La soledat no volguda és un dels grans reptes socials, sanitaris i comunitaris del nostre temps. És una realitat que pot afectar qualsevol persona al llarg de la vida i que té una incidència especialment significativa en determinades etapes i situacions de vulnerabilitat, entre les quals es troben les persones grans, els infants i joves, les persones amb problemes de salut mental, les persones amb discapacitat, les persones cuidadores o les que travessen processos de dol, exclusió o pèrdua de vincles.
La soledat no volguda no és només una experiència individual ni una qüestió vinculada exclusivament al benestar emocional. Té conseqüències sobre la salut física i mental, debilita els vincles socials i comunitaris i pot comprometre la cohesió de la nostra societat. Per aquest motiu, cal entendre-la com un fenomen complex, relacional i col·lectiu, que requereix una resposta coordinada del conjunt del país.
L'Organització Mundial de la Salut ha reconegut la connexió social com un determinant fonamental de la salut i ha advertit que la soledat i l'aïllament social constitueixen un problema de salut pública. Així mateix, ha instat els governs, les institucions i el conjunt de la societat a impulsar polítiques i iniciatives que afavoreixin les relacions socials, la participació i la construcció de comunitats més connectades.
Prevenir i abordar la soledat no volguda exigeix superar respostes aïllades i avançar cap a una acció compartida entre les administracions públiques, els serveis socials i sanitaris, el món educatiu, les entitats socials, el teixit associatiu, les comunitats locals, el sector privat i la ciutadania. Només des del treball en xarxa, la proximitat i la corresponsabilitat podrem detectar situacions de soledat, acompanyar les persones que les viuen i generar oportunitats reals de participació, vinculació i pertinença.
Les comunitats tenen un paper essencial en aquesta tasca. Uns barris i municipis acollidors, accessibles i inclusius, que facilitin la trobada i la participació, contribueixen a prevenir l'aïllament i a reforçar els vincles entre les persones. En aquest sentit, cal reconèixer i donar suport a les iniciatives comunitàries, les xarxes veïnals, el voluntariat i les entitats que treballen cada dia per crear relacions significatives i sostenir les persones en moments de fragilitat.
També cal promoure una mirada lliure d'estigmes. Reconèixer una situació de soledat no ha d'ésser motiu de vergonya ni pot interpretar-se com un fracàs personal. Com a societat, hem de generar espais segurs on les persones puguin expressar com se senten, demanar ajuda i trobar una resposta respectuosa, propera i adaptada a llurs necessitats i preferències.
Amb motiu de la Setmana contra la Soledat No Volguda del 2026, que va tenir lloc del 19 al 25 d'octubre, el Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i solidaritat amb totes les persones que viuen situacions de soledat no volguda i amb les famílies, els professionals, els voluntaris i les entitats que les acompanyen.
En segon lloc, el Parlament de Catalunya reconeix la soledat no volguda com un repte social, sanitari i comunitari, que requereix una resposta transversal, preventiva i sostinguda, i manifesta la necessitat d'incorporar aquesta realitat en l'agenda pública per a promoure'n el coneixement, la sensibilització social i la detecció precoç.
A més, el Parlament de Catalunya referma la importància del treball en xarxa entre les administracions, els serveis públics, les entitats socials, el teixit comunitari i la ciutadania, a fi d'evitar respostes fragmentades o desvinculades de l'entorn de vida de les persones.
Així mateix, el Parlament de Catalunya reivindica el valor dels vincles, les cures i la participació comunitària com a elements fonamentals per al benestar de les persones i per a la construcció d'una societat més justa, inclusiva i cohesionada, i encoratja les institucions i el conjunt de la societat catalana a impulsar iniciatives que afavoreixin la connexió social, les relacions significatives, la participació i el sentiment de pertinença.
Finalment, el Parlament de Catalunya referma el seu compromís amb una societat més propera, connectada i solidària, i fa una crida a les institucions, les entitats, els agents socials i econòmics, les comunitats i la ciutadania perquè facin seva aquesta causa compartida. Combatre la soledat no volguda significa posar les persones i llurs vincles al centre. Significa escoltar, acompanyar, prevenir i construir comunitats capaces de tenir cura. Perquè cap persona no s'hauria de sentir sola sense voler-ho.
Palau del Parlament, 4 de novembre de 2026
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Salvador Vergés i Tejero, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT