Arran dels esdeveniments del 2021, la situació a l'Afganistan s'ha deteriorat greument en els darrers anys amb una profunda crisi humanitària, econòmica i institucional que afecta àmpliament la població civil.
En aquest sentit, les restriccions severes als drets fonamentals, particularment els drets de les dones i les nenes i les comunitats minoritàries, i la limitació de llibertats civils i polítiques, han contribuït a un context de vulnerabilitat generalitzada i han debilitat l'estat de dret del país.
El poble hazara és una de les comunitats etnoreligioses autòctones de l'Afganistan que històricament ha estat sotmesa a polítiques d'exclusió, repressió, discriminació i violència sistemàtiques per motius d'identitat ètnica i religiosa.
La primera fase de violència massiva, sistemàtica i dirigida per l'Estat afganès contra el poble hazara es va iniciar a finals del segle XIX, durant el govern d'Abdul Rahman Khan, quan, segons fonts històriques ben documentades, es va massacrar una part significativa de la població hazara, es va reduir a l'esclavitud milers de dones i infants, se'ls van confiscar les terres i els béns i es van produir desplaçaments forçats generalitzats en el marc d'un procés de neteja ètnica.
Aquests crims històrics van establir les bases d'una discriminació estructural i institucionalitzada contra el poble hazara dins dels sistemes polítics, socials, econòmics i culturals de l'Afganistan. Les conseqüències d'aquests crims perduren fins a l'actualitat.
Al llarg del segle XX, el poble hazara va ésser sistemàticament exclòs de la participació equitativa en el poder polític i se li va negar un accés just a l'educació, la seguretat, els serveis públics i les oportunitats de desenvolupament.
En les darreres dècades, especialment després del 2001, i amb més intensitat des del 2021, la població hazara ha estat novament sotmesa a actes de violència, incloent-hi atemptats suïcides, massacres, assassinats de líders comunitaris i agressions contra institucions educatives, religioses i sanitàries.
Aquests fets, que afecten principalment la població civil, especialment dones, infants, alumnes i estudiants, compleixen els criteris jurídics del dret internacional per a ésser qualificats de genocidi, crims contra la humanitat i crims de guerra.
La persistència d'aquesta violència, combinada amb la impunitat cap als responsables i l'absència de mecanismes efectius de rendició de comptes, incrementa significativament el risc de continuar i escalar els crims contra el poble hazara.
A més, el silenci o la manca d'una resposta efectiva de la comunitat internacional davant d'aquests crims debilita els principis fonamentals de justícia, responsabilitat internacional i prevenció del genocidi.
El Parlament de Catalunya, com a expressió democràtica sobirana d'una nació compromesa amb la defensa dels drets humans, la dignitat humana, la justícia, la igualtat, la convivència pacífica i la protecció de les minories ètniques, religioses i culturals, ha tingut un paper històric en el reconeixement, la condemna i la prevenció de greus crims internacionals.
Així mateix, el Parlament de Catalunya té present la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal dels Drets Humans, els Pactes Internacionals de Drets Humans, la Convenció de 1948 per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, i els principis del dret internacional humanitari.
Per aquests motius, el Parlament de Catalunya:
- Expressa la preocupació per la situació general a l'Afganistan, caracteritzada per una crisi humanitària sostinguda, la vulneració sistemàtica dels drets humans i la manca d'institucions inclusives, i insta la comunitat internacional a augmentar els esforços per a garantir la protecció de la població civil i el respecte dels drets fonamentals.
- Condemna les massacres, la discriminació estructural, els desplaçaments forçats, l'esclavitud, l'exclusió política i social, i totes les formes de violència basades en la identitat ètnica o religiosa dirigides contra el poble hazara.
- Reconeix el sofriment de les víctimes i afirma el dret del poble hazara a la veritat, la justícia, la reparació i la garantia que aquests crims no es repeteixin.
- Expressa el suport als drets de les víctimes i dels refugiats hazares, incloent-hi la protecció humanitària, les polítiques d'asil i els mecanismes d'acollida.
- Insta la Unió Europea i les Nacions Unides a establir o donar suport a mecanismes independents per a la investigació i documentació dels crims comesos contra el poble hazara; a garantir la rendició de comptes mitjançant el processament dels autors materials, intel·lectuals i col·laboradors d'aquests crims davant els òrgans judicials internacionals competents, i a reforçar les mesures preventives per a fer front al risc continuat de genocidi.
- Considera necessari promoure la sensibilització pública sobre la massacre del poble hazara amb iniciatives educatives i culturals, i també la cooperació amb la societat civil i les organitzacions de drets humans.
Finalment, el Parlament de Catalunya acorda traslladar aquesta declaració institucional al Parlament Europeu, a l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a les altres institucions internacionals pertinents.
Palau del Parlament, 30 d'abril de 2026
Elena Díaz Torrevejano, Portaveu del GP PSC-Units; Salvador Vergés i Tejero, Portaveu del GP Junts; Ester Capella i Farré, Portaveu del GP ERC; David Cid Colomer, Portaveu del GP Comuns; Dani Cornellà Detrell, Portaveu del GP CUP-DT.