El 16 de setembre es van complir quatre anys de la detenció i l'assassinat de l'activista iraniana Jina Amini, que va donar origen al moviment «Dona, vida i llibertat». La seva mort va desencadenar protestes massives arreu de l'Iran contra dècades de discriminació envers les dones i de repressió de la dissidència política.
La resposta de les autoritats iranianes va ésser extremadament violenta. La repressió va incloure l'ús de força letal per part de la policia, homicidis il·legítims, tortures, violència sexual i altres greus violacions dels drets humans. Les autoritats també van utilitzar la pena de mort com a instrument de repressió i intimidació.
Tal com ha denunciat l'organització de drets humans Amnistia Internacional, l'estructura institucional, els comandaments militars i la complicitat civil van participar en la repressió del moviment, durant la qual es van cometre crims de lesa humanitat.
Les autoritats iranianes van aprofitar l'ocasió per a dirigir la repressió de manera desproporcionada contra les comunitats kurda i balutxi, a les quals van sotmetre a crims de lesa humanitat per persecució. A les províncies de Kermanshah, Kurdistan i Azerbaidjan Occidental es van cometre actes d'assassinat i tortura contra manifestants kurds i balutxis amb una intenció discriminatòria per motius polítics i ètnics. Aquestes comunitats, malgrat que solament constitueixen, respectivament, el 5 % i entre el 10 % i el 15 % de la població del país, van representar el 62 % del total de víctimes registrades.
En l'actualitat, la repressió i la impunitat persisteixen. Les autoritats continuen utilitzant detencions arbitràries, tortura, persecució judicial i, especialment, la pena de mort per a castigar la dissidència i infondre por a la població. El 2025, l'Iran va executar almenys 2.159 persones, la xifra més alta des del 1981 i més del doble que el 2024.
Arran dels atacs militars dels Estats Units i Israel contra l'Iran, les autoritats iranianes també van intensificar la repressió contra persones acusades d'espionatge o de col·laboració amb Israel, i van continuar reprimint dones, activistes, manifestants, dissidents i familiars de les víctimes, i, especialment, les dones que desafien les normes discriminatòries.
La població civil de l'Iran està atrapada entre dos fronts: d'una banda, els atacs il·legals i les violacions del dret internacional humanitari per part dels Estats Units i Israel, iniciats el febrer del 2026; de l'altra, el risc de patir nous crims de lesa humanitat en el context de la repressió de les protestes. Les autoritats iranianes han utilitzat el pretext de les «condicions bèl·liques» per a intensificar la repressió interna. La impunitat dels crims de dret internacional i altres violacions greus dels drets humans a l'Iran és sistèmica i està arrelada en les estructures institucionals del país.
La comunitat internacional ha d'impulsar immediatament vies internacionals cap a la justícia. L'Assemblea General de les Nacions Unides ha d'afrontar la crisi d'impunitat que exposa la població de l'Iran a homicidis massius de manifestants cada vegada més freqüents i greus.
Per tot això, el Parlament de Catalunya reivindica la memòria de l'activista Jina Amini, que va ésser assassinada per defensar el dret de les dones a l'Iran, i també del moviment «Dona, vida i llibertat», que va sorgir arran de la seva mort.
En segon lloc, el Parlament de Catalunya mostra el seu suport a les organitzacions de drets humans i a la població de l'Iran que ha sortit reiteradament als carrers per exigir drets humans, dignitat i llibertat, i també el final del sistema de la República Islàmica i una transició cap a un sistema de govern que respecti els drets humans.
D'altra banda, el Parlament de Catalunya demana a les autoritats iranianes que aturin la repressió, alliberin les persones detingudes per participar en les protestes, suspenguin qualsevol pla d'execució i estableixin una moratòria de la pena de mort, i també que posin fi a la persecució de les minories ètniques i religioses i garanteixin la rendició de comptes pels crims comesos.
Així mateix, el Parlament de Catalunya reclama a la comunitat internacional, en particular l'Assemblea General de les Nacions Unides, la creació d'un mecanisme de justícia penal internacional per a combatre la impunitat dels reiterats homicidis massius de manifestants, incloses les massacres comeses durant les protestes de gener del 2026.
Finalment, el Parlament de Catalunya demana el cessament immediat de tot atac armat il·legal dels Estats Units i Israel contra l'Iran, perquè són contraris a la Carta de les Nacions Unides, i l'adopció de totes les mesures possibles per a protegir la població civil.
Palau del Parlament, 8 d'octubre de 2026
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units;
Salvador Vergés i Tejero, Portaveu del GP Junts; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT; Ana Balsera i Marín, Portaveu a la CUEAE del GP ERC; Alberto Bondesio Martínez, Portaveu a la CUEAE del GP PSC-Units; Francesc de Dalmases i Thió, Portaveu a la CUEAE del GP Junts; Andrés Garcia Berrio, Portaveu a la CUEAE del GP Comuns; Laura Fernández Vega, Portaveu a la CUEAE del GP CUP-DT