L'any 2026 es compleixen cinquanta anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del 27 al 30 de maig de 1976 al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Aquelles jornades van constituir una fita històrica en la lluita pels drets de les dones i en la construcció del moviment feminista contemporani a Catalunya.
En un context encara marcat per les conseqüències de la dictadura franquista, milers de dones van sortir de la clandestinitat, van ocupar l'espai públic i van posar en comú experiències, demandes i propostes per a denunciar les discriminacions que patien i per a reivindicar una societat més lliure, democràtica i igualitària. Aquella trobada va fer visible una força col·lectiva que venia de lluny i que es teixia en barris, associacions veïnals, grups de dones, espais de consciència, moviments socials, sindicats, partits, lluites culturals i xarxes de suport mutu.
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona van obrir un espai de debat públic sobre qüestions fins aleshores silenciades o relegades a l'àmbit privat: el dret al propi cos, la sexualitat, la maternitat lliure, l'avortament, l'educació, el treball, les cures, la família, la violència masclista, la participació política, la cultura, la vida quotidiana i la plena ciutadania de les dones. Van expressar, amb una força transformadora, que allò personal és polític i que la democràcia no podia ésser plena sense la llibertat de les dones.
Cinquanta anys després, el Parlament de Catalunya reconeix el llegat d'aquelles dones que van obrir camí, sovint en condicions difícils, amb valentia, intel·ligència col·lectiva i compromís polític. Llur impuls ha estat fonamental per a molts dels avenços assolits en matèria de drets civils, socials, laborals, sexuals i reproductius, i per a la consolidació d'un feminisme plural, divers, crític i arrelat al país.
Alhora, aquesta commemoració no pot ésser només un exercici de memòria. És també una crida a reconèixer que les lluites feministes continuen essent imprescindibles davant les desigualtats persistents; les violències masclistes; la precarització de les vides; la feminització de la pobresa; les discriminacions per raó d'origen, classe, edat, discapacitat, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, i els discursos reaccionaris que qüestionen drets conquerits col·lectivament.
Les institucions democràtiques tenen el deure de preservar aquesta memòria, de reconèixer les genealogies feministes que han fet avançar el país i d'assumir la responsabilitat de garantir polítiques públiques que posin la vida, les cures, la igualtat efectiva i la llibertat al centre.
Per tot això, el Parlament de Catalunya:
- Reconeix les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, del 1976, com una fita cabdal de la història democràtica, social i feminista de Catalunya.
- Expressa el seu reconeixement a totes les dones, els col·lectius i les organitzacions feministes que van fer possibles aquelles jornades i que, al llarg d'aquests cinquanta anys, han sostingut i ampliat les lluites pels drets de les dones i per la transformació social.
- Reivindica la memòria feminista com a part imprescindible de la memòria democràtica del país i es compromet a contribuir a preservar-la, difondre-la i transmetre-la a les generacions presents i futures.
- Manifesta el seu suport a les iniciatives socials, culturals, educatives i institucionals de commemoració dels cinquanta anys de les Jornades Catalanes de la Dona i al reconeixement del paper del moviment feminista en la construcció de la Catalunya democràtica.
- Referma el compromís amb la igualtat efectiva, amb l'erradicació de totes les formes de violència masclista i amb el desplegament de polítiques públiques feministes, interseccionals i transformadores.
- Fa una crida al conjunt de la societat a continuar teixint xarxes feministes, comunitàries i democràtiques per a avançar cap a un país més just, lliure i igualitari.
Cinquanta anys després d'aquelles jornades, el Parlament de Catalunya reconeix d'on venim, celebra la força col·lectiva que ens ha precedit i assumeix el compromís de continuar fent del feminisme una eina viva de llibertat, democràcia i transformació social.
Palau del Parlament, 18 de juny de 2026
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Salvador Vergés i Tejero, Portaveu del GP Junts;
Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns