla d'or del Parlament, coincidint amb el vintè aniversari de la recuperació de la cambra, juntament amb els expresidents Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy i Joan Raventós. La mesa i la junta de l'Associació d'Antics Diputats, de què formava part, l'homenatja el juliol del 2007 amb motiu del seu norantè aniversari.

Les seves darreres aparicions públiques són a la manifestació 'Som una nació. Nosaltres decidim', el 10 de juliol de 2010, de rebuig de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut, on encapçala la marxa juntament amb els presidents Ernest Benach, Joan Rigol, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla; a l'acte d'homenatge als expresidents del Parlament, celebrat el 10 de setembre a la cambra i, el darrer, la manifestació per la independència, del 9 de juliol passat a Barcelona, que acaba amb parlaments d'ell mateix, i dels doctors Moisès Broggi i Oriol Domènech.

Vida acadèmica i política

Heribert Barrera era llicenciat en ciències químiques per la Universitat de Barcelona, i en física i matemàtiques per la Universitat de Montpeller (Llenguadoc), enginyer químic per l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París).

Havia treballat com a professor ajudant i encarregat de curs a la facultat de ciències de la Universitat de Montpeller; com a agregat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique de França; com a becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA) i com a catedràtic contractat de química inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1970 (jubilat el 1984).
Era autor de nombrosos treballs científics publicats al llarg de quaranta anys (1944-84) en revistes especialitzades franceses, angleses i nord-americanes, i d'escrits de caràcter polític editats a la premsa catalana i estrangera. Havia obtingut el premi Prat de la Riba, de l'Institut d'Estudis Catalans, pel treball 'Noves contribucions a la síntesi d'àcids arilalifàtics i a la teoria de l'acilació intramolecular'.

Havia estat president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, havia estat president de la Secció de Ciències, i era membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Formava part del consell consultiu d'Òmnium Cultural, i era expresident del Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, expresident (1989-1997) i president d'honor de l'Ateneu Barcelonès i expresident de l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya (1997-2003).

Paraules del president Barrera

A la introducció de la publicació 'Paraules del president Heribert Barrera i Costa', que recull les seves principals intervencions com a president, hi deixa plasmat el balanç personal del "funcionament d'aquell primer Parlament" constituït l'abril del 1980, que, en un text escrit vint anys després, jutja "prou satisfactori, molt especialment si tenim en compte els pocs mitjans materials amb què comptava, l'escassa experiència dels seus membres, els problemes inherents a la seva mateixa composició i el període convuls que aleshores vam viure".

"Potser el més important del que es va fer va ser introduir, des del principi, la normalitat en el funcionament de les institucions", argumenta l'expresident, destacant que "vam demostrar la viabilitat del sistema autonòmic". "El mèrit no va ser només del Parlament, ni molt menys, però el Parlament en va tenir la seva part", afegeix Barrera, que manifesta també sentir-se "orgullós d'haver pogut aportar" el seu "petit gra de sorra a la tasca de redreçament nacional que -amb resultat incert- entre tots hem intentat de portar a terme."

En aquest text introductori Barrera fa un repàs de l'"entusiasme dels inicis", els "problemes de la posada en marxa", les "condicions de treball" del Parlament restablert, el "clima de tolerància i obertura" d'aquella I legislatura, "l'impacte del 23-F", les primeres relacions internacionals i l'obra legislativa duta a terme, "molt considerable", amb setanta-vuit lleis aprovades, entre les quals "la major part de les lleis importants de desenvolupament institucional previstes a l'estatut".