Acords de les sessions

Mesa del Parlament - XI Legislatura

Dia:
Dimecres, 4 d'octubre de 2017
Hora:
13:45h
Lloc:
Sala de mesa
Caràcter de la sessió:
Sessió ordinària
Número d'acords:
3

Pàgina 1 de 1

  • 1

    Sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple perquè valori els resultats del referèndum de l'1 d'octubre i els seus efectes d'acord amb l'article 4 de la Llei del referèndum d'autodeterminació

    Número d'expedient: 361-00015/11

    La Mesa desestima les sol·licituds de reconsideració presentades quatre vots a favor (presidenta, vicepresident primer, secretària primera i secretària quarta), dos en contra (vicepresident segon i secretari segon) i una abstenció (secretari tercer), d'acord amb les resolucions motivades següents:

    La sol·licitud de reconsideració de l'acord d'admissió a tràmit presentat pel G.P. del Partit Popular de Catalunya amb relació a l'admissió a tràmit de la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple (tram 361-00015/11) es fonamenta en la vulneració de les interlocutòries del Tribunal Constitucional, que han estat notificades i requerides personalment als membres de la Mesa així com al secretari general i al lletrat major.

    Ateses les al·legacions formulades, aquesta Mesa considera que la sol·licitud de reconsideració ha d'ésser desestimada en base als següents fonaments:

    "1. La funció de la Mesa s'ha de limitar a l'anàlisi dels requisits formals reglamentaris i legals per admetre a tràmit la sol·licitud de compareixença, i no pot entrar a valorar el seu contingut material, si no ho exigeix el mateix Reglament o la llei aplicable a la iniciativa concreta, tal i com ha recollit reiteradament la jurisprudència constitucional. Aquesta doctrina respon a la necessitat d'evitar que la Mesa realitzi judicis de control polític o d'oportunitat que restringirien el dret d'iniciativa parlamentària vinculat directament al de participació política (SSTC 177/2002 de 14 d'octubre, 40/2003 de 27 de febrer, 78/2006 de 13 de març i 1/2015, de 19 de gener).

    2. L'admissió a tràmit objecte de la sol·licitud de reconsideració no pot ser considerada com un incompliment del deure contingut en les Interlocutòries del Tribunal Constitucional, atès que aquestes Interlocutòries s'han d'interpretar d'acord amb el principi d'interpretació més favorable a l'eficàcia dels drets fonamentals que el mateix Tribunal Constitucional ha afirmat i per tant, de manera que no es lesioni el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE) i el dret a la llibertat d'expressió dels diputats. De les interlocutòries no es pot desprendre un límit absolut al debat propi d'un Parlament que exclogui el dret dels grups parlamentaris a que les seves iniciatives es tramitin sense restriccions, si compleixen els requisits legalment establerts, perquè aquesta interpretació suposaria impedir els drets dels representants polítics per motius merament preventius i la desnaturalització de l'essència del parlamentarisme, amb efectes devastadors sobre el principi democràtic que representa el Parlament i la llibertat d'expressió dels diputats.
    La no admissió a tràmit és clarament incompatible amb el dret fonamental que l'article 23 CE reconeix i garanteix als representants parlamentaris, atès que la iniciativa parlamentaria és el nucli essencial del seu "ius in officium" i del citat dret a la llibertat d'expressió.

    3. La iniciativa parlamentària no predetermina un contingut ni un resultat final, sinó que és un acte d'inici d'un procediment que no comporta cap declaració de voluntat del Parlament. La declaració de voluntat només es produeix amb el resultat de la votació de la iniciativa al final de la seva tramitació, per tant, només seria respecte d'aquest últim acte d'aprovació final que es podria valorar, en el seu cas, la seva constitucionalitat, o compliment de resolucions del Tribunal Constitucional, però no de la simple admissió a tràmit.

    4. Interpretar que les interlocutòries del Tribunal Constitucional obliguen a la no admissió a tràmit pel contingut material de la iniciativa presentada, sense que aquest element estigui establert concretament a una llei, suposaria la limitació de l'autonomia del Parlament per desenvolupar la seva activitat d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i el Reglament, la qual cosa implicaria la limitació del pluralisme polític i del principi democràtic."

  • 2

    Sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple perquè valori els resultats del referèndum de l'1 d'octubre i els seus efectes d'acord amb l'article 4 de la Llei del referèndum d'autodeterminació

    Número d'expedient: 361-00015/11

    La Mesa desestima les sol·licituds de reconsideració presentades quatre vots a favor (presidenta, vicepresident primer, secretària primera i secretària quarta), dos en contra (vicepresident segon i secretari segon) i una abstenció (secretari tercer), d'acord amb les resolucions motivades següents:

    La sol·licitud de reconsideració de l'acord d'admissió a tràmit presentat pel G.P. Socialista amb relació a l'admissió a tràmit de la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple (tram 361-00015/11) es fonamenta en la manca d'invocació formal de l'article 71.2 del Reglament i des del punt de vista material l'objecte de la compareixença es refereix a un referèndum convocat senes complir cap de les garanties democràtiques i legals.

    Ateses les al·legacions formulades, aquesta Mesa considera que la sol·licitud de reconsideració ha d'ésser desestimada en base als següents fonaments:

    "1. La funció de la Mesa s'ha de limitar a l'anàlisi dels requisits formals reglamentaris i legals per admetre a tràmit la sol·licitud de compareixença, i no pot entrar a valorar el seu contingut material, si no ho exigeix el mateix Reglament o la llei aplicable a la iniciativa concreta, tal i com ha recollit reiteradament la jurisprudència constitucional. Aquesta doctrina respon a la necessitat d'evitar que la Mesa realitzi judicis de control polític o d'oportunitat que restringirien el dret d'iniciativa parlamentària vinculat directament al de participació política (SSTC 177/2002 de 14 d'octubre, 40/2003 de 27 de febrer, 78/2006 de 13 de març i 1/2015, de 19 de gener).

    2. L'admissió a tràmit objecte de la sol·licitud de reconsideració no pot ser considerada com un incompliment del deure contingut en les Interlocutòries del Tribunal Constitucional, atès que aquestes Interlocutòries s'han d'interpretar d'acord amb el principi d'interpretació més favorable a l'eficàcia dels drets fonamentals que el mateix Tribunal Constitucional ha afirmat i per tant, de manera que no es lesioni el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE) i el dret a la llibertat d'expressió dels diputats. De les interlocutòries no es pot desprendre un límit absolut al debat propi d'un Parlament que exclogui el dret dels grups parlamentaris a que les seves iniciatives es tramitin sense restriccions, si compleixen els requisits legalment establerts, perquè aquesta interpretació suposaria impedir els drets dels representants polítics per motius merament preventius i la desnaturalització de l'essència del parlamentarisme, amb efectes devastadors sobre el principi democràtic que representa el Parlament i la llibertat d'expressió dels diputats.
    La no admissió a tràmit és clarament incompatible amb el dret fonamental que l'article 23 CE reconeix i garanteix als representants parlamentaris, atès que la iniciativa parlamentaria és el nucli essencial del seu "ius in officium" i del citat dret a la llibertat d'expressió.

    3. La iniciativa parlamentària no predetermina un contingut ni un resultat final, sinó que és un acte d'inici d'un procediment que no comporta cap declaració de voluntat del Parlament. La declaració de voluntat només es produeix amb el resultat de la votació de la iniciativa al final de la seva tramitació, per tant, només seria respecte d'aquest últim acte d'aprovació final que es podria valorar, en el seu cas, la seva constitucionalitat, o compliment de resolucions del Tribunal Constitucional, però no de la simple admissió a tràmit.

    4. Interpretar que les interlocutòries del Tribunal Constitucional obliguen a la no admissió a tràmit pel contingut material de la iniciativa presentada, sense que aquest element estigui establert concretament a una llei, suposaria la limitació de l'autonomia del Parlament per desenvolupar la seva activitat d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i el Reglament, la qual cosa implicaria la limitació del pluralisme polític i del principi democràtic.

    5. Finalment, i sobre la referència del seu escrit a la qüestió formal de no invocació de l'article 71.2 del Reglament en l'escrit de sol·licitud de compareixença, presentat pels G.P. de Junts pel Sí i G.P. de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent, entenem que no cal invocar el dit article per tal de poder aplicar-lo i que els requisits de l'article 71.2 es compleixen atès que aquest estableix que el Ple és convocat pel president del Parlament a iniciativa pròpia o a sol·licitud, com a mínim, de dos grups parlamentaris."

  • 3

    Sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple perquè valori els resultats del referèndum de l'1 d'octubre i els seus efectes d'acord amb l'article 4 de la Llei del referèndum d'autodeterminació

    Número d'expedient: 361-00015/11

    La Mesa desestima les sol·licituds de reconsideració presentades quatre vots a favor (presidenta, vicepresident primer, secretària primera i secretària quarta), dos en contra (vicepresident segon i secretari segon) i una abstenció (secretari tercer), d'acord amb les resolucions motivades següents:

    La sol·licitud de reconsideració de l'acord d'admissió a tràmit presentat pel G.P. de Ciutadans amb relació a l'admissió a tràmit de la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat davant el Ple (tram 361-00015/11) es fonamenta en la vulneració de les interlocutòries del Tribunal Constitucional, que han estat notificades i requerides personalment als membres de la Mesa.

    Ateses les al·legacions formulades, aquesta Mesa considera que la sol·licitud de reconsideració ha d'ésser desestimada en base als següents fonaments:

    "1. La funció de la Mesa s'ha de limitar a l'anàlisi dels requisits formals reglamentaris i legals per admetre a tràmit la sol·licitud de compareixença, i no pot entrar a valorar el seu contingut material, si no ho exigeix el mateix Reglament o la llei aplicable a la iniciativa concreta, tal i com ha recollit reiteradament la jurisprudència constitucional. Aquesta doctrina respon a la necessitat d'evitar que la Mesa realitzi judicis de control polític o d'oportunitat que restringirien el dret d'iniciativa parlamentària vinculat directament al de participació política (SSTC 177/2002 de 14 d'octubre, 40/2003 de 27 de febrer, 78/2006 de 13 de març i 1/2015, de 19 de gener).

    2. L'admissió a tràmit objecte de la sol·licitud de reconsideració no pot ser considerada com un incompliment del deure contingut en les Interlocutòries del Tribunal Constitucional, atès que aquestes Interlocutòries s'han d'interpretar d'acord amb el principi d'interpretació més favorable a l'eficàcia dels drets fonamentals que el mateix Tribunal Constitucional ha afirmat i per tant, de manera que no es lesioni el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE) i el dret a la llibertat d'expressió dels diputats. De les interlocutòries no es pot desprendre un límit absolut al debat propi d'un Parlament que exclogui el dret dels grups parlamentaris a que les seves iniciatives es tramitin sense restriccions, si compleixen els requisits legalment establerts, perquè aquesta interpretació suposaria impedir els drets dels representants polítics per motius merament preventius i la desnaturalització de l'essència del parlamentarisme, amb efectes devastadors sobre el principi democràtic que representa el Parlament i la llibertat d'expressió dels diputats.
    La no admissió a tràmit és clarament incompatible amb el dret fonamental que l'article 23 CE reconeix i garanteix als representants parlamentaris, atès que la iniciativa parlamentaria és el nucli essencial del seu "ius in officium" i del citat dret a la llibertat d'expressió.

    3. La iniciativa parlamentària no predetermina un contingut ni un resultat final, sinó que és un acte d'inici d'un procediment que no comporta cap declaració de voluntat del Parlament. La declaració de voluntat només es produeix amb el resultat de la votació de la iniciativa al final de la seva tramitació, per tant, només seria respecte d'aquest últim acte d'aprovació final que es podria valorar, en el seu cas, la seva constitucionalitat, o compliment de resolucions del Tribunal Constitucional, però no de la simple admissió a tràmit.

    4. Interpretar que les interlocutòries del Tribunal Constitucional obliguen a la no admissió a tràmit pel contingut material de la iniciativa presentada, sense que aquest element estigui establert concretament a una llei, suposaria la limitació de l'autonomia del Parlament per desenvolupar la seva activitat d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i el Reglament, la qual cosa implicaria la limitació del pluralisme polític i del principi democràtic."

Pàgina 1 de 1