La prefectura de policia de la Via Laietana, 43, va ésser la seu de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya fins a l'ocupació franquista de Barcelona el 1939. Després de la victòria franquista, l'edifici fou confiscat per l'Estat i convertit en la seu de la Brigada Politicosocial, des d'on es dirigí bona part de la repressió política contra l'antifranquisme, els moviments obrer, estudiantil i veïnal, els partits catalanistes, independentistes, comunistes, republicans i socialistes, el sindicalisme i les entitats cíviques i culturals catalanes.
La mort del dictador no va posar fi a aquesta realitat. Durant els primers anys de la Transició, la prefectura de Via Laietana va continuar essent utilitzada com a centre de detenció i interrogatori i nombroses víctimes hi van denunciar tortures i maltractaments, la qual cosa evidencia la continuïtat de pràctiques repressives més enllà del final formal de la dictadura.
Malgrat aquesta realitat històrica, la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica ha aprovat una norma que consolida la continuïtat de la prefectura com a seu policial i incorpora un relat segons el qual aquesta decisió és compatible amb la preservació de la memòria democràtica. Aquesta afirmació és incompatible amb els fets històrics, invisibilitza les vulneracions de drets humans comeses a l'edifici durant la dictadura i la Transició, i ignora les reiterades reclamacions de les víctimes, de les entitats de memòria democràtica i dels organismes internacionals de drets humans.
La permanència de l'activitat policial en aquest espai impedeix de culminar-ne la necessària ressignificació com a lloc de memòria. La restitució de l'edifici a la Generalitat de Catalunya i la seva transformació en un centre nacional de memòria són una exigència democràtica i un acte de reparació institucional.
El Parlament de Catalunya expressa el seu rebuig a la decisió de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica de mantenir la prefectura de Via Laietana, 43, com a dependència policial de l'Estat.
D'altra banda, el Parlament de Catalunya denuncia que el relat incorporat a la norma aprovada falseja la funció repressiva que la prefectura de la Via Laietana, 43, va tenir durant la dictadura i la Transició, i contribueix a blanquejar un dels principals espais de tortura i repressió política de Catalunya.
A més, el Parlament de Catalunya reitera la demanda que l'Estat restitueixi la titularitat de l'edifici de la Via Laietana, 43, a la Generalitat de Catalunya, i li transfereixi els fons documentals de la comissaria, entre els quals hi ha informació de les persones detingudes des del temps en què era Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, el Parlament de Catalunya reclama la transformació de l'edifici en un centre nacional d'interpretació de la repressió política i la tortura, dedicat a preservar la memòria de les víctimes, promoure la recerca, garantir l'accés als fons documentals i contribuir a les polítiques de veritat, justícia, reparació de les persones represaliades i garantia de no repetició, amb la participació de les entitats de memòria democràtica i les persones represaliades.
A l'últim, el Parlament de Catalunya reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets humans, la memòria democràtica i el deure de preservar els espais de repressió com a eina de conscienciació democràtica per a les generacions presents i futures.
Palau del Parlament, 21 de juliol de 2026
Dani Cornellà Detrell, portaveu del GP CUP-DT; Salvador Vergés i Tejero, portaveu del GP Junts; Ester Capella i Farré, portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, portaveu del GP Comuns